L’Elisabeth i el Jimmy es dirigeixen a l’ascensor d’un
gratacels de Manhattan.
Estan sols.
En Jimmy prem el botó 69.
Pugen a tota velocitat. De sobte se sent un soroll molt
fort i l’aparell s’atura. Es miren.
- Què deu passar?
- pregunta ella.
- Em sembla que en tenim per estona. Tinc una idea per a que el temps se’ns faci més curt - diu ell fent-li l’ullet...
Aquesta és una participació de relats amb 69 paraules, per al "Concurs de 69" promogut per Joan Gasull del blog "garbí24"
La il·lustració del 69 és feta per Carme Rosanas, però se m'ha barrejat a la màquina de rentar amb els llençols i la roba delicada i s'ha descolorit una mica.
Home, i a més està basat en fets reals! Ets un murri ;)
ResponEliminaTens molta vista Gemma, No ho volia explicitar gaire.
EliminaHe, he, he... No hi ha com que els mateixos botons de l'ascensor et donin idees... Potser si que ets un murri... ;D
ResponEliminaAmb unes quantes rentades de les teves tindríem un 69 d'un color diferent per a cadascú... M'ahrada aquest groc més suau.
EliminaEl meu nou és una mica més atrevit i decidit que el del ascensor més apalancadet... Crec que en un cas com el del teu relat, s'hauria de canviar aquest botó del 69... Animaria més
EliminaLa llàstima és que a Catalunya no tenim cap edifici tan alt.
EliminaA la propera rentadora tornaré a posar el dibuix, a veure quin color surt.
ara amb la segona part sabrem si varen quedar.......molta estona tancants... Gràcies per ser-hi
ResponEliminaGràcies tu Joan per la idea
EliminaLlàstima que a Almeria tampoc tenim edificis tan alts i a Topares no et dic res. No sé com ho podrem arreglar ...
ResponEliminaTambé es poden pujar 69 graons i aturar-se a descansar.
EliminaUna salutació cordial Alfonso.
Són les dotze en punt!!
ResponEliminaBona Diada, Xavier. I per extensió a tothom!
Igualment Josep. Estem preparant els punters i les samarretes per anar a la Meridiana.
EliminaNo fotem, el botó 69 no porta a cap pis, el que fa és precisament això, fer aturar l'ascensor a cap lloc, i que tinguis estona per...
ResponEliminaXexu, tu encara ets més directe que el Jimmy.
EliminaM'has deixat intrigada, Xavier; què podrien fer,durant aquesta estona tancats? Jugar 69 partides de cartes? Cantar 69 vegades els Segadors? Aran comptant cabretes de 69 en 69...? En tot cas, haurem d'esperar la segona part de la història!
ResponEliminaMolt bona Diada, Xavier!
Galionar, la segona part de la història crec que la sap tothom.
EliminaBona diada també a tu.
Des que no es pot fumar als ascensors, ja no és el mateix. Llàstima del cigarret de després.
ResponEliminaEn aquella diada, de fum n'hi va haver.
EliminaPotser el Jimmy ja havia previst l'averia...
ResponEliminaBona Diada, Xavier.
Hi ha accidents imprevisibles M. Roser.
EliminaBona diada
Si no se'n van sortir, almenys van aprofitar el temps,
ResponEliminaLa darrera voluntat sempre cal respectar-la.
ResponEliminaMés val no angoixar-se i aprofitar el temps.
ResponEliminaSegur que se'ls devia fer l'espera curta...
Una cabina cap a la glòria.
Elimina