divendres, 11 de maig del 2018

Carrer groc. Oriol Junqueras i Quim Forn

    A vegades penso que els ànims no poden durar per sempre i surto al carrer decidit a deixar-ho córrer tot. Dit fàcilment: abandonar.
   És més fàcil agafar el carrer que fa baixada, que ja n’hi ha prou de carrers costeruts.
     Ja n’hi ha prou, que cadascú s’espavili com pugui...
    A Barcelona, prop de Correus i tocant el carrer Ample, hi ha un carrer que té el nom més escaient per aquesta època que vivim: el carrer d’en Groc.
    Al Barri Gòtic també hi ha places grogues.
    Surto al carrer i... No estic sol, no estem sols. L’esperança no ens abandona. La lluita encara menys.
   El 2 de maig d’enguany es va fer un acte reclamant la llibertat de totes les preses i presos polítics i el retorn dels exiliats, en motiu del mig any que fa que estan tancats el vicepresident del Govern de Catalunya Honorable Senyor Oriol Junqueras i el conseller d’Interior, Honorable Senyor Joaquim Forn.
    És just fer patir tant els familiars dels presos?
  El president del Parlament de Catalunya encoratja els assistents: no defallirem fins  alliberar-los.
     Els Obeses canten: “Ens en sortirem!”
    Mentre hi hagi persones preses tancades injustament, mentre hi hagi un sol innocent a la presó tindrem carrers grocs.
  El carrer segueix fent pujada, seguim caminant perquè sé que no abandonarem.

24 comentaris:

  1. Un reportatge escaient com tots els teus i tan de bo aviat en puguis fer d'altres que el color groc no sigui el protagonista, sinó que ho siguin tots els colors del món...
    Bé ara ja tenim candidat, a veure si també ens el tomben, que no ens podem fiar d'aquesta "manada".
    Bon cap de setmana, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo sigui com dius M. Roser i que el color groc no sigui tan necessari perquè els presos siguin a casa.
      Que gaudim del groc de la ginesta i de les flors d'acàcia només pel gust d'admirar la natura.

      Elimina
  2. Sortir al carrer, malgrat la pujada que fa, sempre va bé,perquè ens sentim acompanyats i sentim que hem de continuar acompanyant-nos. Per tant no deixem de sortir, encara fa falta, ara que potser i només potser tindrem govern, fa falta més que mai. Ens tenim els uns als altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He intentat explicar (una mica maldestre)la sensació que tan bé va explicar l'Espriu...
      "Oh, que cansat estic de la meva
      covarda, vella, tan salvatge terra,
      i com m’agradaria allunyar-me’n,
      nord enllà,"
      No abandonarem Carme...
      "Car sóc també molt covard i salvatge
      i estimo a més amb un
      desesperat dolor
      aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria"

      Elimina
  3. Ahir vaig veure una estadística que em va encoratjar molt. El tant per cent d'independentistes puja molt com més joves són. Anem per bon camí

    ResponElimina
    Respostes
    1. No caminarem mai sols Joan. Si els joves ens acompanyen la victòria és segura.

      Elimina
  4. És ben clar que el camí serà llarg i costerut, per això mateix no podem defallir. És comprensible que a vegades ens sentim cansats, però no ens ho podem permetre, no podem tirar enrere. De cap manera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un camí costerut. Només podem aturar-nos un instant per recuperar l'alè. Ho dius ben clar Glòria: endavant.

      Elimina
  5. És molt cansat i encara ens queda molt per reivindicar, però si defallim, de què serviria? Només ens queda persistir i cridar al món que la situació és injusta i que no l'acceptem. Volem els nostres fora de la presó, o lliures per moure per casa nostra. No callarem.

    ResponElimina
  6. Has captat el que volia dir Xexu. Per cansat que sigui hem de seguir amunt.

    ResponElimina
  7. I seguirem caminant, Xavier, per dures que siguin les pujades! Tot i els dubtes més que comprensibles que a voltes ens assalten: i si els camins que seguim no ens duen enlloc...?
    Vinga, pit i collons, tot esperant la decisió de les CUP!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una cursa de relleus Montse. Quan uns defalleixin que segueixin les altres, i si han de descansar es reincorporaran els anteriors. Passi el que passi, sense perdre l'alegria.

      Elimina
  8. Espero que els catalans no vulguem agafar el carrer de baixada, el camí fàcil, ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem el mateix Helena. Com deia un dels nostres mestres:
      "...cal regar la terra amb la suor del dur treball,
      cal que neixin flors (grogues) a cada instant"

      Elimina
  9. Magníficas fotografías representativas de la situación actual (pena), em de continuar caminan cap a un entenimen del poble de tots, i amb il.lusió.

    Salutacions Xavier.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo que amb el nou govern de la Generalitat s'obri una nova etapa i ens els retornin a casa l'abans possible, J. Antonio.

      Elimina
  10. A veure si amb el nou govern, s'aixeca el 155 i podem avançar. I alliberar presos i exiliats sobretot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que més desitgem per tirar endavant Gemma: la llibertat. Sobretot la de les persones preses.

      Elimina
  11. Groc és el color del sol que dóna vida; groc el de la ginesta, l'argelaga, les tulipes, la ravenissa groga i el botó de les margarides; dels capolls de la seda i dels oriols i canaris. La Natura ens orefeix grocs bells i diversos i cal que sortim per trobar-los, admirar-los i animar-nos a fer camí.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un pom de flors grogues virtuals per a tu, Olga. Divendres passat dia 11 vaig pensar en tu a la Fira de Sant Ponç: per molts anys.

      Elimina
  12. Genial l'Arnau Tordera dels Obeses lluint una jaqueta groga a l'estil Sala Martin. Genial cançó, i grup català implicat en les llibertats del seu poble. Grans!

    ResponElimina
  13. L'Arnau Tordera va camí d'esdevenir un geni. La lletra i la música també són d'ell:
    "Ens en sortirem,
    malgrat que sembli que, de fet, ningú ens entén.
    Mentre quedi algú dempeus que hi confiï cegament,
    m'has de creure si et dic que ens en sortirem."

    ResponElimina
  14. he arribat tard però com sempre és un plaer visual recórrer les teves entrades , aquesta és especialment plaent molt groga i molt reivindicativa ......

    ResponElimina