El dia s’acaba.
Les revoltes
perdudes.
Les petites
victòries.
diumenge, 12 de setembre del 2021
A reveure
El dia s’acaba.Les revoltes
perdudes.Les petites
victòries.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El dia s’acaba.Les revoltes
perdudes.Les petites
victòries.
Després de veure les imatges he entès que les llargues vacances és perquè t'en vas cap a la lluna 🌛 bé doncs... que tinguis un bon viatge ! A reveure Xavier! 🙂👍
ResponEliminaGràcies per l'humor Joan, que mai no en falti. No vaig tan lluny, però metafòricament m'està bé, ja que intentarem collir-la amb un cove.
EliminaNo és una bona notícia que el Fita s'uneixi a la ja llarga llista de blogs que han deixat de publicar, però segur que si has pres aquesta decisió és perquè hi ha bones raons per fer-ho. Em quedo amb aquest "a reveure" i, mentrestant, et desitjo molta sort en tot el que emprenguis. Una forta abraçada, Xavier!
ResponEliminaJo també em quedo amb l'"a reveure". Moltes gràcies Mc. Segur que ens tornarem a veure.
EliminaEspero que volte rapidamente com o seu grito de liberdade e as belas fotografias.
ResponEliminaUm abraço e boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
Livros-Autografados
Muito obrigado Francisco Manuel. Vejo você em breve.
EliminaEm sap greu perquè ja no podré fer més passejades mitjançant les teves fotos i les teves paraules, sempre brillants. Però com diu en Mac, si has pres aquesta decisió és per bones raons. Et desitjo salut i molta sort!
ResponEliminaA reveure o fins aviat!
Aferradetes dolcetes, Xavier.
Gràcies Lluna. Et desitjo també a tu molta salut i sort.
EliminaAferradetes, Paula.
Em quedarà la meva llista d'excursions pendents inacabada, sense les teves recomanacions i se't trobarà a faltar per aquí !. Però com diuen més amunt, també em quedo amb el "A reveure!" i amb la il·lusió de que en algun camí potser ens hi retrobem !.
ResponEliminaBon camí , salut i força !!.
Potser ja ens hem trobat en algun camí i no ens hem reconegut. Gràcies Artur.
ResponEliminaEt trobarem a faltar i trobarem a faltar el Fita, molt.
ResponEliminaBones vacances, blog Fita!
T'esperem de tornada quan aquestes se t'hagin acabat. Les vacances sempre arriba un dia que s'acaben, oi? Fins i tot les llagues, llargues de quan érem petits.
Una abraçada Xavier!!!
Tens raó Carme, les vacances algun dia s'acaben.
EliminaMoltes gràcies pel teu mestratge i per la companyia.
No m'ho podia creure. Fins i tot, en aquest breu comiat ens has obsequiat amb grans fotos i belles paraules. Que la vida et premiï com et mereixes, però per favor, Xavier, no ens facis esperar molt. Una abraçada
ResponEliminaEls teus desitjos són mutus Alfonso. Gràcies.
EliminaCrec que durant aquests anys de Fita ens has regalat tant i tant, Xavier, que només podem donar-te molt sincerament les gràcies per tanta riquesa, per tanta bellesa, per tants moments únics i irrepetibles des del món virtual i també del real. El record no desapareixerà mai, mai.
ResponEliminaLa vida passa, els blogs no són eterns. Molta sort en la teva vida, Xavier, i una abraçada molt gran tot esperant "l'a reveure"!
Gràcies a tu Galionar. Tal com dius, "la vida passa" i ens en queda molta per endavant.
ResponEliminaFins la propera, Montse.
No me gustan las despedidas, solo son hermosas desde el punto de vista estético. Las detesto. Pero ojalá que soltar esta cuerda te permita volar mucho más alto. Como un globo sin dueño.
ResponEliminaSe puede traducir el "a reveure" per un "hasta luego".
EliminaUna metàfora molt bonica aquesta del "globo sin dueño".
Gràcies Chiloé.
Què puc dir? Se't trobarà molt a faltar, mestre, però espere que siga, realment, un "a reveure" que no es faça molt llarg. Mentre, molta sort i moltes, moltíssimes gràcies per tota la bellesa que ens has mostrat, pel teu humor i la teua humanitat. Una abraçada gran, i fins prompte.
ResponEliminaGràcies per aquestes paraules Alfred. El mestratge que podria tenir seria el que m'ha donat els anys. Fins prompte.
EliminaVaja Xavier. Em sap greu. Un dels meus amics del món dels blocs. Trobaré a faltar les teves entrades. Les teves fotos. La teva poesia. Bé, espero que ens puguem retrobar aviat a la plaça de Bonet i Muixí a la Diada dels Borinots.
ResponEliminaTerrassa i Sants tenen molts valors en comú, i tu i jo ens diem igual.
EliminaQuan vingueu els Minyons a la Diada dels Borinots, de ben segur que hi seré.
Gràcies Risto-Xavier.
No m'ho podia creure, però he vist que anava de debo...Suposo que és per un motiu d'aquells que no pots evitar. Trobarem a faltar aquestes fotos tan boniques i les passejades per les muntanyes que ens has fet conéixer...
ResponEliminaVeig que has perdut el llaç groc!!!
Petonets, Xavier.
No és per cap motiu dolent, només que distribuiré el temps de manera diferent.
EliminaEl que simbolitza el llaç groc, o l'estel, no es perdrà mai.
Gràcies per tot, M. Roser.
Ets molt constant i exigent, no m'estranya que n'estiguis una mica cansat. Però que deixis de publicar és com que se'n vagi el Messi del Barça, gairebé!
ResponEliminaNo és per cansament, és que durant uns quants mesos repartiré el temps d'una manera diferent.
EliminaNi tampoc per diners com el Messi.
Gràcies Helena per aquesta comparació tant mega-exagerada!
Ostres, arribo tard perquè vaig repassant els posts en ordre cronològic com sempre, i porto molt retard. Quina tristor arribar aquí i trobar aquest post. Però confio que sí, que serà un a reveure i que ens podrem anar seguint d'alguna manera o altra. A més, les vacances de la canalla només duren tres mesos, oi? En qualsevol cas, espero que estiguis bé i, si et cal descans, el puguis fer sense destorb. Una abraçada, amic.
ResponEliminaGràcies a tu Xexu, sí que estic bé.
EliminaEls jubilats fem vacances més llargues que les de la canalla.
Segur que ens retrobarem de nou.
Oh, quina llàstima. Feia poc que seguia el teu espai i gaudeixo molt de les teves fotografies i paraules. Però sempre s'ha de fer el que és millor per un mateix.
ResponEliminaMolta sort i fins la tornada!
Molta sort també a tu Núria, gràcies i fins aviat.
EliminaDoncs quin greu, Xavier! Espero que no sigui definitiu. Aquest "a reveure" em dona esperances. Una abraçada molt forta!
ResponEliminaGràcies per l'abraçada Tresa. Ens retrobarem.
EliminaEm sap greu, pel costum d'admirar tan belles vistes i fermes paraules com les teves, que ets puntal i fita alhora...
ResponEliminaQue tinguis sort en el que et proposis, xavier. Una abraçada.
Moltes gràcies Olga. Sempre hi ha noves fites.
EliminaTrobaré a faltar els teus escrits i imatges, però sempre arriba un dia que tanquem la llibreta i la guardem al calaix. Sempre la tenim a mà.
ResponEliminaA reveure!
Uns quants mesos amb el blog de vacances. Sense deixar d'escriure ni de fer fotografies.
EliminaI tant que ens veurem Francesc!
Sempre arribo tard.... vols dir que deixes d'escriure?, espero que la "cuca" de les lletres et faci treure en nas de tant en tant...
ResponEliminaEspero el retorn :)
No deixo d'escriure. Intentaré fer-ho en altres suports. Ens llegirem Joana.
EliminaXavier, he estat tan perduda que ni vaig dir arreveure. Molta sort i descans,aquest raconet de la xarxa és un bon punt de trobada pels bons amics de lletres. Aquí ens trobarem. Les paraules poètiques no es gasten. A reveure.
ResponEliminaMai no és tard Teresa. Visca la poesia... i la fotografia!
EliminaBones festes de Nadal i un millor any 2022 !!.
ResponEliminaSalut ;)
També per a tu Artur, gràcies.
EliminaMuchas gracias por visitar mi blog y dejarme un comentario, Xavier.
ResponEliminaSon preciosas las fotografías, me ha encantado este maravilloso reportaje.
Parece que no está muy activo este blog. ¿Es el otro el que más actualizas?
Un abrazo.
Amb menys freqüència, però he tornat.
EliminaGràcies a tu per la visita.