Sé que trobaré a faltar els seus matins freds.
Dels dies que podem admirar les nostres muntanyes
vestides de blanc.
Sorprendre un poble adormit i embolcallat amb els
llençols de la boira matutina.
O que sigui la boira qui et sorprèn a dins del bosc.
Quan la fred acarona les plantes.
Fins a deixar-les nues.
Mentre espera que reverdeixin.
El primer vespre d’hivern vas deixar bocabadats els teus espectadors.
Amb la cadència musical del “Passeig del Carme” d’en
Pere Tàpies.
O amb un poema d’Ausiàs March, musicat per en Raimon:
“...
Bullirà el mar com la cassola en forn...”.
“... mudant color e l’estat natural”
I floriran les flors en els llocs més insospitats.
Ara que les platges encara són solitàries.
Mentre esperem l’arribada del bon temps.
