diumenge, 12 de setembre del 2021

A reveure

El dia s’acaba.
Un ocell m’ho anuncia a la finestra.
Fins i tot les roses més boniques algun dia es marceixen.
Resten els records.
La dolçor de molts instants.
Les revoltes perdudes.
Les petites victòries.
Aquest blog farà unes llargues vacances.
Com les que fèiem quan érem infants.
Ha esgotat les 7 vides.
Ha fet bones amistats.
Sempre en bona companyia.
Si la sort ens acompanya...
... seguirem la nostra fita.
Quan calgui tornarem a Urquinaona, perquè "els carrers seran sempre nostres".
I un dia ens retrobarem. 

 

44 comentaris:

  1. Després de veure les imatges he entès que les llargues vacances és perquè t'en vas cap a la lluna 🌛 bé doncs... que tinguis un bon viatge ! A reveure Xavier! 🙂👍

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'humor Joan, que mai no en falti. No vaig tan lluny, però metafòricament m'està bé, ja que intentarem collir-la amb un cove.

      Elimina
  2. No és una bona notícia que el Fita s'uneixi a la ja llarga llista de blogs que han deixat de publicar, però segur que si has pres aquesta decisió és perquè hi ha bones raons per fer-ho. Em quedo amb aquest "a reveure" i, mentrestant, et desitjo molta sort en tot el que emprenguis. Una forta abraçada, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també em quedo amb l'"a reveure". Moltes gràcies Mc. Segur que ens tornarem a veure.

      Elimina
  3. Espero que volte rapidamente com o seu grito de liberdade e as belas fotografias.
    Um abraço e boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    Livros-Autografados

    ResponElimina
  4. Em sap greu perquè ja no podré fer més passejades mitjançant les teves fotos i les teves paraules, sempre brillants. Però com diu en Mac, si has pres aquesta decisió és per bones raons. Et desitjo salut i molta sort!

    A reveure o fins aviat!
    Aferradetes dolcetes, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Lluna. Et desitjo també a tu molta salut i sort.
      Aferradetes, Paula.

      Elimina
  5. Em quedarà la meva llista d'excursions pendents inacabada, sense les teves recomanacions i se't trobarà a faltar per aquí !. Però com diuen més amunt, també em quedo amb el "A reveure!" i amb la il·lusió de que en algun camí potser ens hi retrobem !.
    Bon camí , salut i força !!.

    ResponElimina
  6. Potser ja ens hem trobat en algun camí i no ens hem reconegut. Gràcies Artur.

    ResponElimina
  7. Et trobarem a faltar i trobarem a faltar el Fita, molt.

    Bones vacances, blog Fita!
    T'esperem de tornada quan aquestes se t'hagin acabat. Les vacances sempre arriba un dia que s'acaben, oi? Fins i tot les llagues, llargues de quan érem petits.

    Una abraçada Xavier!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Carme, les vacances algun dia s'acaben.
      Moltes gràcies pel teu mestratge i per la companyia.

      Elimina
  8. No m'ho podia creure. Fins i tot, en aquest breu comiat ens has obsequiat amb grans fotos i belles paraules. Que la vida et premiï com et mereixes, però per favor, Xavier, no ens facis esperar molt. Una abraçada

    ResponElimina
  9. Crec que durant aquests anys de Fita ens has regalat tant i tant, Xavier, que només podem donar-te molt sincerament les gràcies per tanta riquesa, per tanta bellesa, per tants moments únics i irrepetibles des del món virtual i també del real. El record no desapareixerà mai, mai.
    La vida passa, els blogs no són eterns. Molta sort en la teva vida, Xavier, i una abraçada molt gran tot esperant "l'a reveure"!

    ResponElimina
  10. Gràcies a tu Galionar. Tal com dius, "la vida passa" i ens en queda molta per endavant.
    Fins la propera, Montse.

    ResponElimina
  11. No me gustan las despedidas, solo son hermosas desde el punto de vista estético. Las detesto. Pero ojalá que soltar esta cuerda te permita volar mucho más alto. Como un globo sin dueño.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se puede traducir el "a reveure" per un "hasta luego".
      Una metàfora molt bonica aquesta del "globo sin dueño".
      Gràcies Chiloé.

      Elimina
  12. Què puc dir? Se't trobarà molt a faltar, mestre, però espere que siga, realment, un "a reveure" que no es faça molt llarg. Mentre, molta sort i moltes, moltíssimes gràcies per tota la bellesa que ens has mostrat, pel teu humor i la teua humanitat. Una abraçada gran, i fins prompte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per aquestes paraules Alfred. El mestratge que podria tenir seria el que m'ha donat els anys. Fins prompte.

      Elimina
  13. Vaja Xavier. Em sap greu. Un dels meus amics del món dels blocs. Trobaré a faltar les teves entrades. Les teves fotos. La teva poesia. Bé, espero que ens puguem retrobar aviat a la plaça de Bonet i Muixí a la Diada dels Borinots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Terrassa i Sants tenen molts valors en comú, i tu i jo ens diem igual.
      Quan vingueu els Minyons a la Diada dels Borinots, de ben segur que hi seré.
      Gràcies Risto-Xavier.

      Elimina
  14. No m'ho podia creure, però he vist que anava de debo...Suposo que és per un motiu d'aquells que no pots evitar. Trobarem a faltar aquestes fotos tan boniques i les passejades per les muntanyes que ens has fet conéixer...
    Veig que has perdut el llaç groc!!!
    Petonets, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és per cap motiu dolent, només que distribuiré el temps de manera diferent.
      El que simbolitza el llaç groc, o l'estel, no es perdrà mai.
      Gràcies per tot, M. Roser.

      Elimina
  15. Ets molt constant i exigent, no m'estranya que n'estiguis una mica cansat. Però que deixis de publicar és com que se'n vagi el Messi del Barça, gairebé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és per cansament, és que durant uns quants mesos repartiré el temps d'una manera diferent.
      Ni tampoc per diners com el Messi.
      Gràcies Helena per aquesta comparació tant mega-exagerada!

      Elimina
  16. Ostres, arribo tard perquè vaig repassant els posts en ordre cronològic com sempre, i porto molt retard. Quina tristor arribar aquí i trobar aquest post. Però confio que sí, que serà un a reveure i que ens podrem anar seguint d'alguna manera o altra. A més, les vacances de la canalla només duren tres mesos, oi? En qualsevol cas, espero que estiguis bé i, si et cal descans, el puguis fer sense destorb. Una abraçada, amic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Xexu, sí que estic bé.
      Els jubilats fem vacances més llargues que les de la canalla.
      Segur que ens retrobarem de nou.

      Elimina
  17. Oh, quina llàstima. Feia poc que seguia el teu espai i gaudeixo molt de les teves fotografies i paraules. Però sempre s'ha de fer el que és millor per un mateix.
    Molta sort i fins la tornada!

    ResponElimina
  18. Doncs quin greu, Xavier! Espero que no sigui definitiu. Aquest "a reveure" em dona esperances. Una abraçada molt forta!

    ResponElimina
  19. Em sap greu, pel costum d'admirar tan belles vistes i fermes paraules com les teves, que ets puntal i fita alhora...
    Que tinguis sort en el que et proposis, xavier. Una abraçada.

    ResponElimina
  20. Trobaré a faltar els teus escrits i imatges, però sempre arriba un dia que tanquem la llibreta i la guardem al calaix. Sempre la tenim a mà.
    A reveure!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uns quants mesos amb el blog de vacances. Sense deixar d'escriure ni de fer fotografies.
      I tant que ens veurem Francesc!

      Elimina
  21. Sempre arribo tard.... vols dir que deixes d'escriure?, espero que la "cuca" de les lletres et faci treure en nas de tant en tant...
    Espero el retorn :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No deixo d'escriure. Intentaré fer-ho en altres suports. Ens llegirem Joana.

      Elimina
  22. Xavier, he estat tan perduda que ni vaig dir arreveure. Molta sort i descans,aquest raconet de la xarxa és un bon punt de trobada pels bons amics de lletres. Aquí ens trobarem. Les paraules poètiques no es gasten. A reveure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai no és tard Teresa. Visca la poesia... i la fotografia!

      Elimina
  23. Bones festes de Nadal i un millor any 2022 !!.
    Salut ;)

    ResponElimina
  24. Muchas gracias por visitar mi blog y dejarme un comentario, Xavier.

    Son preciosas las fotografías, me ha encantado este maravilloso reportaje.

    Parece que no está muy activo este blog. ¿Es el otro el que más actualizas?

    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb menys freqüència, però he tornat.
      Gràcies a tu per la visita.

      Elimina