A la terra ferma, extasiats de tant color, passegem entre fruiters florits que són teloners del bon temps.
A les
acaballes de l’hivern respirem l’aire dolç del Segrià o l’aire més mediterrani de
l’Ordal a l’Alt Penedès, quan aquestes comarques, i moltes d’altres ens
ofereixen l’esclat en flor.
Ametllers, préssecs, nectarines, cirerers, pomeres o pereres, s’alcen per bancals i altiplans, oferint visions impagables de camps florits, preludi de la primavera.
La Carme Rosanas (ho explica ella mateixa al seu blog “Col·lecció de moments) va fer uns poemes que han servit per fer aquesta cançó.
De tantes flors,
De tantes flors, me n'omplo els ulls.
Amb un delit desconegut...
de fruiters roses
de fruiters blancs
que fan les flors
a grans ramells.
Aixeco el cap
el rosa sobre el blau
uns rams gruixuts omplen totes les branques
i el seu color penetra endins.
Com murs de flors
Com murs de florstofen camins
Els seu color repica alegre
de sons suaus
que entren pels ulls.
Tan breus que són,
s'hi abranda el cor.
de qualsevol teulada, pugen les flors.
Volen... i ensems arrelen
tan tan endins, que es tornen jo.
tan tan endins, que es tornen jo.
Aquest és el cinquè vídeo que ha muntat la Carme Rosanas amb cançons que
Aquest és el cinquè vídeo que ha muntat la Carme Rosanas amb cançons quehem fet a mitges: ella la lletra i jo la música.
El primer va ser la “Nadala de la ginesta”. La van seguir: “Cançó de les troanes”, “Trompetes de foc”, “Les flors de l’alzina” i ara “Fruiters florits”.
Penso que això de viure a la Floresta la deu haver marcat per fer tants poemes sobre temes florals.
Aquestes col·laboracions teves amb la Carme sempre ens ofereixen un resultat extraordinari. Una vegada més, la cançó musicant els seus poemes és molt bona i les fotos del post no poden ser més adients. Moltes felicitats a tots dos!!
ResponEliminaContent de que t'agradin, Mc. És una feina grata.
EliminaA natureza pintada com as cores da Primavera.
ResponEliminaGostei.
Um abraço e continuação de uma boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Els colors de la primavera són potents sobretot perquè quan es van fer les fotografies, encara érem a l'hivern.
EliminaObrigado, F. Manuel.
Com li he comentat a la Carme al seu blog, tots dos feu una bon equip i aconseguiu elaborar unes col·laboracions molt bones, felicitats !!.
ResponEliminaSalut ;)
Gràcies Artur. És fàcil col·laborar amb la Carme.
EliminaAmb aquestes fotos tan precioses és fàcil muntar un vídeo.
ResponEliminaMoltes gràcies, pel teu interès, per la feina, per la música, per les imatges.
Una abraçada.
És un plaer musicar, encara que sigui d'una manera tan senzilla, els teus màgics poemes.
EliminaMoltes gràcies a tu, Carme.
"Volen... i ensems arrelen/ tan tan endins, que es tornen jo": amb versos com aquests ha de ser fàcil inspirar-se! Felicitats a tots dos.
ResponEliminaHas donat en el clau Helena. Justament la música d'aquesta cançó va començar en aquests versos que esmentes. Gràcies per l'anàlisi.
EliminaCom li vaig dir a la Carme, hauré d'esperar a que el so torni al meu ordinador.😤 Però el treball dels dos em sembla molt bonic. Felicitats!.
ResponEliminaAferradetes, Xavier.
Espero que ben aviat puguis escoltar aquesta cançó... i totes les altres del món. Gràcies Paula per les aferradetes, que sempre són benvingudes.
EliminaAvui ha estat possible!.
EliminaM'ha encantat la versió musicada dels versos de la Carme.👌
Enhorabona als dos!.🤗
Gràcies per l'espera.
EliminaPer quan el primer Palau de la Música? O una exposició de fotografies al Macba...
ResponEliminaPotser en una segona vida...
EliminaLes fotografies, per sí soles, ja son boniques, però tot en el seu conjunt, fa un post que enamora! Gràcies per compartir-ho! i felicitats a tu i a la Carme!
ResponEliminaGràcies a tu Montse per fer escala, amb la teva menorquina, en aquest port.
EliminaLovely post
ResponEliminaQuan els arbres fruiters fan florida, dona gust contemplar-los, molt bonic aquest post... Jo vaig anar un any a Aitona i veure tanta floració em va ror el cor!
ResponEliminaPtonets, Xavier.
Les flors dels fruiters del Segrià són incomptables, com les estrelles. I igual de Belles
EliminaPel que dius ho coneixes, ja no et puc explicar res, M. Roser
La primavera s'obre camí es vulgui o no es vulgui, també els meus ginkgos han tret fulletes ja, els pocs que queden... tot i que sembla que l'hivern no vol acabar de marxar.
ResponEliminaA aquest hivern li costa, però com cada any acabarà triomfant la primavera.
EliminaSalut per a tu i als ginkgos.