dissabte, 26 d’agost de 2017

Pau-celona

   24 d’agost de 2017, diada de Sant Bartomeu. 
  De matinada, un home de cabells blancs s’atura al començament de la Rambla de Canaletes.
   Observa les espelmes, les flors, escrits, i joguines que han anat deixant els ciutadans i visitants de Barcelona com a ofrenes, en homenatge i record a les víctimes del terrible atemptat que van sofrir les Rambles just fa una setmana.
  A Canaletes hi ha crits de silenci. L’home pensa en les víctimes que fa una setmana van perdre la vida en aquestes Rambles i a Cambrils. I en l’innocent que va ser apunyalat quan l’assassí li va robar el cotxe per fugir.
  Contempla la Rambla buida i s’imagina, amb esglai, una furgoneta embogida d’odi, atropellant persones, just fa una setmana.
    Ell estava lluny de Barcelona, i fins avui que ha acabat les vacances no ha pogut trepitjar, amb desolació, aquest terrible escenari.
 Entre els plecs del silenci d'avui, escolta els crits de les víctimes i de les persones que fugien preses de pànic.
   Hi ha molts poemes. Alguns, personificats en els noms de les víctimes. 
 És impossible veure el mosaic de Joan Miró. Està totalment cobert d’espelmes, flors, poemes, barrets i gorres dedicades. Fins i tot algú ha deixat una capseta d’anissos. Per als infants que hi van morir?
  Un trist retorn a Barcelona després de les vacances, pensa mentre s'encamina a la feina.
  Al migdia en plegar del treball passa pel mosaic d'en Miró. Com que fa una setmana justa hi ha molta gent que han vingut a fer ofrenes. També els turistes s'aturen, fotografien, preguen...
  L’endemà torna a passar per l’invisible mosaic de Joan Miró i encén una llàntia, just al costat del ram de flors que van dipositar uns joves després de l'acte interreligiós que es va celebrar ahir a les Drassanes, com a homenatge a les víctimes de Barcelona i Cambrils. 
  Mentre ho fa sent uns crits. Un home li està pegant al cap amb una ampolla d’aigua a una noia. Per l’aspecte, ella és una prostituta i per la xuleria que gasta l’individu, ell deu ser el proxeneta.
  Sortosament una parell de policies motoristes puja pel lateral de les Rambles i l’home els fa un senyal per a que s’aturin, i els informa del que està succeint. Immediatament els guàrdies aturen l’agressió i interroguen el maltractador.
  L’home dels cabells blancs deixa que la policia faci la seva feina. Mentre es va fent de dia, s’allunya trist i desorientat. Perplex pensa que encara hi ha molta feina a fer. Aturar el terrorisme i tantes i tantes agressions diàries. Com es fa?

29 comentaris:

  1. Moltíssimes gràcies, Xavier. Estava convençut que hi series.
    No et sàpiga greu, t'agafo una foto. No he pogut anar-hi.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Unes imatges que impressionen i que jo encara no he vist.
    Ben tornat, home dels cabells blancs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unes imatges que no hagués volgut veure, Carme. Com diu en Puigdemont ens restarà sempre aquesta cicatriu, però també els actes solidaris de la gent que va ajudar els ferits i afectats per la barbàrie.

      Elimina
  3. I no vas sentir l'impuls primari de fer com el Manelich, de Terra Baixa, i tornar-te'n a les muntanyes...? Som massa salvatges la gent per aquí a beix...
    T'agraeixo molt sincerament aquest teu homenatge a les víctimes d'aquest atemptat que ens ha arribat a tots, en major o menor grau. I tot i la impotència, seguirem creient que la pau pot ser possible.
    Una abraçada, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Manelic actual tindria internet i també s'hauria assabentat d'aquestes matances. Es fa difícil creure en la pau. Tant de bo tinguis raó Montse, i la puguem veure.

      Elimina
  4. un càlid i artístic, emotiu, reportatge dels llocs dels fets ! gràcies xavier!

    ResponElimina
  5. La solitud de la Rambla de nit és colpidora. Més tard, l'escena de l'agressió ens diu la molta feina que cal fer per construir la pau des d'abaix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Terrible el silenci de la matinada, Rafel. Trencat pels crits de la prostituta que és agredida pel seu proxeneta amb l'ampolleta d'aigua. Quan van marxar els policies, l'esclava sexual devia tornar a ser agredida. Amb una ampolla més gran i més plena. D'aigua i d'odi.
      Quanta i quanta feina que caldrà fer!

      Elimina
  6. L'home de cabells blancs es deu haver llevat molt matí per fer aquest reportatge fotogràfic tan encertat i tant trist, però que al mateix temps ens parlade la solidaritat de la gent..."Hi ha crits de silenci", quina frase tan punyent...
    Un mosso d'esquadra i va deixar la seva gorra per a l'infant que va morir, perquè ens protegís!!!
    Bon dia, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig veure aquesta gorra de mosso d'esquadra que anomenes, Roser. I una casaca de bomber, i samarretes d'infermers i camillers. I camises de policies urbans. I llàgrimes dels vianants...

      Elimina
  7. És la lluita del bé contra el mal. Encara que "els dolents" no eren més que uns desgraciats. Entre la poca autoestima, la menjada de coco que portaven a sobre, la impossibilitat de tornar enrere, l'efecte secta i el sou que cobraven s'explica tot.

    ResponElimina
  8. La suma de tot això que dius pot fer un còctel explosiu, Helena. Esperem que els sociòlegs, educadors, polítics, forces de seguretat, teòlegs de bona fe, etc. encertin la manera d'educar i tractar la manipulació malintencionada que es fa envers aquests joves.

    ResponElimina
  9. Encara no he passat per la Rambla, però he vist moltíssimes fotos. Segur que en directe fa molta més impressió. Però d'alguna manera, tinc sentiments contradictoris. Hauria d'anar-hi a veure-ho, però per altra banda em costa enfrontar-m'hi. Costa pensar, encara ara, que una cosa així ha passat a casa nostra.

    ResponElimina
  10. Vaig començar el recorregut des de la Plaça Catalunya, i baixant per la Rambla m'anava aturant a cada arbre o fanal on hi ha espelmes i flors. El dol general et deixa tant commogut que els sentiments no afloren.
    Prop de la Boqueria en un dels punts d'ofrenes hi ha un escrit fet pels mateixos veïns, dedicat a una víctima que va morir en aquell lloc concret. En llegir-ho és quan van aparèixer les llàgrimes.
    Sí que costa, Xexu.

    ResponElimina
  11. Malauradament, hem de conviure amb aquest impuls criminal de la humanitat. La història està plena de crims i de criminals, però també de gent bona i de bons moments, afortunadament, majoritàriament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pels que restem vius Risto, ens queda aquest consol. Que les obres dels benefactors pesin més que les dels malfactors.

      Elimina
  12. Tota la rambla és un homenatge a les víctimes i un clam per la pau. Malauradament l'odi o el fanatisme cega a molta gent, per ells la violència contra els innocents és la seva llengua i la destrucció la manera d'obrar.
    Colpidores les imatges, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada víctima és com un germà o una germana nostra Glòria. Els infants assassinats és com si fossin els nostres fills.

      Elimina
  13. malauradament hem d'aprendre a fer bell fins i tot on hi ha tragèdia, la injustícia immensa de qui li ha tocat no pot quedar impune mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo no torni a passar mai més enlloc, Joan. Que fóssim els últims a passar aquesta tragèdia.
      Als familiars dels que els ha tocat, encara deuen entendre menys que nosaltres tanta maldat.

      Elimina
  14. Gràcies, Xavier.
    Gràcies, home de cabells blancs.

    ResponElimina
  15. Gràcies, Xavier.
    Gràcies, home de cabells blancs.

    ResponElimina
  16. Gràcies, Xavier.
    Jo no n'hagués estat capaç. El record del terror no s'esborra mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que les llànties s'hagin apagat, la ciutat no oblidarà les víctimes que hi van morir, Teresa.

      Elimina