El bosc dels més menuts

 

Entro en silenci al bosc dels més menuts.

Allà on la vida és en miniatura. Un pugó se’m posa a sobre la roba.

 Vigila petit, que les marietes se’t cruspiran.

Vigila marieta que el pit-roig menja insectes.

Al bosc treballa tothom.

Fins i tot els borinots.

La pluja de la tarda ha fet més atractius els lliris iris.

Ha aigualit el desig de qui bufa angelets.

De gota en gota ha crescut el torrent.

Algú guaita sobre la pedra.

I també sobre el pedrís.

Els petitons tenen caràcter.

Ara que l’hivern s’acaba

Sé que trobaré a faltar els seus matins freds.

Dels dies que podem admirar les nostres muntanyes vestides de blanc.

Sorprendre un poble adormit i embolcallat amb els llençols de la boira matutina.

O que sigui la boira qui et sorprèn a dins del bosc.

Quan la fred acarona les plantes.

Fins a deixar-les nues.

Mentre espera que reverdeixin.

El primer vespre d’hivern vas deixar bocabadats els teus espectadors.

Amb la cadència musical del “Passeig del Carme” d’en Pere Tàpies.

O amb un poema d’Ausiàs March, musicat per en Raimon:

 “... Bullirà el mar com la cassola en forn...”.

“... mudant color e l’estat natural”

I floriran les flors en els llocs més insospitats.

Ara que les platges encara són solitàries.

Mentre esperem l’arribada del bon temps.