Enguany he començat el recorregut barceloní de l’Oucomballa, lluny del
Barri Gòtic.
Al Claustre de la Basílica de la Concepció de Barcelona hi ha l’únic oucomballa
ros.
Travessant el carrer Aragó n’hi ha un altre a les Escolàpies.
Lluny del soroll de la ciutat, al Monestir de Pedralbes, les monges han guarnit la Font de l’Àngel, amb flors i l’oucomballa.
L’amic colom s’hi embadaleix, igual que jo.
Reca deixar el silenci i la frescor del claustre.
Per anar al Gòtic, rai: amb bicicleta tot és baixada. Entro al Palau Reial Major, on s’allotja el museu Marés i un altre oucomballa. És difícil fer
una fotografia sense turistes. Ells deuen pensar el mateix de mi.
En sortir de Casa l’Ardiaca, com que la plaça de Sant Felip Neri és molt
a prop, hi entro.
L’ocell és lliure.
L’aigua és lliure.
La Carme Forcadell i la Dolors Bassa no són lliures.
Els Jordis Cuixart, Sànchez i Turull no són lliures. L’Oriol Junqueras,
el Quim Forn, el Raül Romeva i el Josep Rull tampoc no són lliures.
I ho haurien de ser.
Un bon itinerari, Xavier, perquè els que no som barcelonins puguem triar on anar a veure l'oucomballa. El final, sense ou, amb un ocell en llibertat i la nostra gent empresonada... Per molt de festa que estiguem, mai no ens ho traiem del cap.
ResponEliminaUna abraçada i a seguir lluitant.
Els santsencs som gairebé barcelonins Teresa. De tant en tant ens agrada anar a la capital.
EliminaFins que siguin totes i tots a casa seguirem reivindicant la llibertat.
És una tradició molt bonica. Jo no sabia que n'hi havia tants, d'ous comballa també fora del barri gòtic.
ResponEliminaAvui he anat a la mani devant de la delegació del govern, per demanar l'absolució i la llibertat dels ostatges. No ens el podem treure del cap. Tanta i justícia aclapara. Però no pararem. Hi havia en Joan Bona nit que ja marxava escopetejat de la mani, per no fer tard al seu Bona nit a Lledoners.
Enguany ha estat la primera vegada que he visitat el de la Concepció, el de les Escolàpies i el de Pedralbes.
ResponEliminaCarme, de la mateixa manera que no oblidarem els traïdors, tampoc no oblidarem la bella gent com en Joan Bonanit.
Bon reportatge de l'"Oucomballa" fora del circuit més conegut!!...
ResponEliminaHas aconseguit unes imatges molt maques!!
Montse, el mèrit de les imatges
Eliminaés per a qui ha fet el muntatge floral
i el giny del raig d'aigua vertical.
Simplesmente espectacular meu amigo, gostei de ver e aproveito para desejar um bom fim-de-semana.
ResponEliminaAndarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
És una tradició molt antiga de Catalunya, F. Manuel, principalment d'alguns barris de Barcelona. En alguns pobles propers, com Sitges també es fa l'oucomballa.
EliminaFa anys que no l'he anat a veure, però no m'havia fixat mai en el color de l'ou...Has fet un bon recorregut, m'agrada el colom embadalit!
ResponEliminaBon i calorós cap de setmana, Xavier.
No sé si sempre hi ha un ou ros, M. Roser. És la primera vegada que en veig un, l'any que ve serà qüestió de verificar si l'excepció és un costum.
EliminaPotser el colom s'acostava al raig d'aigua per estar fresc.
Quines imatges tan belles, Xavier! Mai he entès per quina llei de la física l'oucomballa no cau mai, ni puc entendre que el que està passant amb els presos polítics sigui veritat... Quins ous, tot plegat...!
ResponEliminaMontse, a mi també em meravella que només amb la pressió de l'aigua s'aguanti l'ou.
EliminaI m'indigna veure persones innocents a la presó.
Josep.
ResponEliminaHe quedat sorprès en veure que n'hi havia tants. He pensat, n'hi haurà més arreu? I si, n'hi ha un parell més però si no els anomenes, deu ser perquè amb bicicleta no s'hi pot anar.
De petit no me n'anava fins que l'ou no queia, i al moment es tornava a enlairar. És com si digués "Ho tornarem a fer!" Els de Poblenou també dèiem: "Anem a Barcelona"
Si has entrat a l'enllaç, hauràs vist el de la Catedral, el de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, etc.
EliminaJosep, som pocs els que encara diem anar a Barcelona. Només els "intics" de Sants, PobleNou, Gràcia, Sarrià, Horta, Sant Andreu...
Confiem en que tots surtin aviat i siguin lliures, com aquest ocell.
ResponEliminaLlibertat o llibertat, Artur.
EliminaEstimat Xavier, desprès de llegir tots el comentaris tant encertats i macos, jo solament puc dirte: Has realizado un extenso trabajo con unas fotografías magníficas (me gusta mucho la de la paloma mirando el huevo...)tal como tú siempre realizas¡¡¡.
ResponEliminaSalutacions.-
El colom es refrescava amb els esquitxos d'aigua. Gràcies pel comentari fotogràfic J. Antonio, amic de la fotografia.
EliminaRecordo com de Milena Jesenska, dins el llibre Milena, se'n deia que, tot i estar tancada en un camp de concentració nazi, era "un ésser lliure". Crec que això és una mica el que els passa als nostres presos polítics. També recordo a Milan Kundera dient que el plaer més gran del món és ser admirat, i ells ho són.
ResponEliminaEl punt de vista de Milena Jesenska és molt interessant Helena. Però els volem a casa.
EliminaMagnífic. Espectacular el teu recorregut. Molt bones fotos que parlen des del silenci i diuen tant.... Felicitats!
ResponEliminaCom diu Raimon: "Jo vinc d'un silenci..." El silenci també és poderós, Laura.
EliminaÉs per embaladir-se, veure l'ou com balla, tot un espectacle refrescant.
ResponEliminaBon estiu, Xavier.
"L'embolcall" de flors també hi ajuda, Novesflors.
Elimina