diumenge, 29 de juny del 2014

Grocs de juny

S’acaba el meu mes. El mes més madur. Hem viscut un mes embolcallats de grocs. 
Grocs de blat madur, de préssecs, prunes i albercocs. 
És el mes en que les acàcies - ascàcies que diuen en algunes comarques - vesteixen de groc les seves branques i els terres dels seus voltants. Aquells flocs grocs que l’estació ha deixat caure aleatòriament al terra d’un carrer o una plaça, i l’harmonia és total.
Grocs de flors que han guarnit els prats del Berguedà, del Ripollès, dels Pallars i la majoria de comarques. I que contrasten amb d'altres colors de la natura.
Vaig néixer entre revetlles, quan les cendres del foc de Sant Joan encara eren calentes i els vailets recaptaven més fusta per al foc de la revetlla de Sant Pere, quan se celebrava gairebé amb tanta força com la de Sant Joan. Són espurnes vives.
La plaça de Sant Felip Neri, a primera hora del matí, quan la calma és absoluta fa olor, gairebé imperceptible, de la flor de l’acàcia. 
S’han escrit versos de silenci a sobre les llambordes. Més tard arriben els turistes, i també els barcelonins a llegir-los.
Les flors surant sobre l’aigua de la font són petons a l’aigua, carícies fresques al migdia.
És el mes de l’oucomballa i de les catifes florals a moltes viles. En aquest cas els grocs i la resta de colors han estat posats artísticament i meticulosament pels amants de les flors.
A Sitges encara resten les paletes del Rossinyol per guarnir de colors els carrers. Han transportat el color del blat al centre de la vila, mentre a les vinyes madura la malvasia.
Les portes de l’estiu són obertes de bat a bat. Els grocs donaran pas al seu color diametralment oposat i òpticament complementari, i ens endinsarem als immensos blaus del cel i als verds dels camps i del mar. Que un bon vent ens infli les veles per navegar aquest estiu. És decisiu.

28 comentaris:

  1. Moltes felicitats, doncs, si ha estat el teu aniversari.

    Visca els grocs!!! I passem ja la porta de l'estiu amb tots els seus colors... Esperem que ens dugui coses bones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, els anys passen ràpids. I els estius també.

      Elimina
  2. Preciós l'escrit, i precioses aquestes fotos tan properes...Ves per on no ho havia pensat mai que el juny fos el mes dels grocs, perquè és un color que solem associar a la tardor, però ara que m'hi has fet fixar , trobo que tens raó...
    Sigui el dia que sigui, felicitats!




    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les felicitats. Això dels grocs és una percepció personal. No pretenia fer-ne càtedra. I tens raó que la tardor també és groga.

      Elimina
  3. En primer lloc, també felicitats pel teu aniversari, que encara deu estar dins la capvuitada, Xavier. I en segon lloc, m passa com la M. Roser, que no havia associat mai el groc al mes de juny, però després de llegir-te em sembla encertadíssim. Una vegada més, paraules i imatges saben crear un espai de bellesa per on és molt grat de passejar. Entrem ara, doncs, en el mes dels blaus amb els ulls ben oberts a tot el que puguem percebre.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Gràcies, i com es deia abans, en vida teva! Que els blaus ens siguin també venturosos.

    ResponElimina
  5. La imatge de la plaça de Sant Felip Neri m'agrada molt,sense desmerèixer les altres,és clar ! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan. En aquesta plaça, a ple dia, sempre hi ha gent. Va ser una sort matinal trobar-la buida.

      Elimina
  6. Per molts anys! Encara no he vist mai en directe l'oucomballa, potser l'any vinent. Naveguem a tot vent cap al novembre, ja falta menys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Loreto.
      L'oucomballa és el de la Catedral, el dels Garrotins era de la Casa de l'Ardiaca, i a Barcelona el fan a uns quants llocs més. A Sitges també el vaig veure al Palau Maricel.
      Naveguem junts cap al novembre!

      Elimina
  7. M'agrada molt això dels "petons a l'aigua" de les flors.
    També és el mes del meu aniversari, el 20 de juny. La millor època per al groc, també per la llum del sol. Oi que vas dir que el groc és el teu color preferit?

    ResponElimina
  8. Gràcies Helena, i per molts anys a tu també, som d'un bon mes.
    Indubtablement al juny el groc és el meu preferit. En altres estacions potser canvio de preferències. Políticament, com en Joan Miró en veu de Raimon, m'acosto més al roig encès.

    ResponElimina
  9. Magnífiques imatges, preciós repotatge i m'agradan moltísim las de la plaça de Sant Felip Neri.
    Felicitacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies J. Antonio. La plaça Sant Felip Neri és una de les joies amagades (i cada cop més apreciada) del Barri Gòtic.

      Elimina
  10. Felicitats!
    Jo no vull que acabi juny... bé el que no vull és que arribi juliol...poder passar directament a l'agost seria l'ideal. No vull que acabi juny, m'agrada el més ( mi vaig casar) i no m'agrada gens juliol ( més massa carregat de tristor des de farà ja tres anys...)

    M'agraden les teves imatges, en especial la de San Felip Neri.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Bruixeta. Has escit en juny i et reponc en juliol.
      Desitjo de tot cor que el bon record de la persona tan estimada que ens ha deixat, et dugui una mica de consol aquest mes que et porta vivències tan tristes.

      Elimina
  11. No m'havia fixat que els grocs predominaven tant al juny. Et deixes el del sol que ja comença a cremar ben groc quan els núvols li permeten. Genials les teves fotos, les de racons de Barcelona sempre m'encisen. No vas mai sense la càmera, tu?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Falta el sol, el rei dels grocs, el reponsable de la florida. Xexu, gràcies pels adjectius sobre les fotos. I tant que a vegades passejo sense la càmera... i aleshores la trobo a faltar!

      Elimina
  12. Una molt bona florida.
    Per mi la Plaça Sant Felip Neri és la de les danses, ara la pista és plena de flors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Rafel, danses florals sobre una pista tupida de groc.

      Elimina
  13. Saps que aquest any no he menjat cap albercoc ni pruna? quin desastre!

    ResponElimina
  14. Tranquil que tant albercos com sobretot les prunes, encara en tenim per dies. El que no he menjat encara, i ja s'estan acabant són els nespres, que encara que més acarabassats, podrien entrar també com a fruita groga?

    ResponElimina
  15. I mira que no m'agrada el groc, però amb aquests fotografies tan xules i vitals...en dubto!. Benvingut el blau estiuenc.

    Bon vespre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Audrey. Sense el groc de fons, no destacarien tan bé les 4 barres i l'estel.

      Elimina
  16. El groc és el color del sol, molt vital, encomana energia.
    Unes fotos precioses, la de les flors surant a l'aigua m'enamora.
    Ets un poeta, Xavier!

    ResponElimina
  17. I tu ets molt amable Glòria, gràcies pels afalacs.

    ResponElimina
  18. Quina paleta de colors més xula, Xavier. Aquests colors curen de qualsevol mal. Jo per gust, em quedo amb el groc sobre verd. Per cor, amb el vermell sobre grog del teu post anterior. Ai, ai, és clar que tens xispa, si vas néixer entre les revetlles de Sant Joan i Sant Pere.

    ResponElimina
  19. Aquest deu ser el millor color, el de la paleta, un per a cada ocasió i poder-los barrejar per fer-ne de nous.
    Gràcies Teresa, per això que dius de la "xispa".

    ResponElimina