Va ser un acte íntim, al Saló de la Mare de Déu de
Montserrat del Palau de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona.
Unes hores més tard, molts treballadors del departament
de la Presidència es reunien al Palau de la Generalitat i el felicitaven al
Pati dels Tarongers.
Anna Maria Reverté, va tocar en directe pel carilló, “el Cant de la Senyera”.
Alguns
empleats públics, , i entre ells el president, primer amb timidesa i després
sense complexes, cantaven:
“al
damunt dels nostres cants,
aixequem
una senyera
que els farà més triomfants”
Després, quan les campanes del carilló tocaven
l’himne oficial de Catalunya, el clam va ser més general i pràcticament tots
els assistents cantaven “els Segadors”.
“Ara
és hora d’estar alerta”
El president va ser molt cordial i proper amb les
treballadores i treballadors que se li acostaven: salutacions, abraçades,
encaixades de mà, petons, fotografies...
Mentrestant, en Jordi Turull, que fins que el van
destituir per la força era el conseller
de la Presidència és tancat a la presó.
El president el vol restituir, com també vol
fer-ho amb el conseller Josep Rull, que també és empresonat igual que en Turull, a
Estremera. I també al conseller Puig i el conseller Comín que són a l’exili.
Fàcil no serà. Saltant-se totes les lleis que
calgui li ho volen impedir.
L’endemà el Pati dels Tarongers estava buit. A les parets ressonava encara una de les estrofes
finals del “Cant de la Senyera”, un
vers que al també empresonat Jordi Sànchez li agrada repetir en les seves
cartes de presó:
“Llum
als ulls i força al braç”
“Els tarongers seran sempre nostres!!”
Vaja, ets tu un dels que apareix a les fotos ben a prop del President? Esperem que aquest President no pateixi el que estan patint els presos i els exiliats, però coneixent com se les gasta l'estat espanyol, no sé què pensar...
ResponEliminaÉs difícil resistir els embats de qui si convé canvia les lleis, Risto.
EliminaLa majoria dels treballadors sempre som ben a prop del president, tant física com emocionalment.
Ni un pas enrere!!
EliminaVeig que has fet un tour pel palau de la Generalitat i has aprofitat per sortir a la foto, he, he...Aquest noi que està al costat del president no sé perquè però la seva cara m'és coneguda!
ResponEliminaCom a mínim que conservem els tarongers!!!No sé pas com acabarà tot plegat...
Bon vespre, Xavier
Aquest pati és més que un pati. Les taronges no defalleixen M. Roser.
EliminaCrec o vull creure que anem per bon camí, tot i que de vegades costa
ResponEliminaEl que és segur que els altres no van pel bon camí, Joan.
EliminaNosaltres intentem anar pel camí de la pau, la democràcia i la República.
Com diuen per aquí, et veig molt a prop del president, eh! Alguna cosa que ens hagis d'explicar??
ResponEliminaTot el que sé, Xexu, ho sé igual que tothom: pels mitjans normals d'informació.
EliminaNosaltres a continuar fent el nostre camí pacíficament... però costa veure la sortida.
ResponEliminaNosaltres amb el president i com ell amb els consellers Rull i Turull.
El dia 16, de la concentració a la plaça de la Catedral, els manifestants cridaven el President, i ell s'acostava asaludar la gent. Demanava que "hi fóssim". Si volsaltres hi sou, nosaltres hi serem, deia. No defalliu. Manteniu-vos. Heu de continuar i ser-hi sempre. Hi serem.
Més o menys això que expliques, Carme, és el que el president expressava a les treballadores i treballadors públics. Que no normalitzem la situació, que no pot ser que persones justes i honrades estiguin empresonades.
EliminaEl passat diumenge el MHP de Catalunya va ser a Vilafranca, passejant per les Fires de Maig, i ens va semblar un home senzill, proper i bona gent. Es feia fotos amb tothom que li ho demanava. Tota la confiança per ell, i més enmig de moments tan difícils...
ResponEliminaPel poc que el coneixem sembla que sigui exactament com dius Montse: bona gent.
EliminaEnlloc de concedir-li 100 dies de confiança, els seus contraris li donen 100 insults.
Ui. és veritat, has sortit en una foto, no me n'havia adonat fins que no he llegit el comentari de M. Roser. Fa dies que no et deixe comentaris perquè no vull desanimar ningú, no sé des d'ahí, des d'ací, veient els mitjans de comunicació a què tenim accés, es veu tot molt cru. Ja veurem com se soluciona tot.
ResponEliminaGràcies Novesflors. Hi ha una campanya infame de mentides i calúmnies contra el president Torra.
EliminaAcí el respectem. Cru ho tenim, no et diré que no. Però tenim la majoria del poble a favor de la justícia, la democràcia i la república, i això és el que compta.
És poesia, això de "Llum als ulls i força al braç".
ResponEliminaFa il·lusió, oi, aquesta foto amb el President?
"Llum als ulls i força al braç" de Joan Maragall.
EliminaSempre fa il·lusió encaixar la mà amb una persona culte, bona i intel·ligent Helena. I si a més és el president de Catalunya, encara més.
A veure quan de temps ens durarà aquest president
ResponEliminaPlanteges una incògnita difícil de contestar Pons. Semblaria lògic que durés més que en Rajoy, oi?
EliminaQuants records, en aquell pati...Els dies amables de la xocolata sucant el melindro, amb el president a prop, els van substituir per fastuoses festes socialietes ja a Pedralbes. No era tan entranyable: més gent, més obert, tot havia crescut. Els llocs que has retratat eren una mica "nostres", com ho és Montserrat. Suposo que també ho veus així. Una abraçada, Xavier.
ResponEliminaSens dubte que el Pati dels Tarongers i la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat tenen molt de magnetisme. Molts presidents anteriors al MHP Torra hi han fet feina.
EliminaNo vaig conèixer les xocolatades de què parles, suposo que et refereixes a les de la diada de Sant Jordi. Els que les van viure en tenen grats records com tu mateixa, Olga.
Els espais nostrats s'han de cuidar. Han passat uns mesos trists, esperem una nova renaixença.
A mi el nou president em sembla bona gent, potser no serà carismàtic però inspira confiança, seguretat. No ho té fàcil. No ho tenim fàcil, però ja sabem el que hem de fer: pas a pas i sense defallir.
ResponEliminaJustament aquesta tarda acabem de saber que per fi podrà formar govern.
EliminaTal com dius Glòria no ho tenim fàcil, però sense govern ho teníem pitjor.