dijous, 11 de maig de 2017

Creu de Terme de Cóll

  Fa 4 anys havíem estat en aquest paratge de Cóll, on hi ha la Creu de Terme i ja ho havia explicat una mica.
   Per arribar a la creu foradada, cal fer una caminada curta i amb un pendent molt civilitzat. Com a mínim a la primavera, cal travessar un petit torrent, per sobre unes pedres, per no mullar-se els peus.
  La creu no s’ha bellugat d’on era, i en l’aspecte de coneixement històric, jo tampoc. Al contrari. M’havien explicat que la creu era tant o més antiga que les esglésies romàniques de la Vall de Boí. La darrera notícia que sé, és que no ho sé.    En retrobar-me amb la persona que m’ho va explicar, enguany no m’ho ha assegurat tan categòricament. Vaig preguntar a alguns veïns de Cóll i alguns em van dir, que potser sí que la creu té gairebé 1000 anys... o que potser només  en té 200. Conclusió: no ve de 800 anys.
    I si l’origen de la pedra de la creu és la d’un antic menhir cristianitzat?
  En tot cas la gràcia és afinar la punteria i enquadrar l’església de Cóll i enfocar-la visualment, si la vegetació no ho impedeix, pel forat central de la creu. 
  Se suposa que qui va fer el forat ho va fer amb aquesta intenció.
   A la tornada, ens descalcem expressament per mullar-nos els peus. No som gaire lluny de Caldes de Boí i potser aquestes aigües tenen propietats semblants. En posar els peus a l’aigua ens n’adonem que la propietat de la temperatura de la de Caldes, l'aigua de Cóll no la té: baixa de la neu i no enganya.
  Ja que som a Cóll aprofitem per fer una visita a l’exterior de la seva església romànica: la de l’Assumpció.
  L’interior, a diferència de les altres esglésies de la Vall de Boí, no es pot visitar.
   Es nota que no fa gaire que han restaurat la façana, la teulada i el campanar.
   Ens quedem a fora, dialogant en silenci amb els seus antics habitants.
  Cóll de moment, i que jo sàpiga, no ha perdut la testosterona de l’accent diacrític que el diferencia d’un simple coll.
  Tot plegat és indestriable: la Creu, el nucli de Cóll, l'església de l'Assumpció i la Vall de Boí.

34 comentaris:

  1. Tot plegat és indestriable, com el Xavier, la càmera de fotos i llocs interessants del nostre país.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Risto. Impossible, en una sola vida, conèixer-los tots.

      Elimina
  2. No t'ha buscat ningú del departament de turisme perquè li facis reportatges? Perquè amb les sessions fotogràfiques que ens regales, fas venir unes ganes d'anar a visitar els llocs que tu trepitges...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els llocs turístics ja estan descoberts: Lloret, Salou, etc.
      Gràcies per la bona intenció en la teva frase, Xexu.

      Elimina
  3. això de mirar per un forat....no és massa clèrig....o potser si. en algun lloc hi ha d'haver alguna data que fa referència a la creu, es tracta de buscar i descobrir

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni mirant pel forat he esbrinat l'antiguitat més o menys exacte de la creu. No ho saben ni els googles ni els viquipèdius.
      Seguirem mirant i buscant, Joan.

      Elimina
  4. Com fa temps que no ho deia, t'ho dic, em meravellen els teus reportatges, jo de gran vull imitar-te.
    La forma de la creu, els braços tan petits, em porten una imatge de Totem, la coincidència amb l'església, sembla ser alguna cosa més que una simple creu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Alfonso. Tot el conjunt és captivador: la creu, l'enigma de la seva "edat", el forat que enfoca l'església romànica, el poble gairebé abandonat, la solitud del paratge, les altes muntanyes que envolten la vall...

      Elimina
  5. No et van haver d’amputar els peus després de posar-los a l’aigua?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No perquè els vaig treure aviat.
      Gràcies per l'interès cap els meus peus, Pons.

      Elimina
  6. M'agrada molt la foto del forat i l'església. Li ve a la mida. L'has clavat. Jo m'afegeixo als fans dels teus reportatges fotogràfics. En XeXu té tota la raó, fas venir ganes d'anar a tots els llocs que ens ensenyes.

    Són indestriables, com "el meu poble i jo" ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme. Dic això de la vegetació perquè és probable que quan la primavera estigui més avançada, o a l'estiu, pel forat només s'hi veuran boixos. O les fulles del roure taparan la visió de l'església.

      Elimina
  7. No ho diguis a ningú, eh?, però amb 40 anys que visito la vall, aquesta és la primera vegada que sento a parlar d'aquesta creu!
    Penso que igual que els campanars d'Erill, Boí i Taüll estan alineats i s'enviaven senyals en temps remots, potser la creu està situada en un lloc estratègic perquè en algun solstici hi passi algun raig de llum que vagi a parar a l'església... O ves a saber...
    Superb el teu reportatge, Xavier, com sempre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho diré a ningú Galionar. Ja tens una feina: quan tornis a la vall de Boí, tu que tens dots per fer-ho, investiga l'antiguitat de la creu, i ens ho expliques. I aprofita per visitar-la. No hi ha pèrdua, tal com s'explica al post enllaçat, és al camí de Cóll a Vilaller.
      Gràcies per endavant.

      Elimina
  8. Una passejada magnífica. Doncs mira, m'agrada pensar que aquesta creu és molt antiga i sinó té tot l'encant de ser-ho. L'església està esplèndida i el bany de peus molt ben merescut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada pensar que té 1000 anys, o més. Gràcies per la companyia en el passeig, Consol.

      Elimina

  9. Totes les fotografies són molt boniques. Però la darrera, on es relacionen els dos temes de la teva entrada, és força especial en sintetitzar, en una imatge, les teves idees i reflexions sobre aquesta contrada del país.

    Abraçades, des del Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per, des del Far, ajudar a sintetitzar-ho Jordi.

      Elimina
  10. La dels peus és genial, quina frescoreta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allò que es diu ara, Novesflors; fresca no, el següent. Gràcies.

      Elimina
  11. Gràcies per fer-nos de guia per aquests paratges incomparables...Les fotos boniques, com sempre i és molt original aquesta creu foradada i la foto feta de forma que el forat emmarca l'esglèsia és una passada. No sé si hi ha alguna hora del dia que el dol s'escoli pel forat iluminant de ple la dita esglèsia...
    Uf , m'ha agafat un calfret amb aquesta aigua tan gelada!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu ser difícil que un raig de sol passi pel forat i il·lumini l'església. Suposant que casualment el sol passés en aquella direcció, a més a més es necessitaria una lent per a que focalitzés la llum.
      Gràcies per tot el que dius M. Roser.

      Elimina
  12. Com no se m'ha acudit passar per casa teva abans? Les teves fotos són genials i pel que intueixo les teves recomanacions de llocs a visitar també. Aniré passant sovint.

    ResponElimina
  13. Sempre em descobreixes indrets que ignorava i tots em reafirmen en que tenim una terra preciosa, Catalunya és una meravella.
    La creu té quelcom d'enigmàtic, sigui de 200 anys enrere o de 1000 sembla molt autèntica.
    Les fotos magnífiques, però això no és cap novetat!
    ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Té una atracció especial l'indret on hi ha la creu de pedra. Pel seu forat s'escolen els segles.
      Gràcies Glòria per acompanyar-nos.

      Elimina
  14. Magnífiques fotos. Em quede amb la que es veu l'església pel forat,encara que la dels peus és molt refrescant!!
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mari. Ara que pugen les temperatures l'aigua fresca s'agraeix.

      Elimina
  15. Passava per deixar una abraçada i agrair-te la visita... i quedo meravellada, com sempre, amb les teves fotografies :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Bruixeta, un plaer tornar-te a veure.

      Elimina
  16. L'accent diacrític deu indicar que mira cap amunt. Que deu ser tan bo com mirar-se els peus en l'aigua!

    ResponElimina
  17. Gràcies per aquesta interpretació del diacrític, Helena.
    Si cliques l'enllaç del primer paràgraf: "Creu de Terme" trobaràs una explicació del perquè del diacrític de Cóll.

    ResponElimina