Sé que trobaré a faltar els seus matins freds.
Dels dies que podem admirar les nostres muntanyes
vestides de blanc.
Sorprendre un poble adormit i embolcallat amb els
llençols de la boira matutina.
O que sigui la boira qui et sorprèn a dins del bosc.
Quan la fred acarona les plantes.
Fins a deixar-les nues.
Mentre espera que reverdeixin.
El primer vespre d’hivern vas deixar bocabadats els teus espectadors.
Amb la cadència musical del “Passeig del Carme” d’en
Pere Tàpies.
O amb un poema d’Ausiàs March, musicat per en Raimon:
“...
Bullirà el mar com la cassola en forn...”.
“... mudant color e l’estat natural”
I floriran les flors en els llocs més insospitats.
Ara que les platges encara són solitàries.
Mentre esperem l’arribada del bon temps.
Un gran concert ens regales avui, amb veus dels grans i la natura que també té els seus sons, si saps escoltar-la bé.
ResponEliminaExcel·lents imatges, encara que a mi m'agradin menys fresquetes. ;-)
Aferradetes, Xavier.