(La fotografia que encapçala aquest post, així com la
que apareix en blanc i negre al Butlletí, ens les va proporcionar la pròpia
Núria Feliu i en desconec els autors)
L’entrevista la vam
preparar amb la també col·laboradora del Butlletí, la Carme Salinero, que el
dia de l’entrevista no va poder venir.
Aquesta etapa del
Butlletí de l’Orfeó de Sants va durar des de la tardor de 1986 fins l’hivern de
1994 i era de caire trimestral.
Ens ha deixat una cantant (en el sentit artístic i humà) de proporcions gegantines.
Núria Feliu
21-9-1941
22-7-2022
M'ha agradat molt llegir aquesta entrevista. Retrobem la Núria Feliu que hem conegut sempre: amable, sincera, amb les idees clares, lluitadora i reivindicativa.
ResponEliminaFa pena que hagi marxat massa aviat.
I també fa pena que l'any 88 estiguéssim (ella i tots) molt esperançats amb la recuperació del català i ara estiguem com estem en perillosa reculada.
I tens raó, la plaça de la casa on va néixer, havia de posar: Sants
La Núria Feliu sempre va ser fidel al seu país i a la seva gent. Caldrà seguir lluitant, per la llengua i per la llibertat tal com ho va fer ella.
EliminaA banda de les moltíssimes coses interessants que explica, m'ha cridat molt l'atenció el que voldria fer i que no ha fet: "beure coses fredes i riure a ple pulmó...", senzillament coses normals per a tots nosaltres. També estic molt d'acord amb ella quan diu que la música hauria de ser una assignatura més a les escoles.
ResponEliminaUn entrevista on demostra la seva humanitat i l'amor a la seva terra.
Aferradetes, Xavier.
Tal com diu ella, havia de cuidar el seu instrument, que eren les seves cordes vocals. Sí que s'hauria d'ensenyar més música a les escoles.
EliminaNo m'ha quedat clar si va fer cançó pròpia. Igualment té molt de mèrit!
ResponEliminaEstà molt guapa de geganta!
Ella sempre es va reivindicar com a intèrpret. Moltes cançons del seu repertori les van fer grans músics i lletristes del país expressament per a ella, i se les va fer tan seves que diries que les va escriure ella mateixa.
EliminaEns ha quedat la geganta com a penyora de la seva grandesa.
Caram Xavier , no coneixia questa qualitat teva d'entrevistador, està molt bé.
ResponEliminaVosaltres sempre que la volgueu recordar podeu contemplar la geganta que trobo que si assembla florça.
Bon cap de setmana, Xavier.
Va ser una col·laboració per al Butlletí de l'Orfeó de Sants, que com es veu a l'encapçalament portava el títol carnerià de "Gent de bella anomenada". Vaig tenir la sort d'anar a casa del Pere Calders, de la Dharma, i d'entrevistar en els seus llocs de treballa al santsenc Carles Vallès(de la primera expedició catalana de conquerir l'Everest) i de la Maria del Mar Bonet, entre d'altres.
EliminaNo et vaig fer la competència a tu, que ho feies molt bé a la ràdio.
Não conhecia e gostei de ler a entrevista.
ResponEliminaUm abraço e bom Domingo.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
Livros-Autografados
Gràcies F. Manuel. Ens ha deixat una de les millors cantants en llengua catalana.
EliminaUna bona entrevista i que podria estar feta ahir mateix i que ens recorda a la Núria tal com era , propera a la gent . Felicitats per la tasca i per compartir-ho !.
ResponEliminaSalut ;)
Sí Artur, era de les "nostres". De casa.
EliminaPensava en tu aquests dies de la seva mort, Xavier, com a veïns de Sants tots dos. Una gran dona, decidida, amb les coses clares, com diu l'Artur, de les nostres, i una molt bona entrevista. Gràcies per atansar-nos-la i permetre que la coneguem més.
EliminaGràcies a tu Teresa. El teu comentari s'havia perdut per les interioritats del blog.
EliminaLes morts de les persones que coneixíem dolen amb la mateixa profunditat que les hem estimades. Una abraçada.
ResponEliminaUna bona reflexió Olga. Gràcies.
Elimina