Vaig néixer (mal m’està
el dir-ho) a Sants.
Per a molts, Sants
és una estació de tren. L’any 1955 Sants s’escrivia
Sans. Més endavant es va escriure Sants, d’acord amb la teoria que el nom
vindria de Santa Maria dels Sants, o sigui de santedat. Per altra banda hi ha
qui defensa que ve de sanitat. Una altra dita diu: “esguerrats
cap a Sants” Aquí es curava la gent? Tradicionalment a Sants hi va haver molts “curanderus”.
O sanadors, i tornaríem a l’arrel de sanitat per sobre la de santedat.
El geògraf Pau Vila,
un dia va venir a Sants a fer una conferència i en ser preguntat pel tema de si
hem d’escriure Sants o Sans va dir que totes dues són vàlides, ja que el nom
del nostre poble no ve ni de santedat ni de sanitat sinó d’una paraula precristiana
“sas” d’origen iber que voldria dir lloc alçat. I va explicar que, si en temps
dels ibers, des de Barcelona es mirava en direcció a Sants, la població es veia
damunt d’un pujol. A vegades exerceixo
de santsenc, i m’agrada reivindicar personatges històrics de Sants, com el
Falet de la manguera. No és que fos
bomber, tot i que es veu que treballava amb una mànega de regar. Nascut al segle XIX era un senyor molt ben
dotat i d’aquí, que fent un joc de paraules amb el seu ofici, li va quedar
aquest motiu. Al menys això és el que m’explicava la meva àvia, nascuda quan Sants
era un poble independent de Barcelona. Per l’afició al
ciclisme i la fundació de la Volta Ciclista de Catalunya feta per la Unió Esportiva
de Sants, a la plaça hi ha el monument al Ciclista. La Font del Nen de l’escultor
Vallmitjana l’he vist a 3 llocs diferents. Quan vaig néixer era a la plaça de
Víctor Balaguer, anomenada popularment plaça del Ninyu, en referència a l’escultura
del Nen. Després va estar un temps a la plaça de Sants i actualment és als
jardins de can Mantega. La veritat és que qui
va restaurar les cares de la font es devia inspirar en l’Ecce Homo. L’operari
devia ser de Gràcia! La xemeneia del Vapor Vell recorda el passat tèxtil de Sants. El que era la
fàbrica del Vapor Nou ara és el parc de
l’Espanya Industrial. Darrerament, degut a
l’especulació i el que s’anomena gentrificació, molts veïns de Sants es
mobilitzen contra els desnonaments. Avui mateix n’hi ha
hagut un al carrer Gayarre.
Des de Barcelona han vingut 12 fugonetes de policia a impedir que les perilloses santsenques protegissin els desnonats. En marxar he trobat
al terra una de les armes que duia una de les persones desnonades.
Vaig néixer (mal m’està
el dir-ho) a Sants.
Per a molts, Sants
és una estació de tren.
Geografia, història i actualitat en un mateix post. Bon repàs!
ResponEliminaGràcies Mc.
EliminaTot i que en un sol post és impossible completar la història de cap poble, per petit que sigui.
Quantes coses que s'aprenen llegint-te!!!
ResponEliminaM'has fet riure també, amb qui va restaurar les cares de la font! M'agrada conèixer Sants una mica més i sap greu que la civilització urbana faci desaparèixer els turons o al menys fa que passin desapercebuts.
Resten els carrers. Al nucli antic, els que fan pujada tots apunten a l'església de Santa Maria de Sants, que és el punt més alt de Sants.
EliminaLa veritat és que les cares de la font fan una mica de peneta.
Barri amb solera, es nota que un cop va ser un poble independent. Malauradament, la bellesa i aquest regust a poble no el salven dels mals moderns com la gentrificació. Sort que teniu un barri que es movilitza molt, encara que no sempre se'n surtin, segur que han evitat moltes injustícies.
ResponEliminaPer desgràcia a Sants no som els únics desprotegits per la voracitat dels especuladors. Al Poble Sec, les Corts, Sarrià, la Barceloneta, la Ribera etc. també tenen aquests problemes de gentrificació.
EliminaLa solució ha de ser global.
I seguim de bracet passejant per Sants...I he vist dues postes de sol que m'han enamorat...I algunes cases molt guapes!
ResponEliminaBon vespre, Xavier.
Gràcies novament per la companyia en el passeig pel meu poble.
EliminaLa primera foto és d'una sortida de sol, al cantó de Montjuïc. Les altres, la posta al cantó de Collserola.
Xavier, en cada reportaje de fotos te superas. Fantásticas todas tus fotos y comentarios de mi querido Sants (para mí, Sants.).
ResponEliminaLos primeros años de casado hemos vivido en la calle Almería, junto a la plaza de La Farga. Los recuerdos son de lo mejor.
Te deseo unas muy "felices Fiestas" con todos los tuyos.-
Ets mig santsenc J.Antonio. Bones Festes a tu també.
EliminaUn verdadero placer leerlo. Y miro, pero además veo.
ResponEliminaGràcies per les tres expressions Chiloé: llegir, mirar i veure.
EliminaDes de l'Empordà un Santsenc o Sansenc,ara m'has fet dubtar. Mai he dit que soc de Barcelona, sempre dic que soc de Sants.
ResponEliminaEts del cor de Sants.
EliminaCom que la "t" és muda sona igual d'una manera que de l'altra.
La Font del Nen s'ha passejat per tot Sants, no m'estranya que s'hagi fet mal bé, o millor dit que el restaurador hagi fet un "cromo" amb ella.
ResponEliminaSempre és un plaer passejar i aprendre amb tu.
Nanit, Xavier.
Gràcies. La lluna que es veu a Sants és la mateixa que veieu a les Illes.
EliminaAferradetes.
Per sort!! 😉
EliminaUn barri amb solera, se'ns dubte, i referent de moltes lluites i reivindicacions. Si hagués de viure a Barcelona, segurament ho faria a Sants. El Poble Sec i la Barceloneta també tenen força solera. I, evidentment, Gràcia, tot i que m'imagino que ja ha estat envaïda pels turistes i gent amb calés.
ResponEliminaEl Poble Sec i la Barceloneta, igual que Sants (que antigament teníem la Marina de Sants) també són bons llocs per viure, prop del mar.
ResponEliminaGràcia? Què és Gràcia?
No sé, però diria que a l'agost fan unes festes a Barcelona amb aquest nom...
EliminaEn aquest barri no hi manca el bon humor ! Moltes coses interessants hem après , en aquesta passejada :)
ResponEliminaVeig que a Barcelona, en general, hi ha molta afició a canviar estàtues de lloc ! hehehe....
A cuidar-se !!
Es cert que es canvien les escultures de lloc. El monument al ciclista, que és la foto 9, és relativament nova i ja ha estat a dos llocs diferents. Per ara.
EliminaM'agrada molt aquesta xemeneia que sembla que tregui fum en els núvols, igual que aquesta pistola de mentida.
ResponEliminaJo també em vaig fixar en l'efecte del núvol que sembla el fum de la xemeneia.
EliminaLa pistola no és de mentida. És d'aigua, tal com haurien de ser les dels criminals, els soldats i la policia.
Hola Xavi, m'ha encantat aquest passeig per Sants! La veritat és que entre les teves explicacions molt interessants- i les esplèndides fotos he gaudit molt d'aquest petit reportatge sobre el teu barri. La meva cunyada viu a prop i, de tant en tant, hi dono -bé, donava- algun tomb. Ara me'l miraré diferent.
ResponEliminaBones festes, Xavi!
Gràcies per la visita August. Al blog i al poble.
EliminaBones Festes a Vilafranca, també.