divendres, 25 de setembre de 2015

Viatge (més lluny)

Enguany ha fet 40 anys que Lluís Llach estrenà una de les seves cançons més conegudes - i reconegudes - al Palau de la Música: “Viatge a Itaca”.
Vàrem tenir la sort de ser-hi. Al galliner, envoltats d’altres joves entusiastes. Un concert èpic amb un final sorprenent, quan el canó de llum enfocà l’escut de les 4 barres que hi ha al centre de l’escenari. 
Al maig del 1975 això era una proesa. El dictador feixista que tant ens amargava era viu, i els seus agents, i altres llepes, encara més. A Franco li restaven pocs mesos de no-dos i assassinats.
Haig de reconèixer que no sabia què era Itaca i encara vàrem tardar a saber que es pronunciava Ítaca, amb accent a la i. Ni qui era Kavafis, l’autor de la primera estrofa.
El propi Llach amb les seves segona i tercera estrofa ens ho posà fàcil: “Més lluny, hem d’anar més lluny”.
Alguns dels cantants i músics catalans més coneguts, encapçalats pel mateix Llach, n’han fet una versió, que segurament serà cantada aquest vespre multitudinàriament a Montjuïc, en l’acte final del la candidatura “Junts pel sí”.
Una arribada en son de pau, amb sons alegres i musicals, on el ball de bastons sigui festiu i no d’amenaces.
És millor el valor que la por,
és millor la veritat que la falsedat,
és millor la independència que la submissió.
Millor la República que la monarquia...
Hi ha una cançó més antiga, d’aquelles que s’anomenen d’abans de la guerra: “Pel teu amor”. Permeteu-me canviar una sola paraula:
Rosó, Rosó,
vot de la meva vida...”

34 comentaris:

  1. Sempre toques la nostra sensibilitat, Xavier.
    De la cançó d'Ítaca se n'ha fet aquest vídeo de campanya: https://youtu.be/fYjOL7W5WzY
    La penúltima foto d'on és?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest video de youtube que proposes és el de la versió que em referia de músics i cantants catalans i que ven penjar al Blog Via per la Independència. Gràcies Helena també per la teva de sensibilitat.
      La penúltima foto és feta al Fossar de les Moreres.

      Elimina
  2. Ho tinc clar, ho tenim a tocar, serà ara o mai. Hem de fer el possible perquè tothom vagi a posar la papereta dins l'urna amb un SI clar i contundent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt clar, molt a prop i democràticament i pacífica, molt contundent. Gràcies Joan, per la teva seguretat.

      Elimina
  3. Som-hi!

    Avui a Montjuïc i diumenge a votar!!! Que no se'ns escapi aquest tren... Hem de ser-hi tots!

    ResponElimina
  4. Ens esperen jornades multitudinàries. Avui a Montjuïc, la possibilitat de que Lluís Llach canti a Barcelona, ni que només sigui una estrofa.
    El tren de diumenge no passarà de llarg. La màquina de vapor treu fum. En lloc de carbó posarem paperetes de vots a la caldera, i esperem que el Sí tindrà més energia que tots els altres junts.

    ResponElimina
  5. Un amic de molt al sud, de Cadis concretament, m'ha enviat un missatge que diu que els de la NASA diuen que si Catalunya s'independitza quedarà fora del sistema solar. Ja veieu quin humor que gasten. La meva resposta ha estat: Tenim els cohets preparats! Ha,ha,ha.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coets, traques i mascletà. La celebració serà sonada.
      De totes maneres díga-li al teu amic de Cadis que anirem lluny, però no tant!
      Podrà venir a visitar la seva amiga Laura sempre que vulgui. Serà ben rebut i benvingut.

      Elimina

  6. Dedueixo per les fotografies de la Via que estaves a les Glòries. És just on era jo amb un bon amic. La casualitat o no va voler que estiguéssim ben a prop.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exactament al tram 100 de les Glòries, punter marró. Potser vàrem estar de costat Jordi.

      Elimina
  7. Un post preciós que ens revifa la il·lusió...Els castellers són els de Sants , oi? ( un quatre de nou amb folre?)...Veig que m'has canviat la llum per el vot bé, hi ha vots que també il·luminen i molt...
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que són els Castellers (Borinots) de Sants. I has encertat el 4 de 9 amb folre. Comprovo que hi entens força, segurament més que jo.
      Rosó, la meva Roser...

      Elimina
  8. Em quedo amb la teva frase, Xavier: el tren de diumenge no passarà de llarg. Però que llargues se'ns faran, les hores fins arribar diumenge...! Per cert, la primera fotografia, amb el mar i l'estelada, és una obra d'art!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot acaba arribant Montse. La fi de la campanya, les votacions de diumenge, el recompte...
      A la primera foto, la platja és la de cala Tavallera, entre el Port de la Selva i el Cap de Creus.

      Elimina
  9. Estem a unes poques hores de fer Història ||*|| ....quins nervis !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb això coincidim Joan. Quins nervis!! Més que a una final de Champions.
      Aquest cop tenim selecció pròpia.

      Elimina
  10. La foto de la platja i l’estelada és irrepetible. Com ho serà el diumenge!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pels ànims Josep. A la Galionar li explico on està presa la foto que esmentes.

      Elimina
  11. Jo recordo el concert del Llach al camp del Barça, també va ser emocionant! Feliç vot diumenge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma, cadascuna de les trobades amb Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, etc. ens feia (ens fa) sentir part d'una col·lectivitat.
      I fins aquí.
      I fins demà a les urnes.

      Elimina
  12. La cançó va sonar, i tant, amb coreografia inclosa, a estones millor, i a estones pitjor. Però va ser un gran acte que va aplegar una munió de gent, un acte polític. I a Badalona, la Cup reunia una altra munió. Ho tenim realment a tocar. Mai la voluntat del poble català s'ha expressat de manera més meridiana. Ara només falta no quedar-se a casa i donar la campanada final a les urnes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vam ser-hi Xexu, I em va semblar que al final al llach i a d'altres intèrprets se'ls trencava la veu per l'emoció.
      Esperem que a partir de demà, quan parlem de llibertat, en lloc de cantar "més lluny" podrem cantar "més a prop"

      Elimina
  13. fa 40 anys jo també hi era .....llavors tenia setze anys .....quina espera més dolça i esperançada a que arribi demà

    ResponElimina
  14. Érem ben a prop Elfree.
    Igual que demà.

    ResponElimina
  15. Magnífico trabajo gráfico e histórico Xavier. Desitjo que el diumentge tornem a escoltar aquestes cançons tan estimades.
    Salutacions.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diumenge tot serà cor i sentiments. Gràcies J. Antonio.
      Les tornarem a escoltar.

      Elimina
  16. El viatge ha estat llarg però Itaca ja és a tocar.
    Ha estat dur, però mai ha faltat ni il·lusió ni esperança.

    ResponElimina
  17. Ha arribat el dia Glòria. S'albiren les platges d'Ítaca!!

    ResponElimina
  18. Com diuen els de la CUP, que no estava privatitzada Ítaca? ;)

    ResponElimina
  19. Si el capital arriba abans, amb les seves canoes de motor, segur que la privatitzen.

    ResponElimina
  20. És millor el valor que la por,
    és millor la veritat que la falsedat,
    és millor la independència que la submissió.
    Millor la República que la monarquia...

    Aquest paràgraf ho resumeix tot amb claredat meridiana. Endavant, més lluny sempre molt més lluny :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això ho vaig escriure abans de les eleccions, abans de saber que els independentistes sumaran majoria absoluta al nou Parlament.
      Gràcies pel teu optimisme Bruixeta.
      Endavant cap a la República!

      Elimina
  21. Ara sí que ja no hi ha marxa enrere. M'agraden els posts músicals,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només marxa endavant, Loreto.
      El viatge a Ítaca és una de les millors obres musicals de Lluís Llach, i la versió del fragment "Més lluny" ha estat molt aconseguida pels seus intèrprets.

      Elimina