És més fàcil agafar el carrer que fa baixada, que
ja n’hi ha prou de carrers costeruts.
Ja n’hi ha prou, que
cadascú s’espavili com pugui...
A Barcelona, prop de Correus i tocant el carrer
Ample, hi ha un carrer que té el nom més escaient per aquesta època que vivim:
el carrer d’en Groc.
Al Barri Gòtic també hi ha places grogues.
Surto al carrer i... No estic sol, no estem sols.
L’esperança no ens abandona. La lluita encara menys.
El 2 de maig d’enguany es va fer un acte reclamant
la llibertat de totes les preses i presos polítics i el retorn dels exiliats,
en motiu del mig any que fa que estan tancats el vicepresident del Govern de
Catalunya Honorable Senyor Oriol Junqueras i el conseller d’Interior, Honorable
Senyor Joaquim Forn.
És just fer patir tant els familiars dels presos?
El president del Parlament de Catalunya encoratja
els assistents: no defallirem fins alliberar-los.
Els Obeses canten: “Ens en sortirem!”
Mentre hi hagi persones preses tancades
injustament, mentre hi hagi un sol innocent a la presó tindrem carrers grocs.
El carrer segueix fent pujada, seguim caminant perquè sé que no
abandonarem.
Un reportatge escaient com tots els teus i tan de bo aviat en puguis fer d'altres que el color groc no sigui el protagonista, sinó que ho siguin tots els colors del món...
ResponEliminaBé ara ja tenim candidat, a veure si també ens el tomben, que no ens podem fiar d'aquesta "manada".
Bon cap de setmana, Xavier.
Tant de bo sigui com dius M. Roser i que el color groc no sigui tan necessari perquè els presos siguin a casa.
EliminaQue gaudim del groc de la ginesta i de les flors d'acàcia només pel gust d'admirar la natura.
Sortir al carrer, malgrat la pujada que fa, sempre va bé,perquè ens sentim acompanyats i sentim que hem de continuar acompanyant-nos. Per tant no deixem de sortir, encara fa falta, ara que potser i només potser tindrem govern, fa falta més que mai. Ens tenim els uns als altres.
ResponEliminaHe intentat explicar (una mica maldestre)la sensació que tan bé va explicar l'Espriu...
Elimina"Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,"
No abandonarem Carme...
"Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria"
Ahir vaig veure una estadística que em va encoratjar molt. El tant per cent d'independentistes puja molt com més joves són. Anem per bon camí
ResponEliminaNo caminarem mai sols Joan. Si els joves ens acompanyen la victòria és segura.
EliminaÉs ben clar que el camí serà llarg i costerut, per això mateix no podem defallir. És comprensible que a vegades ens sentim cansats, però no ens ho podem permetre, no podem tirar enrere. De cap manera.
ResponEliminaUn camí costerut. Només podem aturar-nos un instant per recuperar l'alè. Ho dius ben clar Glòria: endavant.
EliminaÉs molt cansat i encara ens queda molt per reivindicar, però si defallim, de què serviria? Només ens queda persistir i cridar al món que la situació és injusta i que no l'acceptem. Volem els nostres fora de la presó, o lliures per moure per casa nostra. No callarem.
ResponEliminaHas captat el que volia dir Xexu. Per cansat que sigui hem de seguir amunt.
ResponEliminaI seguirem caminant, Xavier, per dures que siguin les pujades! Tot i els dubtes més que comprensibles que a voltes ens assalten: i si els camins que seguim no ens duen enlloc...?
ResponEliminaVinga, pit i collons, tot esperant la decisió de les CUP!
És una cursa de relleus Montse. Quan uns defalleixin que segueixin les altres, i si han de descansar es reincorporaran els anteriors. Passi el que passi, sense perdre l'alegria.
EliminaEspero que els catalans no vulguem agafar el carrer de baixada, el camí fàcil, ara.
ResponEliminaEsperem el mateix Helena. Com deia un dels nostres mestres:
Elimina"...cal regar la terra amb la suor del dur treball,
cal que neixin flors (grogues) a cada instant"
Magníficas fotografías representativas de la situación actual (pena), em de continuar caminan cap a un entenimen del poble de tots, i amb il.lusió.
ResponEliminaSalutacions Xavier.-
Tant de bo que amb el nou govern de la Generalitat s'obri una nova etapa i ens els retornin a casa l'abans possible, J. Antonio.
EliminaA veure si amb el nou govern, s'aixeca el 155 i podem avançar. I alliberar presos i exiliats sobretot!
ResponEliminaÉs el que més desitgem per tirar endavant Gemma: la llibertat. Sobretot la de les persones preses.
EliminaGroc és el color del sol que dóna vida; groc el de la ginesta, l'argelaga, les tulipes, la ravenissa groga i el botó de les margarides; dels capolls de la seda i dels oriols i canaris. La Natura ens orefeix grocs bells i diversos i cal que sortim per trobar-los, admirar-los i animar-nos a fer camí.
ResponEliminaUna abraçada.
Un pom de flors grogues virtuals per a tu, Olga. Divendres passat dia 11 vaig pensar en tu a la Fira de Sant Ponç: per molts anys.
EliminaGenial l'Arnau Tordera dels Obeses lluint una jaqueta groga a l'estil Sala Martin. Genial cançó, i grup català implicat en les llibertats del seu poble. Grans!
ResponEliminaL'Arnau Tordera va camí d'esdevenir un geni. La lletra i la música també són d'ell:
ResponElimina"Ens en sortirem,
malgrat que sembli que, de fet, ningú ens entén.
Mentre quedi algú dempeus que hi confiï cegament,
m'has de creure si et dic que ens en sortirem."
he arribat tard però com sempre és un plaer visual recórrer les teves entrades , aquesta és especialment plaent molt groga i molt reivindicativa ......
ResponEliminano pararem de reivindicar mentre calgui, Elfree.
Elimina