Per commemorar aquesta data i llegir
les cartes de les preses polítiques i exiliades, el CDR Galvany de Sant Gervasi, va organitzar
un acte als Jardins Muñoz Ramonet de Barcelona.
La presentació i lectures de les
cartes de les absents forçoses va anar a càrrec de dones representants de la cultura
catalana, en presència entre d’altres de l’ex-consellera Neus Munté i la
presidenta de l’Institut de les Dones Núria Balada.
Per no oblidar mai que la lluita és
també femenina.
Que la república serà feminista o no serà... Cap dona en l'oblit!!
Es van llegir poemes de poetes
catalanes, com per exemple de Montserrat Abelló.
Hi havia moltes dones, i també homes. Un d’ells, en Bernat, company de Carme Forcadell.
La que va ser presidenta del
Parlament de Catalunya, Núria de Gispert va fer una glosa de Carme Forcadell,
recolzada en l'escrit pels altres antics presidents que també resten vius del
Parlament de Catalunya: Joan Rigol i Ernest Benach.
Filar la xarxa groga.
Qui pot oblidar aquestes dones tan
fortes?
Les dones que tan injustament són tancades a la presó?
O les que
han de viure exiliades tant lluny de casa i de les famílies?
Quanta injustícia! No hem d'oblidar ningú ni homes ni dones, ni presos ni preses, ni exiliats ni exiliades.
ResponEliminaPer sort no parem de fer actes i coses per recordar-los inrecollir diners també.
No oblidar-los fins que siguin totes i tots a casa Carme, tal com dius això és el principal.
EliminaLa injustícia que pateixen presos/es i exiliats/des és més flagrant cada dia que passa. Tots ells han de poder tornar a casa sense cap causa, perquè no han fet res. Però d'entre tots ells, aquells que em fan la punxada al cor més forta són Carme Forcadell i Jordi Cuixart. No em preguntis per què... penso que són dues persones extraordinàries. Segurament per això estan tancats a la presó. És el que té la mediocritat, no suporta que ningú sobresurti.
ResponEliminaAquests sentiments que expliques Xexu, crec que els passa a molta gent. Fent una comparació, potser inadequada, és com els mags. La canalla se'ls estima tots tres, però cada infant té el seu predilecte.
EliminaEl que és segur és que totes les persones preses i exiliades són extraordinàries, en el sentit més bo, just i positiu.
Quin acte tant bonic i commovedor...M'agrada que hagis fet un post per homenatjar les dones que s'han sacrificat per la llibertat de tothom!
ResponEliminaBon vespre, Xavier.
Hi ha massa persones que pateixen la manca de llibertat M. Roser. Les dones que apareixen en els cartells es mereixen que seguim parlant d'elles fins que puguin tornar a casa.
Eliminano vaig poer ser-hi per motius diversos, ara gràcies a tu estic present ni que sigui de manera atemporal, gràcies ! particularment em dol els empresonaments injustos i més especialment en el cas d'aquestes dones valentes
ResponEliminaen el comentari anterior volia escriure poder i no poer
ResponEliminaSempre dic que no podem ser a tot arreu Elfree. Com una cursa de relleus, avui tu i demà ella.
EliminaTot, menys abandonar.
Al final hi ha gairebé tantes dones conselleres com consellers. Crec que una dona política en les circumstàncies actuals és el doble de valenta en relació a un home.
ResponEliminaHa estat just que el president Torra hagi augmentat la presència femenina al Govern.
EliminaNo sé si cal que sigui el doble de valenta, Helena. Però el càstig ho és: la presó d'Alcalá Meco on mantenen tancades Carme Forcadell i Dolors Bassa és el doble de repugnant que les dels homes.
Les dones hem d'estar sempre presents (els homes, també), elles i ells per aconseguir la igualtat.
ResponEliminaHa de ser així mateix com dius Novesflors. Ni tan sols hauria d'existir la llei de paritat, perquè amb tota naturalitat hi hagués sempre presència femenina en igualtat d'importància que la masculina.
EliminaCrec que justament ahir la germana de la Dolors Bassa, en una entrevista, parlava de les condicions deplorables de la presó en està la seva germana, i era repugnant com tracten les recluses. Això no pot continuar més temps; totes les reivindicacions seran poques fins que puguin tornar a ser entre nosaltres. I els homes també, per descomptat!
ResponEliminaGràcies per aquest reportatge, Xavier.
La Montse Bassa és molt valenta i fidel a la seva germana i la resta de persones empresonades i exiliades.
EliminaL'antiga presidenta del Parlament, Núria de Gispert va dir que a tots ens passa que encara que siguem a una festa, no acabem d'estar feliços perquè sempre pensem en les "nostres" persones preses injustament.
Tu mateixa ho dius Montse: "totes les reivindicacions són poques".