diumenge, 1 de juny de 2014

Plou a Sants

Fa mesos que l’ambient està molt carregat. S’esperava una pluja i aquesta setmana ha plogut a Sants, el meu poble. Al matí lluu el sol, a la tarda arriben els núvols, al vespre comença a ploure i a la nit arriba la tempesta que s’allarga fins la matinada.
Encara que feia temps que estava anunciat, l’endemà de les eleccions europees, s’efectua el desallotjament dels okupes de Can Vies per part de la policia i comença l’enderrocament.
Diuen que és per ordre judicial. No sé si deu ser aquell mateix jutge que ja denunciava Brassens, que ha posat penes tan lleugeres a Millet i Montull pel Cas de l’Hotel del Palau de la Música i que no ha trobat ni un sol corrupte a l’Ajuntament de Barcelona.
Crec que no és el mateix jutge que aquesta mateixa setmana ha fet els possibles per a que la banda de gàngsters de Caixa Penedès s’escapolís d’entrar a la presó, després de que quedés demostrat que s’havien embutxacat 32 milions d’€uros, en unes pensions galàctiques, mentre que altres pensionistes han de fer cua a Càritas o al Banc dels Aliments. La desproporció de la (diguem-ne justícia) és evident.
La tempesta que s’ha desfermat ha estat elèctrica i s’han cremat contenidors Això és un acte d’una irresponsabilitat terrible per qui els ha encès, ja que el mal que poden ocasionar també és evident. I s’han trencat vidres. Tampoc no sembla proporcionat que per un desallotjament es posi en perill la pau d’un barri o d’una ciutat.
Alguns veïns piquen les cassoles a favor dels desallotjats i en contra de la duresa de les càrregues policials. Uns altres veïns des de les seves finestres veuen com es cremen els contenidors, i espantats per la seva seguretat, la de les seves cases o dels cotxes aparcats, consideren que els Mossos d’Esquadra són massa permissius i voldrien més contundència pels qui provoquen aldarulls. Arriben els bombers alertats pels propis veïns, i quan intenten apagar el foc són escridassats i insultats per qui ha provocat els incendis o per qui no vol que siguin apagats.
El Centre Social de Sants intenta que les parts en conflicte, els representants de Can Vies i els de l’Ajuntament negociïn. De moment no ho han aconseguit. Can Vies no cedeix, el mal ja està fet i diuen que el tornaran a reconstruir. Molts veïns i simpatitzants els ajuden.
Fa pocs mesos, en una concentració davant de la Seu del Districte, alguns manifestants llençaren pedres als vitralls centenaris de l’Alcaldia d’Hostafrancs i en van trencar alguns. Es fa difícil pensar que algú que s’estimi Sants pugui trencar aquesta obra d’art, que els pertany a ells i a la resta de Santsencs.
I segueix plovent. Cremen l’excavadora que efectuava l’enderroc de Can Vies. Hi escriuen la paraula “Guerra”. Una de les paraules més terribles que existeix.
Hi ha qui sospita que l’Estat Espanyol, que com sabem combat la possibilitat de que hi hagi una consulta sobre el dret a decidir, prevista per al 9 de novembre, intentarà treure rèdit d’aquesta violència desfermada a Sants, sobretot si s’escampa a d’altres parts de Barcelona o de la resta de Catalunya. I això els fa pensar que entre els incendiaris hi ha bàrbars vinguts de fora.
Molts curiosos s’acosten a Can Vies, fotografien les plantes i flors que han dipositat sobre l’excavadora cremada. Per sort noves pancartes tapen la paraula guerra. És esperançador.
Segueix plovent i alguns veïns no es volen mullar. Surto sense paraigua i em mullo: no m’agrada que es trenquin vidres ni vitralls i encara menys que es cali foc als contenidors. I si convé em mullo més encara: alguns jutges i sobretot els legisladors són massa tous i permissius amb els poderosos i excessivament reglamentaris amb els febles. 
La pluja cau igual per a tothom, però hi ha qui té paraigua amb mànec d’or i incrustacions de diamants, mentre que altres no en tenen, o el que tenen està tan retallat que es mullen igualment.
Continuarà...

46 comentaris:

  1. No puc opinar, no n´estic ben informada, però la meva impressió es la de que s´hauria de fer un "parvent" i parlar, pero sobre tot escoltar.
    Per mi el pitjor problema d´aquesta societat que hem creat entre tots, es que ningú escolta.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. És cert Marta, parlar, negociar i ser flexibles i comprensius per totes les parts.

    ResponElimina
  3. Sembla que no t'acabis de decantar ni per uns ni pels altres. El que és molt possible és que hi hagin infiltrats que, com tu dius, volen que no hi hagi la consulta. Bon reportatge fotogràfic!

    ResponElimina
  4. Helena, em decanto per la convivència, el diàleg, el pacte, el dret a manifestar-se tantes vegades com calgui. Sóc contrari al foc i a la trencadissa que pot perjudicar innocents. Gràcies pel comentari.

    ResponElimina
  5. M'ha agradat llegir-te, Xavier, des de la teva prespectiva propera, des de la teva equanimitat que comparteixo i des del rebuig a la violència, al foc i a la guerra... Des de la necessitat de negociació, però que impliqui totes les entitats i representants del barri... El barri és de tothom que hi viu, no només dels de can Vies. Jo crec que s'hauria d'escoltar torhom. No sòc de Sants i potser m'equivoco.

    ResponElimina
  6. Ets de Sants Carme, compartim punts de vista. Crec que l'has encertat.

    ResponElimina
  7. no sembla que sigui el mateix jutge no.....calia fer-ho aixi? cal ser violents, cal respondre encara amb més violència? espero que pel bé de tothom to això pugui resoldre's de manera pacifica

    ResponElimina
  8. Esperem que sigui com demanes Elfreelang. No podem criticar la violència de l'Estat i recolzar la d'un moviment alternatiu. Diria que l'alternativa a la violència és la pau, oi?

    ResponElimina
  9. Crispar l'ambient, fer malbé pertinences de persones particulars, desgastar la nostra policia... segurament calen espais com Can Vies però crec que n'estan fent un gra massa. O hi ha altres interessos al darrera?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És com dius Loreto. S'estan fent malbé massa objectes. Mentre escrivia aquest post no sabia que al Raval s'havien cremat cotxes i una parada de bicing, bicicletes incloses. S'estant malgastant recursos.

      Elimina
  10. Crec que intentar viure sense pagar res no és gaire lícit apart de ser injust amb els altres, però d'altre banda tenim el dret a sostre que tothom hauria de tenir. Díficil solució dincs una marxa enrrere per part de l'ajuntament seguirà en un conjunt de petites guerres que no fan més que mal.
    Apart de tot la gent està tant cremada amb el sistema que qualsevol espurna es converteix en incendi.
    Alguna cosa cal fer, i fer-la bé, sense interessos propis i a favor de la convivència

    ResponElimina
    Respostes
    1. La gent està cremada. Raó de més per no encendre la ciutat.

      Elimina
  11. Soc la primera en condemnar tot tipus de violència, sigui per part de qui sigui. no m’agrada del “ull per ull” no vull sentir parlar de guerres i menys a casa meva. Crec que tot plegat a estat desproporcionat.
    Però en refermo en el que el seu dia vaig escriure. No crec que tots els aldarulls els provoquessin els nanos de Can Vies. No crec que fossin maneres, ni per una banda ni per l’altre.
    En quedo amb l’ imatge de les flors i de la treta de runa de Can Vies, on veig un barri unit davant el que creu l’hi pertany. Aquest el barri que jo he viscut i vull recordar : unit i combatiu amb paraules, no amb destrosses.
    Lo dels Vitralls li vaig llegir fa dies a la Gloria i clama al cel...
    Son molts records en aquest barri, que es el meu per molt que no hi visqui.
    No, no m’agrada veure Sants en flames. No, no m’agrada tot el que ha passat arran de Can Vies. Estic cansada d’ encaputxats sortits de qui sap on i que l’únic que fan es esguerrà l’ imatge d’aquells que reivindiquen (sigui el que sigui) pacíficament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Probablement els "nanos" de Can Vies que vas conèixer quan vivies a Sants no són els mateixos d'ara. En tot cas, si no són ells els incendiaris ho tenen molt senzill: que ho condemnin.

      Elimina
    2. Amb això et dono la raó que condemnin. I es fàcil que no siguin els mateixos parlo de fa dotze anys... De totes maneres segueixo creien que els aldarulls els han provocat més gent que els que podem haver a Can Vies. I consti, Xavier, que et dono la raó en tot el que escrius, a mi no m’agrada gens el que està passant i condemno qualsevol acte violent o vandàlic el produeixi sigui qui sigui.

      Elimina
    3. Bruixeta, per descomptat que hi ha altres grups que no són Can Vies que també aprofiten per fer mal. Al Raval ho van patir.

      Elimina
  12. Si tenen raons per defensar els okupes de Can Vies les podria entendre, el que no és pot entendre ni justificar és aquests aldarulls i actes vandàlics que és fan amb l'excusa de l'enderroc d'un edifici que gairebé ja queia sol.
    Hi veig molt interessos i molt foscos que és camuflen sota aquests fets. I això em preocupa i molt.
    Sants no és mereix sortir als mitjans de comunicació i que tothom el conegui per aquestes salvatjades. Sants no es mereix aquesta mala imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, com que compartim veïnatge a Sants, comprovo que també compartim neguit. Cada dia que passa és més urgent que els involucrats en el problema trobin una solució i es pacifiquin els carrers.

      Elimina
  13. A favor del diàleg sempre, la guerra m'esgarrifa només amb sentir la paraula.
    Els "violents" són sempre els mateixos, gent que no té estima a res, que fan mal pel pur plaer de fer mal. Però des de fora si es veu alguna cosa estranya en tot això, com si a "algú" li pugui interessar molt que hi hagi aquests enfrontaments.
    No a la violència, no a les injustícies perquè ho pateix el poble, ho patim tots.

    ☮ Magnífiques fotos, Xavier!

    ResponElimina
  14. Potser hi haurà una solució negociada, però si no hi hagués hagut tot aquest daltabaix, s'haurien assegut a negociar res des de l'ajuntafems? No ho sé pas, no són maneres però com bé dius, la justícia sembla que no és igual per a tothom.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Han penjat cartells a Sants on els propis okupes neguen cap possibilitat de negociació. Malgrat tot, cal fer-la.

      Elimina
  15. Jo, avui, com alguns veïns de Sants, tampoc em vull "mullar"...Com ha dit algú més, penso que es fa difícil opinar quan no vius al rovell de l'ou del problema. De totes maneres per a mi que em considero pacifista, aquesta violència tan exagerada, per defensar una cosa que no és teva, em sembla una autèntica barrabassada...I no em sembla just que facin fora de casa a gent gran i criatures que per circumstàncies de la vida ho han perdut tot( on són aleshores aquests aferrissats defensors de causes perdudes) i és deixi que d'altres utilitzin d'estranquis un lloc que no és seu...Per cert que es deixi a mig fer, em sembla cedir a un xantatge per part de l'ajuntament, sobretot quan els altres es van negar a negociar...Hem de donar la imatge que amb violència aconseguim el què volem? He dit que no em volia " mullar" oi ? Mecatxis!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'has mullat una mica Roser. I les teves paraules ens han esquitxat de saviesa.

      Elimina
  16. Aquesta notícia m'ha agafat lluny dels mitjans de comunicació i fins avui no he pogut assabentar-me'n amb una mica de rigor. Les dimensions que ha agafat aquest assumpte em sembla monstruós, amb aquesta bola de despropòsits que cada vegada es fa més gran i que hauria de fer-nos avergonyir de ser persones... Estic molt d'acord amb aquest darrer comentari de la M. Roser. Tot plegat ha arribat a un punt èn què el retorn serà molt, molt difícil...
    Bona nit, Xavier.

    ResponElimina
  17. Ningú no posseeix del tot ni la raó ni la veritat. Ni l'administració ni els okupes. Però els que menys la tenen són els que empren la violència.

    ResponElimina
  18. Avui mateix he passat pel teu barri i he pogut comprovar algunes de les destrosses de les que he sentit a parlar aquests dies. La veritat és que és indignant. Cert que la policia abusa del seu poder, però la violència de carrer és inacceptable, com dius tu, ningú que estimi el barri pot fer aquest mal. Això fa pensar malament, tu pots manifestar-te perquè creus en una cosa, però no vas a fer mal a qui no en té culpa ni res a veure. O així hauria de ser. I si hi ha gent que no pensa així, i que els agrada aquesta parauleta 'guerra', jo també em mullaré, llavors els mossos són encara massa permissius. Ara, em sembla que són massa permissius amb els que emboliquen la troca, i no amb els innocents que no fan res. Això encara fa pensar més malament, no trobes?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, trobo que la teva opinió és molt ponderada i raonable, en el bon sentit de la paraula raonable. Cal intentar actuar amb més raonaments intelectuals i menys força bruta.

      Elimina
  19. Desconec les raons d'uns i d'altres, però faig un pregunta de què, ja sabem la resposta. Per què van deixar el desallotjament per a després de les eleccions? No és això una manera més d'enganyar?

    ResponElimina
  20. Suposo que els aldarulls que van venir després del desallotjament ens dónen una idea del perquè van esperar a fer-lo després de les eleccions. Imagina una jornada de votacions després d'una nit de manifestacions, barricades, trencadissa de vidres i foc.

    ResponElimina
  21. Magnífico, fantástico artículo para la posteridad y con unas fotografias de primera (la de la niña, superior). Como siempre decirte que nos ofreces unos trabajos de primera, gracias.

    Durante años vivímos en la calle Almeria, al lado de la Plaza de la Farga, muy buenos recuerdos.

    Saludos.-

    ResponElimina
  22. Juan Antoni, érem gairebé veïns!!

    ResponElimina
  23. Hi ha massa interessos foscos per provocar aquesta "guerra". Com tu dius molt bé, la paraula més terrible.
    S'hauria de fer més cas d'iniciatives com les del Centre Social. Quan es diu que no hi ha res a negociar és irresponsabilitat per parts d'uns i incompetència per parts de les "autoritats"
    Em fa l'efecte que la pluja era llàgrimes de la gent que ens estimem Sants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel, els del Centre Social han intentat posar la seva veterania adquirida en les lluites veïnals. De moment no els fan cas. Hi ha massa prepotència. Estimem Sants i estimem la lluita, però per sobre de tot estimem la pau.

      Elimina
  24. Pluja amb foc i banderes amb sol: la vida és un contrast enorme. I les nostres vides massa curtes per arribar a veure el desenllaç de tantes coses com voldríem o intuïm.

    ResponElimina
  25. Olga, darrerament els esdeveniments s'acceleren. Malgrat que vivim una vida curta, amb una mica de sort veurem canvis. Espero que profitosos.

    ResponElimina
  26. La desigualtat tan brutal que hi ha a la nostra societat és violència pura i quotidiana, és un error caure en la provocació del sistema, però és inevitable que saltin espurnes, perquè som molts i moltes els que no ens rendim, i no sempre sabem canalitzar bé la nostra resposta a les agressions que vénen des de dalt.

    Comparteixo la teua mirada, Xavier, jo tampoc estic a favor de què es cremin contenidors, ni es trenquin vidres, i també veig que la justícia no tracta unes violències igual que d'altres. També està clar que els poderosos infiltren mercenaris a moltes manifestacions, per tal de treure profit.

    M'han agradat molt les fotos, sobretot la de l'excavadora.

    Salut i força des de Castelló.

    ResponElimina
  27. Magnífico blog y relevantes imágenes con un gran contenido social.

    Enhorabuena y un afectuoso saludo.

    ResponElimina
  28. Gràcies Andrés. Com a bon fotògraf que ets aprecio molt la teva valoració.

    ResponElimina
  29. Així que de Sants, Xavier? Doncs tenim sort de llegir-te i saber d'aquesta tempesta en primer pla a través dels teus ulls i la teva càmera. Bravo com et mulles i dius les coses pel seu nom! Mai res no és totalment blanc ni totalment negre, em sembla a mi. Els uns tenen raó, però no se'ls hi pot donar tota ,amb aquest vandalisme. Els altres semblen implacables amb les decisions, però pensen en canviar-la quan potser ja és massa tard. Els veïns al mig, a favor i en contra. I els jutges... deixem estar els jutges! perquè en quin país vivim, on la justícia sempre és al costat dels poderosos? Que continuï el reportatge, quasi de guerra, i si pot ser que anuncii la pau. Una abraçada, Xavier.

    ResponElimina
  30. Esperem que sigui tal com desitges Teresa. Gràcies

    ResponElimina
  31. Hola Xavier, sento molt arribar tan tard, una "espècie" de bacteri no em deixava en pau.

    Fa molts anys que no estic pel teu barri, però el recordo molt i amb molta estima. Tinc molts anys sobre les meves espatlles i he viscut situacions polítiques molt diverses i èpoques molt convulses. Hi va haver uns anys, ja recuperada la democràcia, en què molt sovint hi havia manifestacions pel centre de Barcelona que acabaven sempre amb aldarulls i actes de vandalisme. Hi havia "professionals" del vandalisme, persones que viatjaven d'un lloc a l'altre per participar en la kale borroka --que no sé si aleshores es deia així-- fent tantes destrosses com podien. I amb les seves gestes vandàliques animaven els que potser havien anat de bona fe a la manifestació (Un d'aquests personatges, molt conegut era el que anomenaven "Cojo Manteca", un noi a qui faltava una cama i que, durant la dècada de 1970/75, va participar en moltes manifestacions en què, amb les crosses, destrossava cabines telefòniques, aparadors o el mobiliari urbà.) No he entès mai què empeny aquesta gent a l'incivisme com a forma de protesta. Sovint s'ha dit que estan pagats per altres a qui interessa desacreditar les manifestacions o els seus organitzadors. Si és així, saben que amb uns quants agitadors és suficient perquè les masses els segueixin i actuïn com ells. Com és natural Sants no és així, i penso que no va anar més lluny gràcies a vosaltres.

    Hi ha una pregunta que no se si algú l'ha contestat: Que hi ha a Can Vies que no hagi tingut qualsevol dels llocs que hi havia ocupes durant tants anys.

    Molt bones fotos.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep, recordo el "Manteca", actuava a Madrid, igual en manis d'esquerres com de fatxes.
      No et sé contestar el perquè Can Vies ha tingut tant de ressò en comparació amb d'altres desallotjaments. Potser és el moment d'injustícia social que es viu? L'actuació d'alguns polítics corruptes desacredita els que no ho són? Probablement Can Vies ha estat la gota que ha fet vessar la copa.
      Gràcies per l'interès.

      Elimina
  32. Hola Xavier. Vinc a aquesta página per recomenació d´un amic comú, en Josep.

    Molt d´acord amb tot el que descrius. No crec que els que incendian contenidors de brossas siguin els que s´estimen el barri. I tinc fonamentadas sospitas que aquets grups "d´incontrolats" realment siguin aixó de veritat.

    Esperem que el seny aparegui per algún lloc i tot aixó no es torni a repetir mes. Per raons personals, m´estimo molt a Sants.

    També penso que l´ajuntament tendria que fer una mica de auto-critica sobre el seu coneixement de la realitat dels barris de la ciutat.

    Salutacions

    ResponElimina
  33. Gràcies per la visita Rodericus. Coincidim en l'estima a Sants, i en molts punts de vista.

    ResponElimina