Sembla com si fos ahir que vam entrar a
la Vall de Boí per primera vegada.
I aviat farà 50 anys.
No sabem quantes vegades hi hem tornat,
ens hem oblidat de comptar-les.
Ara hi pasturem com qualsevol dels
seus habitants.
Pels matins lluminosos.
I els vespres primaverals.
Em venen a la memòria cançons que fa anys
que cantem.
Corren les
nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels...
...En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau...
(Màrius
Torres/Lluís Llach)
Admirar tanta aigua en estat lliure assedega l’esperit.
Necessitem l'aigua, com la poesia.
Cada gota compta.
Com cada sospir.
Com una mà amiga.
Recordo que al Salencar fa temps em vas estimar.
Saps que a la Vall de Boí
Saps que a la Vall de Boí un dia jo t’estimí.
Bonics campanars. Ens mostres una vall molt maca en blanc i negre, com a color.
ResponEliminaTenint la neu tan a prop, no m'estranya gens que hi hagi tanta aigua.
Con sempre, unes fotografies que parlen soles.
Aferradetes, Xavier.
Gràcies Paula, com deien els antics: "any de neu, any de Déu".
EliminaEnguany ha nevat menys del que voldríem, per això valorem tant la que encara hi ha a les muntanyes..
Aquest setembre vinent farà nou anys (com passa el temps) que vam visitar la Vall de Boí durant les vacances d'estiu. Ens ho vam passar força bé i el teu post amb aquestes magnífiques fotografies m'ho ha recordat. A veure si algun dia tinc l'oportunitat de tornar-hi.
ResponEliminaSi teniu l'oportunitat de tornar a la Vall de Boí, a més de gaudir de la natura a les Aigües Tortes i a tota la vall, podreu revisitar el romànic, amb l'afegit del "mapping" de Sant Climent de Taüll.
EliminaUn lloc a on no et resisteixes mai a tornar-hi ! :)
ResponEliminaGràcies per portar-nos, Xavier !!.
Gràcies a tu per participar-hi, Artur.
EliminaGràcies per la passejada, darrerament només viatjo amb els documentals de la 2 i amb les fotos que ens regales.
ResponEliminaEs un plaer la teva companyia, Francesc. Tornar a fer excursions plegats, encara que sigui virtualment.
EliminaUma maravilha estas fotografias.
ResponEliminaUm abraço e boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
Livros-Autografados
Quan els paisatges són bons, les fotografies són més fàcils de fer. Gràcies F. Manuel.
EliminaPreciosa la Vall de Boí, Xavier! Amb ganes de tornar-hi. I sembla que l'aigua també va tornant.
ResponEliminaAbraçada,
Tresa, sé que tu també ets una incondicional d'aquesta vall. Si ve més aigua, serà benvinguda.
EliminaUna passejada preciosa, Xavier! És un plaer acompanyar-te.
ResponEliminaDoncs gràcies per la companyia, Carme.
EliminaPrimer sento enveja de trepitjar per aquests llocs, després m'encanten les fotografies i al final gaudeixo els textos.
ResponEliminaResumint m'encanten les entrades Xavier
Gràcies per totes tres apreciacions, Alfonso.
EliminaPrecioses imatges. Afortunadament, encara queden llocs que no canvien (gaire).
ResponEliminaGràcies Risto. No és difícil trobar llocs (gairebé) verges.
EliminaQue lírica aquesta aigua metàfora de la poesia!
ResponElimina"és blau verdós i flexible com l'aigua."
EliminaHelena, a tu que t'agraden les cites, aquest vers de J. M. de Sagarra, també el va musicar i interpretar en Llach.