divendres, 5 d’agost de 2022

Núria Feliu

(La fotografia que encapçala aquest post, així com la que apareix en blanc i negre al Butlletí, ens les va proporcionar la pròpia Núria Feliu i en desconec els autors)
   No calen les presentacions. 
Així començava la introducció a l’entrevista que vaig tenir el goig de fer-li el 1988 a la Núria Feliu, per al Butlletí de l’Orfeó de Sants, al seu àtic de can Mantega, i que reprodueixo a continuació.
   L’entrevista la vam preparar amb la també col·laboradora del Butlletí, la Carme Salinero, que el dia de l’entrevista no va poder venir.
   Aquesta etapa del Butlletí de l’Orfeó de Sants va durar des de la tardor de 1986 fins l’hivern de 1994 i era de caire trimestral.



                        

Ens ha deixat una cantant (en el sentit artístic i humà) de proporcions gegantines.
En aquesta placa on diu Barcelona volia dir Sants.
Núria Feliu 
21-9-1941
22-7-2022

16 comentaris:

  1. M'ha agradat molt llegir aquesta entrevista. Retrobem la Núria Feliu que hem conegut sempre: amable, sincera, amb les idees clares, lluitadora i reivindicativa.

    Fa pena que hagi marxat massa aviat.

    I també fa pena que l'any 88 estiguéssim (ella i tots) molt esperançats amb la recuperació del català i ara estiguem com estem en perillosa reculada.

    I tens raó, la plaça de la casa on va néixer, havia de posar: Sants

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Núria Feliu sempre va ser fidel al seu país i a la seva gent. Caldrà seguir lluitant, per la llengua i per la llibertat tal com ho va fer ella.

      Elimina
  2. A banda de les moltíssimes coses interessants que explica, m'ha cridat molt l'atenció el que voldria fer i que no ha fet: "beure coses fredes i riure a ple pulmó...", senzillament coses normals per a tots nosaltres. També estic molt d'acord amb ella quan diu que la música hauria de ser una assignatura més a les escoles.
    Un entrevista on demostra la seva humanitat i l'amor a la seva terra.

    Aferradetes, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com diu ella, havia de cuidar el seu instrument, que eren les seves cordes vocals. Sí que s'hauria d'ensenyar més música a les escoles.

      Elimina
  3. No m'ha quedat clar si va fer cançó pròpia. Igualment té molt de mèrit!
    Està molt guapa de geganta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ella sempre es va reivindicar com a intèrpret. Moltes cançons del seu repertori les van fer grans músics i lletristes del país expressament per a ella, i se les va fer tan seves que diries que les va escriure ella mateixa.
      Ens ha quedat la geganta com a penyora de la seva grandesa.

      Elimina
  4. Caram Xavier , no coneixia questa qualitat teva d'entrevistador, està molt bé.
    Vosaltres sempre que la volgueu recordar podeu contemplar la geganta que trobo que si assembla florça.
    Bon cap de setmana, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser una col·laboració per al Butlletí de l'Orfeó de Sants, que com es veu a l'encapçalament portava el títol carnerià de "Gent de bella anomenada". Vaig tenir la sort d'anar a casa del Pere Calders, de la Dharma, i d'entrevistar en els seus llocs de treballa al santsenc Carles Vallès(de la primera expedició catalana de conquerir l'Everest) i de la Maria del Mar Bonet, entre d'altres.
      No et vaig fer la competència a tu, que ho feies molt bé a la ràdio.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Gràcies F. Manuel. Ens ha deixat una de les millors cantants en llengua catalana.

      Elimina
  6. Una bona entrevista i que podria estar feta ahir mateix i que ens recorda a la Núria tal com era , propera a la gent . Felicitats per la tasca i per compartir-ho !.
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Artur, era de les "nostres". De casa.

      Elimina
    2. Pensava en tu aquests dies de la seva mort, Xavier, com a veïns de Sants tots dos. Una gran dona, decidida, amb les coses clares, com diu l'Artur, de les nostres, i una molt bona entrevista. Gràcies per atansar-nos-la i permetre que la coneguem més.

      Elimina
    3. Gràcies a tu Teresa. El teu comentari s'havia perdut per les interioritats del blog.

      Elimina
  7. Les morts de les persones que coneixíem dolen amb la mateixa profunditat que les hem estimades. Una abraçada.

    ResponElimina