La llum calmada
lentament il·lumina
l’encant de l’alba.
Tinc el mòbil saturat de frases primaverals, de
petits poemes ensucrats, de fotografies al whatsapp que vessen de flors, d’orenetes
i de camps verds.
Un any sencer per tornar a fer un cafè calentó
abans de sortir de casa, amb la gorra de llana i la boca tapada amb la bufanda.
L’hivern ha marxat i ens deixa, com una penyora,
molts dies per recordar. Costa triar, em quedo amb un matí a Pedralbes.
Aprofitant que no hi havia ningú que em pogués
enclastar el cap a la Pedra dels Àngels vaig parar l’orella a la roca. No hi
cantaven els àngels. Només un silenci. (-)
Ni cors d’àngels, ni violins de Vivaldi que tremolin
de fred. Un ocell solitari se solidaritza amb el passejant matiner i li dedica
uns tuits musicals. Piulades de les d’abans de que s’inventés el twitter.
No tot l’hivern es dibuixa de boires i neu. Qui ho
diu que l’hivern no té flors?
És l’hora del comiat vell amic. Tu i jo ens
assemblem. Obro la finestra per saber què proposa la primavera, que (ara ja ho
puc dir) també em té enamorat.
Penso com tu, que totes les estacions em tenen enamorada. M'agrada molt el pas de les estscions i aquesta successió ininterrompuda de canvis. M'agrada l'hivern i també la primavera. M'agrada el fred. I m'agrada també quan el solet comença a escalfar més. Costa triar un dia d'hivern! Costarà truar un dia de primavera, millor que els altres... però aquest matí d'hivern a Pedralbes va ser fructifer en imatges precioses i també en aquesta història d'amor a l'hivern...
ResponEliminaSentim amor a totes 4 estacions: cadascuna té les seves virtuts. Gràcies Carme per les coincidències.
EliminaTens raó Xavi, per a mi l'hivern té un encant espacial i potser perquè fa tant de temps que aquí no en fa, trobo a faltar el fred d'anys enrere, sempre dic que ens han pres els hiverns...Vas fer una excursió matinal molt bonica!
ResponEliminaBona nit, Xavier.
Potser no són tan crus com els del Solsonès de la teva infantesa M. Roser, però hi ha hagut matinades prou fredes.
EliminaGràcies per gaudir també de l'excursió, és ben bé així: quan jo era petit anàvem d'excursió a Pedralbes i a la Font dels Ocellets.
Si no tinguessim hivern, estiu, primavera i tardor, segur que ens perdríem molts bons moments i no guardaríem tants bons records.
ResponEliminaAra bé, quan diuen que la primavera la sang altera... per algun motiu serà...
És veritat que la primavera la sang altera, per bé i per mal. Que no es compleixi allò del "març marçot...
EliminaGràcies Risto
Primer celebrar les teves fotografies, sobretot aquest contrallum inicial. Els que ens hem criat en llocs molt freds, l'hivern ens ensenya a apreciar la calidesa del sol i dels dies radiants.
ResponElimina"Un any sencer per tornar a fer un cafè calentó abans de sortir de casa, amb la gorra de llana i la boca tapada amb la bufanda". Aquestes paraules teves m'ha fet recordar que en la meva infància no coneixia la bufanda, jo coneixia el "tapabocas", i les mares ens deien al sortir: "Nene tápate la boca", t'ho deien quatre o cinc vegades.
Tinc un "tapa-boques" que em va fer la mare. Amb tres botons laterals. Ella en diu un pràctic.
EliminaGràcies Alfonso per la teva participació.
Totes les estacions tenen el seu encant, tot i que l'estiu no em fa massa gràcia, potser perquè no es presta al recolliment que em cal per escriure.
ResponEliminaNo sé quin escriptor deia que sabia que estava viu perquè escrivia, o que el que més li doldrà de morir és que ja no ho podrà fer.
EliminaGràcies Novesflors
Un bonic passeig. Jo crec que quan una estació està a punt d'arribar, en tenim més ganes i ara ens fixem en les flors i deixem una mica de costat els paisatges d'hivern tan bonics com els de primavera, clar que sí.
ResponEliminaDe la calor que s'acosta i els dies llargs en diem bon temps. e la pluja i les nevades en diem mal temps.
EliminaEl llenguatge tampoc no es deu equivocar, però l'hivern té estones molt bones. Cal reconèixer que la primavera les supera.
Gràcies per afegir-te al passeig Mari
Hi ha llocs de Barcelona que tal vegada només es poden gaudir a l'hivern.
ResponEliminaA l'hivern, o de bon matí quan tothom dorm.
EliminaDesprés d'aquesta meravella de post em refermo en la idea que ets un gran romàntic, Xavier, i diria que també un nostàlgic optimista. Acabes de fer un homenatge bellíssim a l'hivern amb les teves paraules però sobretot amb la teva mirada a través de la càmera. Ara toca canviar de parella: n'estic segura que després d'uns dies d'abril a la Vall de Boí tornaràs bojament enamorat de la primavera!
ResponEliminaGràcies Galionar.
EliminaL'hivern és un bon vell amic, però la primavera és femenina i coqueta i fa de bon estimar.
Esperem que la primavera no ens alteri gaire (negativament) i la puguem gaudir a la Vall de Boí i allà on sigui.
Pedres i ombres,
ResponEliminales ciutats buides
il·luminades.
Gràcies Olga, per enriquir aquest post amb els teus versos.
EliminaQuina meravella!
ResponEliminaEls edificis centenaris no desentonen en la natura. Gràcies Maijo
EliminaJo sempre vaig buscant l'hivern, sobretot quan a casa ja fa calor, i així em va enganxar la primavera, en un lloc que per nosaltres seria l'hivern més cru que es recorda. No, no trobava a faltar la primavera, però sí que enyoraré l'hivern, no descarto buscar-ne algun altre aquest any mateix.
ResponEliminaLloar les teves fotos ja no és cap novetat, però les d'aquest post les trobo especialment precioses, i és que el lloc és molt fotogènic, però no tot és mèrit de l'entorn, el fotògraf hi té molt a dir.
Gràcies Xexu pels comentaris tan generosos cap a les fotografies i el bell/vell hivern.
ResponEliminales imatges són bellíssimes Xavier ! no és que les paraules no ho siguin però les fotos són plenes de màgia!
ResponEliminaLa màgia, si n'hi ha la posa l'espectador. Gràcies per aquesta manera de dir-ho, Elfree.
EliminaQuins records, Xavier! Sobretot la foto de les escales amb rampes. Jo vaig estudiar a Betània Patmos, perquè el meu pare era professor de matemàtiques d'allà. Una escola de "pijos", a tocar del monestir de Pedralbes. És com si la teva entrada em desvetllés més coses encara que la primavera.
ResponEliminaLa setmana santa de l'any 1970 vaig ajudar a arxivar el meu oncle, que era cap d'estudis de l'escola per a nois Patmos, que aleshores anava separada del Betània que era per a noies, on era professora la meva tieta.
EliminaSón els primers diners que vaig guanyar treballant.
Helena, tu també m'has fet venir records!
Potser el teu pare i els meus oncles es van conèixer.
Aquesta llum de les imatges és preciosa. Prendre els primers raigs de llum reconforta per a la resta del dia, són els millors.
ResponEliminaHo has descrit molt bé Consol, gràcies. Quan veus les primeres llums del dia tens la sensació d'exclusivitat i això a una gran ciutat sembla impossible.
EliminaAmb aquestes imatges m'has fet venir molts records,doncs..soc nascut a Sarrià,molt a prop d'aquest lloc! 🙂
ResponEliminaPotser has escoltat la música de la Pedra dels Àngels. Actualment poca gent saben de què va.
EliminaBenvingut a casa teva Joan.
El Monestir de Pedralbes, un dels llocs que mès m¡agrada visitar de tan en tan.
ResponEliminaUn saludo.-
Un oasi.
Elimina