El santsenc passeja pels “seus” carrers. El Tribunal Suprem ha revocat el tercer
grau a les preses i presos polítics. I també els denega l’article 100,2 que els
faria una mica més flexibles les injustes penes a que la (in)justícia els va
condemnar. Jordi Sànchez ha viscut i treballat
molts anys a Sants i és un d’aquests presos polítics. I encara sort que no els afusellen, com
ha reclamat de fer recentment un general retirat de l’exèrcit espanyol i uns
quants híper-ventilats més. A més de 26 milions de persones. El santsenc pensa
que possiblement a ell li tocaria anar al paredó. El feixisme a l’Estat espanyol està més
desbocat que un camió sense frens baixant de la muntanya de Collserola. Els gegants de Sants: la Núria Feliu, la Xinxa, el Pol i el Xava fa mesos que no poden sortir a ballar als carrers. Els Borinots també fa molt que no poden aixecar castells a la placeta. Encara hauran de passar uns quants mesos. A Canpedró, la fundació on en Jordi Sànchez fa de voluntari l'esperen. “Llum als ulls i força al braç”.
És el
vers maragallià que en Jordi Sànchez sempre empra en els seus parlaments i
escrits. Nosaltres també tenim ganes d’abraçar-lo
de nou.
Genial
ResponEliminaGràcies
EliminaEl meu cosinet es unic
ResponEliminaI la cosineta Fina més!
EliminaGràcies Xavier. També sóc Sancenca de tota la vida.
ResponEliminaGràcies a tu i per molts anys.
EliminaUna bona passejade pels carrers del meu poble de naixement
ResponEliminaEts un santsenc de cognoms il·lustres.
EliminaCom tocava, avui ens fas passejar pel teu barri, encara que el motiu no ens agradi, què hi farem...He vist una foto que sembla feta d'Esplugues,la de la posta de sol,( bé, suposo) molt bonica!!!
ResponEliminaBon vespre, Xavier.
Sí que és una posta de sol. No m'estranya que et faci pensar en Esplugues M. Roser. És Sant Pere Màrtir i la xemeneia de primer terme és la del Vapor Vell de Sants, que actualment és la biblioteca.
EliminaI com a habitant que ets d'Esplugues et diré una altra curiositat: Canpedró (la foto num. 14) és al carrer Sant Crist, i antigament era i es deia Carretera d'Esplugues.
En dues paraules: Sants sacional!!
ResponEliminaTrobo molt intere Sants les teves paraules, Risto.
EliminaQuin barri, Sants. Té moltes coses i molts espais per passejar-s'hi. La veritat és que quan hi vaig m'hi sento còmode, i és relativament sovint perquè hi tinc part de la família política. Em sembla que aquest Nadal, però, per tema de responsabilitat, em tocarà no anar-hi.
ResponEliminaPotser conec (sense saber-ho) part de la teva família, Xexu.
EliminaM'agrada que em portis a conèixer els carrers de Sants, encara que sigui virtualment. En viu i en directe seria millor. Quin temporal d'infusticies i patiments que ens va caient a sobre implacable! I nosaltres estem totalment desactivats, malgrat els sentiments, malgrat les pancartes, malgrat que fem tot el que podem, per tants motius de tota mena, estem desactivats... i no anem gens bé.
ResponEliminaGràcies per mantenir sempre la flama encesa de la protesta i la reivindicació. En aquest país, però, sembla que res no serveix de res....
Estem en hores baixes Carme, és indubtable. Justament per això no podem defallir.
EliminaEl teu poble és molt bonic, Xavier. Aquesta vegada hem coincidit en indignació, i suposo que passejar-te pels carrers on saps que s'ha passejat Jordi Sánchez, tan injustament empresonat, encara et deu indignar més. Jo també penso que seré dels que la Inquisició espanyola cremarà a la foguera. Perdó, volia dir dels que afusellarà el militar retirat. Potser ens hi veiem.
ResponEliminaTresa, crec que amb els blogs que fem ja tenim escamot d'afusellament i bales reservades.
EliminaSi n'hi ha que per un Whatsapp els han empresonat... suposo que nosaltres anem fent punts.
ResponEliminaLes fotos del teu poble, que es nota que el coneixes, són especialment boniques.
Fa molts anys que els carrers i cases d'aquest poble ens fan companyia.
EliminaEm van fer adonar del que diu Cuixart al "Polsim màgic": "A la vida no hi ha res per témer, sinó per comprendre."
Aquesta vegada ens ha fet un "tour" per casa vostre... Genial ! Tot i que aquestes abraçades anhelades es fan pregar de valent.... i no és per culpa seva !
ResponEliminaSalut !!
Les reixes són de ferro. El jutges-carcellers també. Les abraçades arribaran.
EliminaMolt maques les fotos, com les teves paraules. Ja sabem tots que les abraçades arribaran, com més persones ho creiem més força fem.
ResponEliminaAferradetes, Xavier.
Gràcies per les teves de paraules... Pau, Paula. I per les aferradetes.
EliminaUn santsenc passeja lliure
ResponEliminaen el temps que té per viure
i recorda aquells absents
que tothom tenim present.
Caminem, que els esperem,
els rebrem i abraçarem.
OX
Gràcies per aquest comentari tan poètic Olga.
EliminaLes teves paraules sempre ens enriqueixen.
No has hagut de gastar-te massa en transport aquesta vegada
ResponEliminaGens ni mica.
Elimina