L’Edurne torna al prat de les Bordes. El camí que hi mena segueix essent
costerut.
El prat no és el paradís que ella recordava.
Les ortigues finalment han envaït el tronc on solia seure per escriure
o, per simplement, admirar el paisatge.
La pujada l'ha cansada i vol seure. Ho fa a un marge de pedres, des d’on contempla les Bordes del Paradís.
Estan tancades. Avui tot és silenci i quietud.
Han passat 2
anys d’ençà que les dues parelles van passar-hi
4 setmanes d’estiu.
Res no és igual. Ella i l’Oleguer van trencar després d’aquell mes, i
l’Oleguer i la Petra, com era d’esperar van acabar vivint junts. En canvi l’amor amb el Luigi no va continuar.
L’Edurne es mira el vell generador. El Luigi s’havia entossudit a fer-lo
funcionar i li faltava una petita corretja. Ella li havia deixat la tira dels
sostenidors i durant unes hores va funcionar. Les suficients per il·luminar
l’estança. I també el seu cor.
El generador es va aturar i ella li var dir al Luigi que no els calia, que entrarien una planta de
flors de llum de sol a la borda.
Quan el Luigi i l’Edurne ho van deixar ella ja sabia que estava embarassada, però no li ho va dir. Havia decidit tirar endavant tota sola amb el fill o la filla de tots dos.
Malauradament també el va perdre. Per a ella va ser un cop molt dur, ara
pensa que més i tot que haver trencat amb el Luigi.
Avui és aquí dalt amb les mans buides, amb la panxa quieta, amb el cor a
les fosques. El vent entre els avets xiula un rèquiem. Les hores s’escolen.
Els darrers raigs de sol il·luminen l’Areste.
Mira endavant, mira enlaire i veu aquell cel blau que tant li agrada.
Els ocells del capvespre de sobte s’han posat a cantar. L’harmonia dels ocells
per a ella és millor que la música d’acordions.
No sap perquè però somriu.
S’alça, s’espolsa els pantalons i s’encamina, esperançada, cap el poble.
No ho ha tingut fàcil fins ara... que el futur li sigui més lluminós i venturós !
ResponEliminaÉs el que li diria a l'Edurne, Artur. Que confïi en el futur.
EliminaM'ha fet il·lusió retrobar aquests vells amics. A l'Edurne no li han anat gaire bé les coses, però si somriu i està esperançada segur que tot donarà un tomb cap a millor. Li desitjo molta sort!
ResponEliminaQue bonic que hagis fotografiat el mateix tronc, on seia... precioses les fotos del paradís. Cada racó de muntanya n'és un.
JO també els he agafat afecte i estimació a aquestes persones, Carme. Sobretot a l'Edurne. I també espero que d'ara endavant, malgrat les ortigues, tingui una mica més de sort.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSi que tenia energia la tira dels sostenidors,fins i tot li has posat el teu nom al generador! 😊😊
EliminaHi ha fibres molt resistents Joan.
EliminaEncara que el logo era diferent, a Figueres va existir una fàbrica de motors que es deia "Fita". No tenen res a veure amb el títol d'aquest blog.
Fotografias fantásticas amigo Xavier e gostei bastante desta paisagem, aproveito para desejar um bom fim-de-semana.
ResponEliminaAndarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Obrigado F. Manuel. Són paisatges dels Pirineus Catalans.
ResponEliminaCrec que és una atracció més forta que la voluntat, això de retornar al Paradís particular que tants records d'amor evoca, una i una altra vegada... Que bonica la continuació de la història, i que boniques les imatges; fan venir ganes de ser-hi!
ResponEliminaTothom té algun paradís perdut o inacabat. La vida és així Montse. Des de les Bordes, potser l'Edurne ens haurà vist des de lluny, passar de llarg.
EliminaEsperança del camí, que quan s'ha fet, s'enyora.
ResponEliminaPerò quina grisa tristor la de la pedra molla... ¿deuen ser llàgrimes?
Salut sempre.
Hi ha paradisos que recorden temps feliços. Alegries conjuntes i també penes molt íntimes.
EliminaLes llàgrimes reguen l'herba verda.
Gràcies pels desigs de salut, Olga. Compartits sempre.
Quin post més bonic i més refrescant, amb tanta verdor i paisatges humits...M'agrada molt el nom de Bordes el Paradís, perquè ho semblen aquests paratges.
ResponEliminaAi la sort, les ferradures no porten sort, cadascú se la de buscar amb el seu propi esforç!
Bon vespre, Xavier.
Fins i tot a un paradís algun dia s'hi pot colar la tristesa, M. Roser. La ferradura és una superstició, però crec que la sort (bona o dolenta) és real.
EliminaEm sembla recordar aquesta història, va ser una mica un desgavell en el seu dia, i veig que l'Edurne ho ha estat passant malament. HI haurà tercera part? És una història que mereix acabar bé.
ResponEliminaCom deia John Lennon: "La vida és allò que et passa mentre estàs ocupat fent altres plans"
EliminaO sigui que el final, i esperem que sigui bo, està per arribar.
Potser hi haurà quarta part, cinquena... i les que calguin, Xexu.
El detall de les ortigues sobre el tronc on solia seure, molt simbòlic del que li ha acabat passant a l'Edurne.
ResponEliminaEl temps deixa petja Helena. En aquest cas el creixement de les ortigues impossibilita tornar les coses on eren.
EliminaEl record del que hem viscut perdura en el cap, en el cor i en la retina. Quan veiem imatges de llocs on hi han passat coses se'ns remou l'interior. Però les coses tenen principi i final i es tracta de remuntar el camí i tirar endavant, que és el que li toca fer a l'Edurne!
ResponEliminaUna bona reflexió, Laura. Esperem que aquest tímid somriure que ha iniciat l'Edurne mica en mica s'eixampli.
EliminaArribo a temps per llegir la paraula Edurne. Soc molt afortunat. Et diré una cosa fluixet, fluixet…
ResponEliminaA Figueres sí que hi havia una empresa que es deia FITA, però no dic que fabricava per no trencar l'encant, ni la tira dels sostenidors.
Una abraçada, Xavier.
És cert que la marca Fita de Figueres no fabricava tires de sostenidors. Tinc un cosí que feia de pagès a la Pera (Baix Empordà) i tenia un antic motor Fita. El guardava com a record. Antigament el feia servir per bombejar aigua.
EliminaL'Edurne també ha estat afortunada que l'hagis coneguda, Josep.
L’Edurne té el paradís a dins seu i sempre el tindrà.
ResponEliminaGràcies Xavier pel teu post. M’ha fet emocionar.
Celi.
Gràcies a tu pel comentari, Celi.
Elimina