Grocs de juny

S’acaba el meu mes. El mes més madur. Hem viscut un mes embolcallats de grocs. 

Grocs de blat madur, de préssecs, prunes i albercocs. 

És el mes en que les acàcies - ascàcies que diuen en algunes comarques - vesteixen de groc les seves branques i els terres dels seus voltants. Aquells flocs grocs que l’estació ha deixat caure aleatòriament al terra d’un carrer o una plaça, i l’harmonia és total.

Grocs de flors que han guarnit els prats del Berguedà, del Ripollès, dels Pallars i la majoria de comarques. I que contrasten amb d'altres colors de la natura.

Vaig néixer entre revetlles, quan les cendres del foc de Sant Joan encara eren calentes i els vailets recaptaven més fusta per al foc de la revetlla de Sant Pere, quan se celebrava gairebé amb tanta força com la de Sant Joan. Són espurnes vives.

La plaça de Sant Felip Neri, a primera hora del matí, quan la calma és absoluta fa olor, gairebé imperceptible, de la flor de l’acàcia. 

S’han escrit versos de silenci a sobre les llambordes. Més tard arriben els turistes, i també els barcelonins a llegir-los.

Les flors surant sobre l’aigua de la font són petons a l’aigua, carícies fresques al migdia.

És el mes de l’oucomballa i de les catifes florals a moltes viles. En aquest cas els grocs i la resta de colors han estat posats artísticament i meticulosament pels amants de les flors.

A Sitges encara resten les paletes del Rossinyol per guarnir de colors els carrers. Han transportat el color del blat al centre de la vila, mentre a les vinyes madura la malvasia.

Les portes de l’estiu són obertes de bat a bat. Els grocs donaran pas al seu color diametralment oposat i òpticament complementari, i ens endinsarem als immensos blaus del cel i als verds dels camps i del mar. Que un bon vent ens infli les veles per navegar aquest estiu. És decisiu.