Ressons

   

       - Mare, ja he guarnit l’olla, he fet lo llit,  he passat la granera pel dormitori  i he aixalavat la roba. - Se sent la veu de la Neus mentre amb un drap acaba de treure la pols dels prestatges.

         - I donques? - Sona la veu de la mare que està fregant l’escala.

      - Que si em dixau baixar a lo riu a banyar-me? - Demana des de dalt la Neus. I s'apressa a continuar - Re mare, lo temps de fer una cabusseta a l’aigua.

       - No corgos tant que te camatrencaràs. S’han d’apariar les auvelles...

       - Ja ho he fet, mare. I la vaca é estacada al corral.

          - I amb qui vos anar a lo riu? No et mogos, que ara puio. - Diu la mare mentre deixa la galleda i la baieta al replà de l’escala.

      - Hi anava a anar amb l’Elena de cal Mut - fa la Neus sense deixar de passar el drap per les lleixes.

        - Avui en dissabte? - Diu la mare mirant-li els ulls. - Amb la faiena que tenim? No te posaràs a monear!

     - Hai faienat més de pressa que les follets. M’he escurronat un munt per poguer refrescar-me una estona...

        - T’hi dixo anar nena, però no m’enganyos, que sé que lo Pere de cal Moliner de Dalt t’espera a la marrada del corriol. - Diu la mare mentre recorda que, abans de la guerra, quan ella tenia la seva edat en Serni la festejava. I afegeix - No veus que quan tu hi vas jo ja en torno? Si t’has posat roia!!

        - Així m’hi dixau anar? - demana la Neus, que veritablement s’ha posat vermella.

     - Però no us poseu a l’aigua a pèl nu, que les hòmens sempre baden i series malmirada.

    - No patiu mare, no me llevaré ni la camisa ni les enaues. Diu la Neus somrient - Així que vós i lo pare també anàveu a lo riu?

         - I tant fieta... La teua padrina m’obligà a confessar-me, però lo Serni m’aconseià que no li explicós a lo mossèn. I no ho vai fer, i això que lo mossèn m’estiraua la llengua. “Segur que tu i lo Serni us heu estat garbarant un sobre l’altro. “No mossèn” li deia jo. “que lo Serni me respecta”

        - I s’ho creia? Pregunta la Neus.

      - Ca! Lo mossèn deia que lo Serni tenia males intencions, que volia pecar amb mi. Lo Serni me feia bogeiar, i quan se m’arramblava, a mi me semblava que eren bones intencions. Era lo mossèn que anava astrompit de la quirrola, i sempre corria rere les mosses per vore si se’n podia catxar alguna. Una vegada, va aubrir la porta de lo confessionari i lo vai engegar a farrar la gata. 

            - Em vai llonçar pel camí avall que quasi m’entrupesso.

        - Però finalment vos va casar.

         - Va ser perquè vàrem baixar a lo riu a banyar-nos. Lo teu pare me va inamorar, i vam cotxar sobre l’herba... Al mes despús no me va venir allò... Ma mare me va amenaçar “ja te farà lo responso ton pare” i anllavons mos vàrem casar. Però lo teu padrí, que era un tros de pa, fins i tot mos pintà lo dormitori i mos regalà un llit nou.

         - A fe de Déu, mon pare, lo teu padrí també havia fet pasqua abans de rams!

        - Si? No ho sabia - s’admira la Neus.

      - I aleshores van enviar a la guerra lo teu pare, lo meu Serni. Ja no va tornar del Baladredo.

           - No ploreu mare...

        - No ploro Neus. Saps que te dic? Aixomoneix-te! Corre a buscar lo Pere, que la vida només se viu un camí.