Plou a Sants

Fa mesos que l’ambient està molt carregat. S’esperava una pluja i aquesta setmana ha plogut a Sants, el meu poble. Al matí lluu el sol, a la tarda arriben els núvols, al vespre comença a ploure i a la nit arriba la tempesta que s’allarga fins la matinada.

Encara que feia temps que estava anunciat, l’endemà de les eleccions europees, s’efectua el desallotjament dels okupes de Can Vies per part de la policia i comença l’enderrocament.

Diuen que és per ordre judicial. No sé si deu ser aquell mateix jutge que ja denunciava Brassens, que ha posat penes tan lleugeres a Millet i Montull pel Cas de l’Hotel del Palau de la Música i que no ha trobat ni un sol corrupte a l’Ajuntament de Barcelona.

Crec que no és el mateix jutge que aquesta mateixa setmana ha fet els possibles per a que la banda de gàngsters de Caixa Penedès s’escapolís d’entrar a la presó, després de que quedés demostrat que s’havien embutxacat 32 milions d’€uros, en unes pensions galàctiques, mentre que altres pensionistes han de fer cua a Càritas o al Banc dels Aliments. La desproporció de la (diguem-ne justícia) és evident.

La tempesta que s’ha desfermat ha estat elèctrica i s’han cremat contenidors Això és un acte d’una irresponsabilitat terrible per qui els ha encès, ja que el mal que poden ocasionar també és evident. I s’han trencat vidres. Tampoc no sembla proporcionat que per un desallotjament es posi en perill la pau d’un barri o d’una ciutat.

Alguns veïns piquen les cassoles a favor dels desallotjats i en contra de la duresa de les càrregues policials. Uns altres veïns des de les seves finestres veuen com es cremen els contenidors, i espantats per la seva seguretat, la de les seves cases o dels cotxes aparcats, consideren que els Mossos d’Esquadra són massa permissius i voldrien més contundència pels qui provoquen aldarulls. Arriben els bombers alertats pels propis veïns, i quan intenten apagar el foc són escridassats i insultats per qui ha provocat els incendis o per qui no vol que siguin apagats.

El Centre Social de Sants intenta que les parts en conflicte, els representants de Can Vies i els de l’Ajuntament negociïn. De moment no ho han aconseguit. Can Vies no cedeix, el mal ja està fet i diuen que el tornaran a reconstruir. Molts veïns i simpatitzants els ajuden.

Fa pocs mesos, en una concentració davant de la Seu del Districte, alguns manifestants llençaren pedres als vitralls centenaris de l’Alcaldia d’Hostafrancs i en van trencar alguns. Es fa difícil pensar que algú que s’estimi Sants pugui trencar aquesta obra d’art, que els pertany a ells i a la resta de Santsencs.

I segueix plovent. Cremen l’excavadora que efectuava l’enderroc de Can Vies. Hi escriuen la paraula “Guerra”. Una de les paraules més terribles que existeix.

Hi ha qui sospita que l’Estat Espanyol, que com sabem combat la possibilitat de que hi hagi una consulta sobre el dret a decidir, prevista per al 9 de novembre, intentarà treure rèdit d’aquesta violència desfermada a Sants, sobretot si s’escampa a d’altres parts de Barcelona o de la resta de Catalunya. I això els fa pensar que entre els incendiaris hi ha bàrbars vinguts de fora.

Molts curiosos s’acosten a Can Vies, fotografien les plantes i flors que han dipositat sobre l’excavadora cremada. Per sort noves pancartes tapen la paraula guerra. És esperançador.

Segueix plovent i alguns veïns no es volen mullar. Surto sense paraigua i em mullo: no m’agrada que es trenquin vidres ni vitralls i encara menys que es cali foc als contenidors. I si convé em mullo més encara: alguns jutges i sobretot els legisladors són massa tous i permissius amb els poderosos i excessivament reglamentaris amb els febles. 

La pluja cau igual per a tothom, però hi ha qui té paraigua amb mànec d’or i incrustacions de diamants, mentre que altres no en tenen, o el que tenen està tan retallat que es mullen igualment.

Continuarà...