divendres, 16 de desembre del 2016

El Pont del Petroli

   Algú ha deixat la tanca del restaurant de la platja oberta i la Roja i el Gínjol han aprofitat per sortir a estirar les cames. Tenen tota la platja de Badalona per córrer.
   Admiren la lluna de desembre.
   De sobte en Gínjol s’atura.
    - Per què t’atures? - li pregunta la Roja amb la mirada.
    - Em fa por aquella silueta. És un jutge del TSJ? - pensa amb la cua entre les cames.
     - No has de témer res Gínjol - li transmet la gossa - No és un jutge, és un mono.
   Tot i així quan passen per davant de la figura del mono de l’anís, el Gínjol no mira gaire i s’endinsa, pel Pont del Petroli, cap al mar.
   Un deliciós capvespre de tardor fa que no s’adonin de que són lluny dels seus amos. La Roja percep que el Gínjol torna a estar amoïnat.
      - I ara què tens Gínjol?
     - Ens hem perdut? - pregunta amb el posat.
     - Ja ens trobaran. Sempre que em perdo em troben.
     - I et renyen?
    - L’alegria d’haver-nos retrobat sempre supera l’angoixa que puguem haver passat tots plegats.
     Lluny es veuen les xemeneies de Sant Adrià del Besòs.
     - Anirem fins allà? - Pregunta el gosset remenant la cua.
      - Ca! És massa lluny. Allà sí que no ens trobarien mai més.
   Un noi fa fotografies a la seva xicota amb les xemeneies al fons. El Gínjol es mira la Roja.
      - ...
    - No em miris així Gínjol, que la pel·lícula de “la Dama i el Vagabundo” ja existeix.
       - Què tal un remake? - insinua mentre intenta ensumar-li el darrere.
      - No insisteixis - diu ella amb un lladruc - No és no.
   Quan tornen a passar pel davant del mono, el Gínjol aixeca la pota i li mulla els peus.
     - Segueixo creient que és un jutge del TSJ...

33 comentaris:

  1. Ha, ha, ha... Un jutge del TSJ, realment trobo que té raó de tenir por.

    Espero que els trobin i que no els renyin, finalment ho han passat bé i no han fet res de dolent. Jo crec que si s'ho proposen,fins i tot sabran tornar sols a casa.

    Un dia he d'anar a veure el pont del petroli. Fa temps que tothom en parla. Una passejada per damunt del mar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan arribes a la plataforma del final hi ha premi: un poema de Jordi Sarsanedes.

      T’accepto, figura clara,
      faula que em convoca
      a ser dòcil a una teva
      llei de confiança.
      Tu, amb gest eficaç
      adreces a l’horitzó
      la teva meitat de signe
      perquè ─ així ho fantasiejo
      algú d’enllà atengui,
      algú respongui per mi.
      Ventura feliç:
      allò que no vindrà mai
      però no deixa de poder venir,
      de voler venir.

      Elimina
  2. Una bonica historieta al pont del petroli, on jo no he estat mai i les xemeneies al fons...Veig que el Gínjol tampoc si guipa gaire!
    M'agrada molt la foto del mar la lluna i l'arbre!
    Bon vespre Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina alegria M. Roser, que hagis tornat per casa.
      No vas poder veure la lluna de novembre, però en la fotografia que esmentes, pots veure la de desembre.
      Salut i Bones Festes.

      Elimina
  3. Graciós relat que ens serveix per ensenyar-nos, als que estem lluny, el pont del petroli de Badalona. Em sembla que el jutge del TSJ ... és més lleig que aquesta silueta d'anís del mico, que igual el que haurien de fer, aquests jutges, era beure una ampolla sencera ... i posar-se a ballar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Probablement els que dirigeixen les denúncies contra la voluntat del poble ja porten unes quantes ampolles, Alfonso.
      D'anís del Mono o d'alguna cosa més forta.

      Elimina
  4. 😏 jo també soc dels que no han trepitjat mai aquest pont i pel que es veu en les teves imatges algun dia hauré de fer-ho !

    El mico molt Mono!😏

    ResponElimina
    Respostes
    1. És com anar estar a alta mar, sense haver d'embarcar-se.

      Elimina
  5. Mai m'havia fixat que les xemeneies de Sant Adrià semblen gralles. La primera de les fotos on apareixen les xemeneies m'ha portat la imatge de tres gralles amb la canya per bufar inclosa... :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc m'havia adonat de la semblança amb les gralles, però ara que ho dius, trobo que tens raó Risto.
      Preparades per fer el toc casteller.

      Elimina
  6. és plaer llegir i mirar i admirar els teus magnífics fotoreportatges tant teus, que són pura poesia, amb humor, de vegades amb tendresa i sempre amb unes fotos excel·lents moltes gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Elfree per aquestes paraules tan amables. Vaig tenir la sort de trobar una tarda tan especial com aquesta.

      Elimina
  7. Però que assenyat aquest Gínjol! Si quan jo dic que els gossos tenen més coneixement que nosaltres... Per cert, el mono de l'anís sembla mirar-se Catalunya abans de llençar-la al mar.
    Bon Nadal, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Gínjol segur que s'avindria amb la Lila. Bones Festes a tu també Teresa.

      Elimina
  8. Una historieta molt divertida amb unes fotos genials, com sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mari. La llibertat és el que més desitgen totes les criatures.

      Elimina
  9. "allò que no vindrà mai
    però no deixa de poder venir,
    de voler venir".

    A banda d'aquests versos on em projecto moltíssim, m'agrada que comparis els del Tribunal Constitucional amb un ésser primitiu com aquest. No arriben a més, pobrets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'has fixat en el poema Helena.
      En George Brassens va fer una cançó en la que era més racional un goril·la que un jutge.

      Elimina
  10. Els jutges del TSJ fan pinta de fotre-li molt a l'anís, però aquest és un altre cas, algú molt més nostrat i un clàssic de Badalona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a més a més, el relleu de l'envàs de vidre és molt útil en aquestes Festes, per acompanyar el Fum, Fum, Fum.
      (alguns també van més fumats del compte...)

      Elimina
  11. Que eixerit que és el Gínjol! Un post molt tendre i divertit.
    No coneixia el poema de Jordi Sarsanedas, i m'han agradat molt.
    Tot plegat genial, tant el text com les fotos i el poema!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc no coneixia aquest poema d'en Sarsanedas. Una mica misteriós, però sona bé. Gràcies Glòria.

      Elimina
  12. Ostres, aquest mico em recorda el Trump, si no fos pel look diferent del pentinat i la barba... I trobo que el Gínjol ha estat força més valent que molts de nosaltres, ja que s'ha atrevit a pixar-s'hi sense cap remordiment...
    Unes imatges sensacionals, Xavier; la teva sensibilitat ens fa llum, des d'aquest blog.

    ResponElimina
  13. Que exagerada que ets Galionar! Com un mico et pot recordar Trump? Tots sabem que és un personatge culte, refinat, respectuós amb les minories, compassiu amb els contraris...
    I el Gínjol demostra que és un ignorant. Tothom, i més que ningú les catalanes, demostra una deferència total cap els jutges del TSJ.

    ResponElimina
  14. el que és indiscutible és que al sr. del TSJ li toquem més l'ampolla que res més. El brillo és proba irrefutable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El brillo no enganya, però d'aquesta ampolla no en surt res.

      Elimina
  15. ¡Ja tornen a sortir els perfils, però no l'anònim...! Deu ser cosa del petroli. Els gossos no deuen sentir aquella enyorança del capvespre que desperten les teves fotos, tan profunda. Potser les parelles tampoc, perquè tenen la nit com a promesa.
    Però algunes persones la sentim profunda i... ai no, que és la pluja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic content de tornar-te a tenir a casa Olga, gràcies per aquestes paraules. Has tornat amb l'hivern.

      Elimina
  16. Unes fotos genials estimat Xavier, m'agradan molt.
    et desitjo un bon Nadal amb els teus i venturòs Any Nou.-

    Salutacions .-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Juan Antonio. Et desitjo el mateix, i que la ventura del nou any sigui també símbol de salut.

      Elimina
  17. Molt bon Nadal i feliç Any!
    Una abraçada, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies.
      El planeta i alguns dels seus habitants ens ho posen difícil, però malgrat tot, esperem que l'any que ve sigui millor.
      Bones Festes Josep.

      Elimina