dimarts, 29 de setembre del 2015

Incontinència

La Bea accelera el pas.
    - Albert, no aguanto més, tinc una urgència, necessito un lavabo!
    - En aquest carrer n’hi ha un de públic, al número 69.
Ella entra a corre-cuita. L’Albert es repenja a la paret per esperar-la.
   - Ja t’he avisat que és una urgència - diu ella estirant-lo pel cinturó dels pantalons.

Mentre la Bea es descorda, ell amb l’esquena tanca la porta rere seu.




Aquesta és una participació de relats amb 69 paraules, per al "Concurs de 69" promogut per Joan Gasull del blog "garbí24".

La il·lustració del 69 és feta per Carme Rosanas, però els colors se m'han barrejat. 


Publicat per a

25 comentaris:

  1. Carme Rosanas29 de setembre del 2015, a les 22:17

    Quina sort tenir aquesta mena d'incontinència!!! Que macos!

    ResponElimina
  2. Sergi30 de setembre del 2015, a les 9:20

    És que quan hi ha urgència, hi ha urgència!

    ResponElimina
  3. Relatus30 de setembre del 2015, a les 11:35

    Espero que el lavabo estigués presentable

    ResponElimina
  4. xavier pujol30 de setembre del 2015, a les 12:01

    No ho sabem Loreto. Van tancar la porta.

    ResponElimina
  5. Helena Bonals30 de setembre del 2015, a les 12:38

    Hi ha massa pocs lababos públics per aquesta mena d'incontinència!

    ResponElimina
  6. Helena Bonals30 de setembre del 2015, a les 12:38

    lavabos

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol30 de setembre del 2015, a les 12:48

      Hi ha pocs lavabos públics, per aquestes incontinències i també per les altres.

      Elimina
  7. novesflors30 de setembre del 2015, a les 13:31

    Molt ocorrent, he,he, amb poques paraules ens fas somriure.

    ResponElimina
  8. xavier pujol30 de setembre del 2015, a les 13:57

    Gràcies Novesflors. Són les normes: cenyir-se a les 69 paraules.

    ResponElimina
  9. Galionar30 de setembre del 2015, a les 16:04

    Ens hauràs de dir de quin carrer es tracta, per trobar el lavabo del núm. 69 de seguida si algun dia, a mig passeig, Eros truca a la porta amb la màxima urgència! Molt bo el conte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol30 de setembre del 2015, a les 18:38

      No recordo el nom del carrer. Com a pista et puc dir que és al Raval de Barcelona.
      Gràcies Galionar per l'interès.

      Elimina
  10. Glo.Bos.blog30 de setembre del 2015, a les 17:37

    Fogosa la Bea! Espero que l'Albert ho sigui també.
    Un relat molt simpàtic, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol30 de setembre del 2015, a les 18:40

      Diria que el noi hi participà ben content. Gràcies Glòria per la teva, de simpatia.

      Elimina
  11. M. Roser30 de setembre del 2015, a les 19:31

    Mira l'acabo de comentar al blog del Joan...
    Jo , com ha dit la Loreto, també espero que el lloc estigués presentable, l'higiene és molt important...

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol30 de setembre del 2015, a les 19:51

      Gràcies pels comentaris M. Roser. Sí que cal ser molt curós. La netedat és imprescindible.

      Elimina
  12. Josep1 d’octubre del 2015, a les 12:35

    Xavier, ja tinc un motiu més per felicitar-vos a tots vosaltres per aquestes iniciatives. Sou molt bons.
    I m'agrada seguir-vos fins a la trobada que feu al final.
    Endavant!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol1 d’octubre del 2015, a les 13:57

      Josep, passarem les felicitacions a en Joan Gasull, l'ànima del 69. I gràcies pel seguiment.

      Elimina
  13. Teresa Duch2 d’octubre del 2015, a les 18:38

    Breu, picant i divertit, Xavier!
    Com sou eh? els dels Relats conjunts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol2 d’octubre del 2015, a les 20:51

      Ja saps que la idea és del Joan "Garbí" Gasull.
      La vida té episodis semblants als que s'escriuen. I com es diu sempre, sovint superen els de ficció.
      Gràcies Teresa pels tres adjectius.

      Elimina
  14. Audrey4 d’octubre del 2015, a les 20:49

    Hi ha urgències que fan de mal esperar...:-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol4 d’octubre del 2015, a les 20:55

      És allò de no deixar per després el que puguis fer ara.

      Elimina
  15. Juan Antonio Torron Castro11 d’octubre del 2015, a les 13:14

    Xavier, molt maco i molt discret.

    Lástima que los últimos aseos de Barna no permiten este tipo de urgéncias (alguna foto tengo colgada).

    Saludos.-

    ResponElimina
  16. xavier pujol14 de desembre del 2017, a les 13:16

    Gràcies J. Antonio, segur que per aquest carrer hi has passat amb la teva càmera incansable.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)