dimarts, 9 de juliol del 2019

Carros de Llibertat

    El diumenge dia 30 de juny vàrem començar la coneguda travessa pels Pirineus Occidentals anomenada “Carros de Foc”. La travessa la vàrem acabar, també en diumenge, el 7 de juliol.
   És una travessa llarga i cal fer nit en els refugis.
  Són 9 refugis i 2 d’ells duen nom femení. Com que coincideix amb el número de presos polítics i els duem sempre al cor, dediquem un refugi a cada pres.
   1/Etapa: Prat de Pierró (Espot) - Ernest Mallafré - Amitges
    El refugi Ernest Mallafré avui és el Refugi Jordi Sànchez.
    El Refugi d’Amitges és el Refugi Jordi Cuixart.
   2/ Etapa: Amitges - Saborèdo - Colomèrs 
    El de Saborèdo és el Refugi Oriol Junqueras.
   El de Colomèrs és el Refugi Jordi Turull.
   3/ Etapa: Colomèrs  - Era Restanca 
    El Refugi de la Restanca és el Refugi Carme Forcadell
    4/ Etapa: Era Restanca  - Ventosa Calvell 
    El refugi Ventosa Calvell avui li dediquem a Raül Romeva.
    5/ Etapa: Ventosa Calvell  - Estany Llong 
    El refugi de l’Estany Llong és el Refugi Joaquim Forn.
    6/ Etapa: Estany Llong  - La Colomina 
    El Refugi de la Colomina és el Refugi de Dolors Bassa.
    7/ Etapa: La Colomina  - Josep Maria Blanc
    El Refugi Josep Maria Blanc, avui és per a un altre Josep, el Refugi Josep Rull.
    8/ Etapa: Josep Maria Blanc - Ernest Mallafré - Prat de Pierró (Espot)
    Ens acomiadem de la muntanya. Hem fet coneixença i coincidència de pensament pel que fa a la llibertat, amb l’Anna i la Maira de Vic, la Núria de Mataró, la Carme i el Joan de Cànoves, una parella de Nafarroa, la Jone i el Mikel, concretament de Lakuntza.
    I amb la Nora, l’Amaia, la Olatz, la Garazi i la Naroa d’Euskadi, a la Collada de Monestero tenim un pensament de llibertat també per als joves empresonats d’Altsasu.
    "Altsasukoak askatu".
    Acabem la travessa al punt d’inici.

34 comentaris:

  1. Em feu una mica d'enveja, campions! Quina sort! Quins paisatges!

    I quin post més adequat... enhorabona, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els llocs són bons per reivindicar la Llibertat. Les altures semblen més propícies, Carme.

      Elimina
  2. Adoro estas paisagens de montanha e tenho pena de não ter participado nessa aventura, aproveito para desejar a continuação de uma boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. Als Carros de Foc, a més de catalans hem trobat excursionistes de tot Europa: holandesos, francesos, bascos, espanyols, alemanys, etc. Fins i tot una noia d'Estats Units.
      I també gent de totes les edats. Si t'animes, ja ho saps, F. Manuel. Els portuguesos també seran benvinguts.

      Elimina
  3. Em sento orgullosa per tot el que heu fet.
    Segueixo plorant per el nostres presos i exiliats.
    Només en el poble podem trobar la força i la constància per seguir endevant en el nostre objectiu. LA LLIBERTAT del nostre país oprimit. Endevant, gent valenta!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És tal com dius. El poble no oblida mai els seus herois.

      Elimina
  4. Que alegria encontrar gente como vosotros en la montaña. Libertad presos políticos

    ResponElimina
    Respostes
    1. ÉS una suerte conocer personas que no se conforman con la injustícia.

      Elimina
  5. Katalunyako preso politikoak eta Euskal Herriko preso politikoak etxera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eskerrik asko.
      Herri zapalduen arteko elkartasuna zapaltzaileak gainditzeko balio beharko luke.

      Elimina
    2. Borroka baliogarria izango da beti..!!

      Elimina
  6. Una travessa de resistència i bons moments i records . Força per totes i tots !

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert que hi ha moments de cansament físic, Artur, però queden compensats del tot pel que dius dels bons records.

      Elimina
  7. Caram, quina travessa tan guapa, amb uns paisatges meravellosos i uns refugis que fan ganes de quedar-s'hi a passar l'estiu...
    Aquells dies de tanta calor(3) la meva neboda i la reneboda de 10 anys, van fer una petita travessa:
    Des de l'estació de wallter 2000, cap a Ull de Ter (on van fer nit) i després van seguir la Vall fins el refugi de Coma de Vaca( on van tornar a fer nit) i van acabar la caminada a la central elèctrica de Daió....Ja sé que no es pot comparar, però per la menuda, va ser tota una aventura, està prima com un clau, però trisca per les muntanyes com una daina.
    Bona tarda, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que són uns paisatges fantàstics M. Roser, i els refugis estan en molt bones condicions.
      Conec el refugi de Coma de Vaca, hi vaig dormir fa anys. Les valls del Ter i del Freser també són precioses.

      Elimina
  8. Que gran que ets Xavier, que gran!! Quins dies més fantàstics que deus haver passat. M'agrada molt saber que fa 50 anys que et dediques a fer muntanya i que, a hores d'ara, encara en segueixes gaudint tant i tant. I a quin nivell!

    Mira, deixa'm aprofitar-me de la teva experiència, ja que has estat per Aigüestortes aquests dies. A finals d'agost aniré amb uns amics cap allà, alguns d'ells no tenen experiència, ni ganes tampoc, a la muntanya, però a alguns ens agradaria fer algun cim per allà. He estat mirant i hi ha moltes rutes que surten de Sant Maurici, però són força llargues. Peguera o Monestero, per posar exemples. Em podries recomanar alguna excursió una mica més assequible per allà? Potser no cal que sigui un cim, alguna ruta de 4 o 5 hores. He vist que el Monestero des de l'estany poden ser unes 8 hores, i em sembla una mica massa per qui ens acompanya i perquè part dels companys es quedaran a casa i seríem fora molta estona. Com que no em conec massa la zona, potser tu em podràs aconsellar un parell de rutes a veure si ens ho muntem bé. Gràcies per avançat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, si voleu fer un trajecte xulo que no sigui massa difícil podríeu anar a l'estany Negre des de la presa de Cavallers, i des del Negre pujar a l'estany del Travessany. Fins i tot, si encara queden forces, n'hi ha algun més amunt. Val molt la pena, i el Negre té refugi. De jove el vaig fer, són unes poques hores i no cal estar excessivament preparat, si és el cas dels teus amics.

      Elimina
    2. Gràcies per la recomanació! Fer alguna ruta d'estanys és una de les opcions, ja ho valorarem amb els companys a veure què es veuen amb cor de fer.

      Elimina
  9. Et donaré 2 idees:
    1 - Ruta circular a l'Estany de Sant Maurici. Se surt des del refugi d'Ernest Mallafré en direcció al Portarró d'Espot. ES guanya alçada per un camí bastant ombrejat. Hi ha indicacions. A una certa altura, cal abandonar el camí al Portarró. hi ha un camí que es desvia a la dreta cap al "Mirador". (La segona foto, on es veu l'estany de S. Maurici i els Encantats està feta des d'aquest mirador) Enlloc de tirar enrere se segueix endavant i es troba un camí (opcions de pujar a Amitges) que va a l'estany Ratera, i des d'allà, per la pista es pot retornar a S. Maurici.
    2 - Fer un cim. A la Vall de Monestero, hi ha un cim relativament senzill: "Feixants de Monestero" (2697m) Té bones vistes. El que no t'aconsello és el Coll de Monestero o Peguera. És molt pesat i llarg.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'agraeixo les dues opcions, n'hi ha per a tots els gustos. Abans farem una setmana més dura de muntanya sense companyia de la qual tenir cura, si s'hi apunta una noia que és la que està més en forma dels nostres amics, potser a finals d'agost ens podrem plantejar algun cim d'entitat. Si no, aquestes propostes segur que ens seran d'utilitat per decidir-nos! Gràcies novament!

      Elimina
  10. Els Carros de Foc; no t'hi has posat per poc, Xavier! La meva enhorabona més gran i sincera, campió! N'he sentit a parlar molt, d'aquesta travessa, i la seva execució havia format part dels somnis ja fa molts anys... De tots els estanys només conec el Llong que és un passeig des d'Aigüestortes, i que hem fet moltes vegades. M'agrada que en tots ells s'hagin pogut sentir les veus que reivindiquen la llibertat. Gràcies, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He llegit el comentari que li fas al Xexu, Montse. L'estany Negre de que parles és el que es veu a la foto num. 12 amb els Biciberris al fons, i el refugi és el Ventosa Calvell de la foto 13. O sigui que ja en coneixes 2.
      Veritablement aquesta travessa és de somni.

      Elimina
  11. Els refugis, contra la intempèrie, són alhora un bon simbol de la llibertat volguda. Felicitats, em fas enveja!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ens agradaria, Helena, que els nostres i les nostres polítiques preses, poguessin tenir una mica d'intempèrie en aquests paratges i poder-s'hi refugiar amb companys lliures. Sé que alguns d'ells són excursionistes.

      Elimina
  12. Xavier, sóc la Carme i t'escric també en nom d'en Joan. Et felicitem per aquesta idea d'associar els noms dels refugis dels "Carros de Foc" amb els de les nostres preses i presos. D'alguna manera és com fer-los arribar la sensació de llibertat que ens ha acompanyant fent aquesta travessa tot recorrent aquests fantàstics paratges de la nostra terra i que malhauradament ells no en poden gaudir.
    Coincidir amb tu i l'Enric fent la travessa va ser una experiència molt positiva i enriquidora.
    Moltes gràcies!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'experiència positiva de coneixences ha estat mútua, Carme. Gràcies a vosaltres i una abraçada a tos dos.

      Elimina
  13. ho fas tant bé xavier!!! uneixes fotografia, reportatge travessa i reivindicació d'una manera bella,amena i genial!

    ResponElimina
  14. Bona feina, Xavier! Val a dir que la solidaritat amb la nostra gent tu te la guanyes amb més suor que jo. Però sigui amb la que sigui, a continuar sense defallir. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La suor de pujar a aquestes collades i refugis és agradable. La que injustament pateixen els presos és dolorosa.Gràcies pels ànims Teresa.

      Elimina
  15. A mi també em fas enveja de poder fer aquestes magnífiques travesses. Però ja que no en puc gaudir en viu i en directe m'alegro de poder veure com en gaudiu vosaltres i ens acosteu als llocs que no hi podem anar. Què bonica és Catalunya! Ànims i a continuar! I tant de bo els qui no poden de cap manera assaborir aquests paisatges ara, en breu puguin fer-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són jornades llargues, però no sempre són cansades, només quan els denivells són importants.
      M'afegeixo als teus desigs de llibertat, Laura.

      Elimina
  16. Magnífiques fotos. Efectivament transmeten sensació absoluta de llibertat, aquella q tan clamem amb resultats aparentment estèrils.
    Una llibertat somniada i que roman, això, un somni.
    Però no vull parlar de política doncs per bé que tots dos som independentistes no ens posaríem d'acord amb les modalitats ni els temps 😉.
    Estic feliç de veure que segueixes al peu del canó, grimpant i saltant com les daines des de fa 50 anys. Espero que segueixis 50 anys més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I que tu ho puguis veure Mercè. Les daines i els presos en llibertat. El temps per ser independents? Quan abans millor!!

      Elimina