dimarts, 28 de març de 2017

Bromes de la naturalesa (Estanyol d’Espolla)

    La naturalesa, a vegades, també té sentit de l’humor.
Prop de Banyoles, a Melianta, que forma part de Fontcoberta, l’aigua sembla que jugui a fet i amagar al Clot d’Espolla. En Fermí i la Conxita ens van ajudar a descobrir aquest fenomen fa alguns anys. 
    Ens van portar a l’anomenada “Platja d’Espolla” a finals de primavera, un any que l’estany estava buit i l’herba havia crescut. Jugant al gat i a la rata, aquell dia ens vam quedar amb un pam de nas.
    “Tornarem quan estigui ple”.
   I es va complir un dia d’hivern. Quan l’Estany de Banyoles va molt ple, empeny el sobrant d’aigua, i desafiant la física, interiorment l’aigua puja més de 50 metres de desnivell.
    La trobem a un torrent que es forma amb les aigües que vessen de l’estanyol d’Espolla i que baixa ràpidament fins formar, bellament, el Salt de Martís.
    Un altre prodigi d’aquest estany són els triops. Segons m’informa en Fermí és un animal prehistòric que apareix en aquests indrets quan l’estany s’omple d’aigua. 
    Aquesta espècie de crustaci es veu que fa uns 200 milions d’anys que existeix.
“I quan s’asseca l’estany?” pregunto.
    M’explica que els triops que ara han nascut, faran ous al fang. Es veu  que els ous aguanten la sequera el temps que calgui, i que quan l’aigua l’any que ve torni a omplir-lo, renaixeran. 
     I així es van succeint, esperem que 200 milions d’anys més.
     Des del mirador on a la primavera es veu l'herba, ara es contempla un extens estany.
     Mentre nosaltres tornem a Banyoles a contemplar l’Estany mare, l’aigua d’Espolla baixa cap al Fluvià.
   Penso que aquestes bestioles sí que compleixen amb el gènesi. Com Adam sorgeixen del fang.

34 comentaris:

  1. La natura és intel·ligent i per això té sentit de l'humor...Sabia aquest fenomen que és ben curiós, ara et veig, ara no et veig!
    Tu l'has explicat amb paraules i amb unes magnífiques fotos. M'agradaria veure algun d'aquests triops prehistòrics.
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M. Roser, si busques a imatges d'internet trobaràs molts exemplars de triops.

      Elimina
  2. M'agrada aquesta qualificació que dones a la natura... que té sentit de l'humor. I m'encanten les teves fotos de l'aigua. Són precioses. Gairebé se'm mullen les mans a la pantalla...

    Recordo l'estany d'Estanyol d'Espolla i la història dels triops... resistents, ells!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sort aquestes bromes de la natura són inofensives. Igual que a l'Ebre diuen que "lo riu és vida", si entenguéssim el llenguatge dels triops, segurament els sentiríem dir alguna cosa semblant.
      Gràcies Carme per mullar-te en aquesta aigua.

      Elimina
  3. Fantàstiques fotos i explicació. Malauradament aquest any la negligència d'alguns s'ha fet notar, per la propera vegada que es torni a formar l'estany, crec que posaren vigilància per les destrosses que s'han fet, sobretot amb aquests petits animalets (triops)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sabia que enguany s'han rebut molts visitants. No sabia que haguessin maltractat la natura ni que haguessin perjudicat els triops. Sap greu que la gent no respecti l'entorn ni les nostres companyes les bèsties.
      Gràcies per les informacions Rafel.

      Elimina

  4. La meravella de la naturalesa que es manifesta a través de les seves formés més fantàstiques.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per aquesta frase Jordi. Hi ha qui no s'adona que els humans també som naturalesa... i la menysprea.

      Elimina
  5. 200 milions d’anys! Es una passada! Van conviure de tu a tu amb els dinosaures! En canvi el gènere homo amb prou feines té 2.5 milions, es ridícul en comparació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I pels que creuen en Adam i Eva, l'humanitat només té entre 6.000 i 10.000 anys.

      Elimina
  6. Sempre ho dic, i nosaltres ens pensem que som forts, espavilats, i la natura sempre sap trobar el seu camí mentre nosaltres ens quedem plorant en un racó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veritablement la natura, per bé i també per mal, és molt sàvia Xexu. Qui els va explicar als triops que si ponien els ous dins del fang, algun dia naixerien nous triops?

      Elimina
  7. I pensar que hi ha un grapat d'energúmens que no tenen cap respecte envers la natura... Per a mi aquests també són terroristes. No hi ha res més trist que veure desapareixer espais naturals impressionants per l'avarícia d'algunes persones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que aviat posin a ratlla els naturacides, Risto.

      Elimina
  8. Quina meravella. La Natura s'ho agença bo i manera per reeixir sempre, de vegades de forma ben curiosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi és un misteri, tant la pujada de l'aigua, com la supervivència d'espècies tan estranyes. L'únic que podem fer és el que dius al principi Novesflors: meravellar-nos.

      Elimina
  9. Ara pla! Conec aquest estany i ha estat un privilegi poder-lo veure ple d'aigua. Té unes deus que s'anomenen bullidors i després d'una llevantada feien el so d'olles amb aigua bullent.
    A seguir gaudint de la natura que té aquestes meravelles inesperades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Natura intermitent. És bella quan és un prat i també quan és un estany. Gràcies per les aportacions Rafel.

      Elimina
  10. Com sempre belles fotografies i excel·lents paraules, aquí es diu del Guadiana, de fet es diu "Pareces el Guadiana que apareces y desapareces cuando quieres". En anys de pluges intenses poden aparèixer llacunes ja oblidades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Alfonso. És conegut això que expliques dels "Ojos del Guadiana". A l'Aran tenen els Uelhs deth Joeu. Són unes aigües que provenen de l'Aneto i se soterren al Forat d'Aigualluts.

      Elimina
  11. A demés d'unes fotos precioses ens has explicats coses molt interessants. Jo vaig estiuejar molts anys a Banyoles, hi tenia família, i encara em queden allí algunes amigues, i potser m'havien explicat aquest fenomen de la Natura, però la veritat no ho recordava. I això dels triops és molt curiós, vaig a veure quina cara fan!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coincidim en això de la família Glòria. Nosaltres hi tenim uns cosins. Gràcies per l'apreciació cap a les fotografies.

      Elimina
  12. Fa un temps, per TV3 van explicar el que avui ens mostres de l'estanyol d'Espolla, i em van quedar les ganes de poder contemplar-lo de prop. Gràcies a les teves precioses imatges i a la crònica que en fas, és com si hi hagués estat una estoneta.
    Gràcies i una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està bé que els mitjans informin de les curiositats de la naturalesa. Esperem que serveixi per a que la gent ho visiti... amb el màxim respecte cap al lloc i els seus habitants naturals.
      Gràcies a tu Montse per l'estoneta.

      Elimina
  13. Realment tenim llocs a casa nostra, que semblen "prenyats" de pura fantasía. Molt maco i moltes gracies per les teves aclaracions i fotografies. Gracies Xavier.

    Salutacions.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un goig contemplar, càmera en mà aquestes meravelles. Gràcies a tu J. Antonio per compartir-ho també.

      Elimina
  14. refrescant l'aigua i meravella de la natura ....el goig és nostre Xavier gràcies a tu, els teus mots i les teves fotos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Meravella de la natura
      Gràcies Elfreelang.
      Una aigua ben pura
      Renaixerem al fang?


      Elimina
  15. Que l'aigua circuli cap amunt és una paradoxa com pretendre que parlant molt no et facis pesat.
    M'agraden molt les fotografies, sembla que hi siguis.

    ResponElimina
  16. És difícil conèixer les possibilitats de la naturalesa al cent per cent. L'aigua que esquiva les lleis de la física i els triops que es mantenen des de fa 200 milions d'anys. Fascinant! Som ben poca cosa nosaltres enmig d'aquestes meravelles. No hi ha com anar als llocs de la mà del propis del lloc per saber el que no explica cap catàleg de viatges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'any que ve deuran tornar a "ressuscitar" els triops. I si no, a l'altra. Els ous ens esperen Teresa. Gràcies per fascinar-t'hi.

      Elimina
  17. Tot plegat és ben bé un prodigi. Els triops em fan pensar, són uns supervivents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per fer aquest pensament Consol.
      Els que també som supervivents, encara que sigui de pocs anys, ens en sorprenem.

      Elimina