dimarts, 23 d’agost del 2022

Festa Major (Una història d’amor)

     Els pares d’en Bartomeu són de vacances fora de Sants i la colla amb qui acostuma a anar de festa s’ha quedat a un carrer on hi ha música d’un DJ que a ell se li fa antiquada i previsible.
      Després de recórrer alguns carrers guarnits decideix aturar-se a la plaça de la Farga. Ha començat un concert de rumba catalana.
     Té set i decideix anar a fer una cervesa. Hi ha cua i amb les aglomeracions la noia del seu davant, que ja ha obtingut la seva cervesa, rep una empenta i involuntàriament aboca mig got a sobre la camisa del Bartomeu.
           —Ai, perdona! —diu ella, disculpant-se .
            —No t’amoïnis —respon el Bartomeu —Ja te’n donaré de la meva.
            —Vaig a escoltar el concert —diu ella fent-se pas entre el públic que omple la plaça.
            —Com et dius? —pregunta cridant el Bartomeu per a aconseguir que, entre la música, ella el senti.
            — Maria —respon ella també alçant la veu— Però tothom em diu Marieta.
      El Bartomeu la segueix i es posa al seu costat per escoltar el conjunt que toca.
      Després d’unes quantes cançons la Marieta s’impacienta.
             —Anem a un altre carrer? Creia que tocaven rumba catalana però només fan rumba castellana!
            — Vols que anem al carrer Vallespir? —proposa el Bartomeu —Crec que t’agradaria, si hi arribem a temps. Toquen els Putu Nota, i després El Rodrigo de Sants.
            —Provem-ho.
      Si passem pel carrer Sant Joaquim, de passada veuràs com l’han guarnit.
         —Carrer Sant Joaquim? —pregunta estranyada.
         —Oficialment Finlàndia. No ets de Sants, oi?
           —No, només he vingut a veure les Festes.
      En passar per Alcolea s’aturen una estona a escoltar la banda que interpreta clàssics dels 70 i 80’s.
       Al carrer Valladolid també hi ha música disco. El Bartomeu li ofereix la mà per a no separar-se mentre avancen entre la gent. Ella li accepta.
           —Quanta penya hi ha aquí! —exclama. I afegeix —Qui és aquest Carles?
          —Un manifestant pacífic a qui el jutge vol engarjolar. — Respon el Bartomeu.
          —És el pa de cada dia. Cantants a la presó, com el Pablo Hassel o a l’exili com el Valtonyc. I tants d’altres!
       A Vallespir el Rodrigo i el seu Combo ja ha començat el seu concert, i es barregen entre el públic.
           —Demanem una altra cervesa? —proposa ell.
      Van a la barra del bar del Carles.
      S’acaben la cervesa al temps que acaba el concert.
            —Anem a Alcolea de Dalt i et porto a la lluna —diu ell divertit.

            —Té mèrit construir aquestes andròmines, encara que siguin de cartró —diu ella bocabadada.
      Van baixant pel carrer admirant els ginys que han construït els veïns. Han tornat a juntar les mans.
            —Anem agafats i no sabem gairebé res l’un de l’altra —diu ella.
            —Em dic Bartomeu Montagut —diu. Què més vols saber de mi?
            —Jo Marieta Capulet —respon ella mentre es deixa anar de la mà. —Ets de la família dels Montagut?
           —Sí, però això són històries antigues... Que tu siguis una Capulet no seria cap inconvenient —diu ell mentre acosta els llavis als seus.
           — Hi ha un inconvenient insalvable. Sóc de Gràcia.
        Ell s’ha quedat mut.
        Segueixen avançant carrer avall callats.
      En arribar a la portalada d’Alcolea de Baix s’aturen.
            —L’amor obre totes les portes.
            —Aquesta és massa rovellada. Vaig a buscar el bicing per tornar a Gràcia. Adeu Tomeu.
         L’endemà ell fa un tomb per alguns carrers i per la fira.
       Escolta el soroll de les atraccions i sent la flaire dels cotons dolços i de les pomes ensucrades. 
       Té l’esperança de trobar la Marieta, de qui no en sap el número de telèfon.
       Dos dies després fan sardanes al Parc del Vapor Nou. La Marieta dansa en una rotllana.
              —Puc? —diu una veu, mentre s’afegeix a l’anella.
        La Marieta identifica la veu del Bartomeu, reconeix el tacte de la seva mà i li prem lleugerament.              La vida segueix, la Festa continua.


26 comentaris:

  1. Respostes
    1. Una història que es repeteix a totes les cultures.
      Obrigado.

      Elimina
  2. Els inconvenients insalvables deixen de ser-ho quan algú està decidit a salvar-los. 

    Una història molt maca per acompanyar un gran reportatge fotogràfic. 

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'han de conservar les bones tradicions i acabar amb les tradicions negatives.

      Elimina
  3. Hi ha res més bonic per retrobar-se que una sardana?.
    Una gran festa per a una gran història, l'amor sempre venç.😉

    Aferradetes, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un bon lloc. I amb música, que sempre ajuda.
      L'amor no té rival.

      Elimina
  4. Que millor que les festes populars dels barris , per fer noves coneixences . Una bonica història, que espero tingui bona continuació i enhorabona pel reportatge fotogràfic del teu barri en festes !!.
    Salut ;)

    ResponElimina
  5. Les històries comencen als llocs menys pensats i en un sentit o un altre sempre tenen continuïtat.

    ResponElimina
  6. Una bona història ben acompanyada d'un bonic reportatge dels carrers de Sants.
    Diumenge a la tarda vaig passejar-hi. Em va agradar molt el carrer decorat amb llibres.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la visita i benvinguda a Sants. El carrer amb llibres al que et refereixes deu ser el d'Alcolea de Baix i va guanyar el primer premi. (És el de la portalada amb columnes)
      O també podria ser el carrer Valladolid on també hi van posar llibres. (la foto on hi ha la super-girl)

      Elimina
    2. És l'Alcolea de Baix, en tornar a mirar les fotos me n'he recordat. Ben merescut el premi.

      Elimina
  7. Com fas barri! Però no sé si acabaran bé, aquests dos. Es pot ser de famílies rivals, però de barris rivals... uf, no sé, no sé...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Gràcia (i no ho hauria de dir un santsenc) també hi ha bona gent. La Marieta n'és un exemple.

      Elimina
  8. Aquestes històries inventades se't donen molt bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies.
      No tot és inventat. Les Festes de Sants existeixen i les d'aquella altra vila també.

      Elimina
  9. Coi, no podia ser d'Horta, o de Sant Andreu, la Marieta... haha.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Horta, Sant Andreu, Sarrià, Sant Gervasi, les Corts, Sant Martí de Provençals, Poble Sec, Poble Nou... i algun altre que ara no recordo!

      Elimina
  10. Jo crec que sí, que aquest parell han tingut un bon començament i que acabaran bé... com diu en Mc, no hi ha com voler superar els obstacles perquè deixin de ser-ho.

    Un reportatge ben bonic de la festa major de Sants. Jo no soc gaire de festes majors, però amb les teves imatges fas em venir ganes de participar-hi una mica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que tot està una mica exagerat. La rivalitat entre Sants i aquell altre barri, amb els anys ha aminorat molt.
      I del que dius de les festes majors, la de Sants ha durat 8 dies. Crec que amb la meitat de temps n'hi hauria prou. Ahir es van acabar i una gran majoria ja en tenia ganes.

      Elimina
    2. A mi no m'afecta ni en bé ni en mal, però trobo que tens tota la raó 8 dies és molt. Amb quatre o cinc tothom pot quedar ben content i haver-ho passat molt bé.

      Elimina
  11. Caram quina Festa Major tant marxosa a la vila de Sants i quants carrers ben guarnits, quina feinada...I la parelleta acabin bé o no, sempre tindran un bon record d'aquesta Festa Major!
    Bon vespre , Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que els veïns que han treballat als 11 carrers guarnits hi han dedicat moltes hores. Els que només som espectadors els devem un reconeixement. Els de Sants i els que venen de fora.
      El final de la parelleta depèn d'ells.

      Elimina
  12. Visca la festa i visca l'amor, que a vegades costa de trobar entre les andròmines del dia. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visca, Olga. Fins avui no he pogut respondre... I visca l'11- S

      Elimina
  13. Una història d'amor molt bonica i de segur ben possible entre sansencs i graciencs. Ja ha passat el temps de les famílies enemigues, espero. L'altra història d'amor és la teva amb Sants, Xavier! Et surt pels porus. T'haurien de fer santsenc d'honor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja t'asseguro que hi ha centenars de santsencs que molt abans que jo es mereixen aquest guardó que proposes, Teresa. Jo només sóc gent.

      Elimina