Enguany he començat el recorregut barceloní de l’Oucomballa, lluny del
Barri Gòtic.
Al Claustre de la Basílica de la Concepció de Barcelona hi ha l’únic oucomballa
ros.
Travessant el carrer Aragó n’hi ha un altre a les Escolàpies.
Lluny del soroll de la ciutat, al Monestir de Pedralbes, les monges han guarnit la Font de l’Àngel, amb flors i l’oucomballa.
L’amic colom s’hi embadaleix, igual que jo.
Reca deixar el silenci i la frescor del claustre.
Per anar al Gòtic, rai: amb bicicleta tot és baixada. Entro al Palau Reial Major, on s’allotja el museu Marés i un altre oucomballa. És difícil fer
una fotografia sense turistes. Ells deuen pensar el mateix de mi.
En sortir de Casa l’Ardiaca, com que la plaça de Sant Felip Neri és molt
a prop, hi entro.
L’ocell és lliure.
L’aigua és lliure.
La Carme Forcadell i la Dolors Bassa no són lliures.
Els Jordis Cuixart, Sànchez i Turull no són lliures. L’Oriol Junqueras,
el Quim Forn, el Raül Romeva i el Josep Rull tampoc no són lliures.
I ho haurien de ser.
