N’hi ha moltes.
...però en busco una d’única.
Diferent:
només la tindràs tu.
dijous, 25 de juliol del 2019
Flors per a tu
dijous, 18 de juliol del 2019
Bordes del Paradís (3)
L’Edurne torna al prat de les Bordes. El camí que hi mena segueix essent
costerut.
El prat no és el paradís que ella recordava.
Les ortigues finalment han envaït el tronc on solia seure per escriure
o, per simplement, admirar el paisatge.
La pujada l'ha cansada i vol seure. Ho fa a un marge de pedres, des d’on contempla les Bordes del Paradís.
Estan tancades. Avui tot és silenci i quietud.
Han passat 2
anys d’ençà que les dues parelles van passar-hi
4 setmanes d’estiu.
Res no és igual. Ella i l’Oleguer van trencar després d’aquell mes, i
l’Oleguer i la Petra, com era d’esperar van acabar vivint junts. En canvi l’amor amb el Luigi no va continuar.
L’Edurne es mira el vell generador. El Luigi s’havia entossudit a fer-lo
funcionar i li faltava una petita corretja. Ella li havia deixat la tira dels
sostenidors i durant unes hores va funcionar. Les suficients per il·luminar
l’estança. I també el seu cor.
El generador es va aturar i ella li var dir al Luigi que no els calia, que entrarien una planta de
flors de llum de sol a la borda.
Quan el Luigi i l’Edurne ho van deixar ella ja sabia que estava embarassada, però no li ho va dir. Havia decidit tirar endavant tota sola amb el fill o la filla de tots dos.
Malauradament també el va perdre. Per a ella va ser un cop molt dur, ara
pensa que més i tot que haver trencat amb el Luigi.
Avui és aquí dalt amb les mans buides, amb la panxa quieta, amb el cor a
les fosques. El vent entre els avets xiula un rèquiem. Les hores s’escolen.
Els darrers raigs de sol il·luminen l’Areste.
Mira endavant, mira enlaire i veu aquell cel blau que tant li agrada.
Els ocells del capvespre de sobte s’han posat a cantar. L’harmonia dels ocells
per a ella és millor que la música d’acordions.
No sap perquè però somriu.
S’alça, s’espolsa els pantalons i s’encamina, esperançada, cap el poble.
dimarts, 9 de juliol del 2019
Carros de Llibertat
És una travessa llarga i cal fer nit en els refugis.
Són 9 refugis i 2 d’ells duen nom femení. Com que coincideix amb el
número de presos polítics i els duem sempre al cor, dediquem un refugi a cada
pres.
1/Etapa: Prat de Pierró (Espot) - Ernest
Mallafré - Amitges
El refugi Ernest Mallafré avui és el Refugi
Jordi Sànchez.
El Refugi d’Amitges és el Refugi Jordi Cuixart.
2/ Etapa: Amitges - Saborèdo - Colomèrs
2/ Etapa: Amitges - Saborèdo - Colomèrs
El de Saborèdo és el Refugi Oriol Junqueras.
El de Colomèrs és el Refugi Jordi Turull.
3/ Etapa: Colomèrs - Era Restanca
3/ Etapa: Colomèrs - Era Restanca
El Refugi de la Restanca és el Refugi Carme
Forcadell
4/ Etapa: Era Restanca - Ventosa Calvell
El refugi Ventosa Calvell avui li dediquem
a Raül Romeva.
5/ Etapa: Ventosa Calvell - Estany Llong
5/ Etapa: Ventosa Calvell - Estany Llong
El refugi de l’Estany Llong és el Refugi
Joaquim Forn.
6/ Etapa: Estany Llong - La Colomina
6/ Etapa: Estany Llong - La Colomina
El Refugi de la Colomina és el Refugi de Dolors
Bassa.
7/ Etapa: La Colomina - Josep Maria Blanc
7/ Etapa: La Colomina - Josep Maria Blanc
El Refugi Josep Maria Blanc, avui és per a un
altre Josep, el Refugi Josep Rull.
8/ Etapa: Josep Maria Blanc - Ernest Mallafré -
Prat de Pierró (Espot)
Ens acomiadem de la muntanya. Hem fet coneixença
i coincidència de pensament pel que fa a la llibertat, amb l’Anna i la Maira de
Vic, la Núria de Mataró, la Carme i el Joan de Cànoves, una parella de Nafarroa,
la Jone i el Mikel, concretament de Lakuntza.
"Altsasukoak
askatu".
Acabem la travessa al punt d’inici.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)