dijous, 25 de juliol de 2019

Flors per a tu

     M’endinso al camí a buscar una flor especial per a tu. 
     N’hi ha moltes.
     Totes valen...
     ...però en busco una d’única.
      Una flor que batejaré amb el teu nom.
      Diferent: 
     només la tindràs tu.

26 comentaris:

  1. São fantásticas e de uma grande beleza estas flores silvestres, aproveito para desejar ao meu amigo a continuação de uma boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les flors són un regal que la naturalesa ens ofereix. Bellesa i utilitat van unides. Obrigado F. Manuel.

      Elimina
  2. Que boniques! Has trobat una flor única! Tots els que llegim el post som aquest "tu". Som afortunats!! Gràcies Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Carme, per haver captat tan bé el missatge.

      Elimina
  3. Casi todas flores amarillas, me pregunto como es el universo de alguien que se levanta por la mañana y su mente se halla ocupada por el amarillo. Fascinante, aburrido pero fascinante.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Los que tenemos amigos presos, cada día nos levantamos pensando que sea su último día de cautiverio.
      Y más si como denuncía el Grupo de trabajo de detenciones arbitrarias de la ONU (WGAD) esta prisión preventiva es abusiva y ilegal. En el mismo sentido se ha pronunciado Amnistía Internacional.
      Gracias Pitt por el interés.

      Elimina
  4. Encantadores totes elles, l'única i les altres!

    ResponElimina
  5. Respostes
    1. Gracias.
      La última no se extinguirà porque la humanidad casi no la conoce, Casilda.

      Elimina
  6. El millor regal, és aquell en que algú ha pensat que era ideal per tu, demostra interès i estima cap a ell, el temps que li ha dedicat a l'empeny ja és en si, el millor regal !.
    Felicitats i agraïts pel teu ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona definició del que és un regal, Artur. Gràcies també a tu per l'obsequi de les paraules.

      Elimina
  7. Quina meravella de regals de la natura, Xavier, i quina meravella de regal que no tothom sabria fer...! L'última flor és estranya i bellíssima!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La natura ho és tot, Montse, nosaltres també.
      L'última flor, la diferent, la possible, la desconeguda, la que és clara i fosca a la vegada... com la vida.

      Elimina
  8. Que bé que ens has volgut regalar una flor única, perquè ens sentíssim així , únics!
    Però no ha de ser fàcil entre tanta bellesa que hi ha a tants prats i jardins triar-ne només una..La última és tant diferent, no l'havia vista mai...
    Bon vespre ben florit, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que semblin iguals cada flor és diferent de la que té al costat. Com els bessons, que també encara que s'assemblin són diferents.
      L'última flor és filla única.

      Elimina
  9. Tu sí que saps fer sentir especial a algú.

    ResponElimina
  10. Què boniques són les flors! Ens alegren la mirada i ens fan somriure. Què bonic és regalar-ne.

    ResponElimina
  11. Xavier, aquests posts teus, amb unes fotos que mostren la natura d'una manera que no tothom veu, i amb uns textos tan breus, però que diuen tant, són meravellosos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Teresa. Igual que a tu m'agrada observar. Bon agost.

      Elimina
  12. Caram! Això és un bell camí i unes boniques flors!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les flors embelleixen el camí, Joana. "Se hace camino al andar..." que deia un poeta i ho cantava un altre.

      Elimina
  13. No m'estranya que la flor sigui única, perquè tu ets únic!

    ResponElimina