Fa pocs dies del Primer de Maig i les reivindicacions dels treballadors explotats, de les dones maltractades, dels
pensionistes mal pagats i dels aturats que no troben feina han estat una mica desades.
Fins l’any que ve? No!
A Catalunya una de les persones que hem trobat a
faltar físicament a les manifestacions ha estat l’Honorable Sra Dolors Bassa,
consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la
Generalitat de Catalunya.
No ha pogut assistir a les manifestacions
perquè tot i que és una dona honrada està tancada a la presó. Una dona immensament generosa.
Una altra defensora
dels drets de les treballadores a qui intenten segrestar la veu.
Prou repressió: ni exili ni presó!
“Alcem-nos, l’hora ha sonat!”
No ens podem cansar de demanar, reclamar i exigir la llibertat de les bones persones, pacífiques i honestes, tancades a la presó.
ResponEliminaLa definició de la nostra República de la darrera foto és una meravella. No entenc com algú pot no voler-la.
No ens en cansarem Carme.
EliminaJa que estem construint una república, val la pena que sigui justa i igualitària per a tothom, sobretot per a les persones que generalment han estat explotades i reprimides pels règims anteriors als que hem estat sotmesos.
Veig que darrerament també es demana llibertat per a les preses polítiques, perquè donava la impressió que només havien empresonat homes...
ResponEliminaBon vespre, Xavier.
Per això mateix que dius, M. Roser, aquest Primer de Maig em vaig fixar en les demandes de llibertat cap a aquesta sindicalista empresonada, i la resta de dones empresonades i exiliades.
EliminaUn altre empresonament injust, una altra dona lluitadora i digna privada de llibertat. Algun dia rebran el càstig que es mereixen per tanta ignomínia.
ResponEliminaSaben el mal que fan Xexu, per això mateix el fan.
EliminaNo podem comprendre ni admetre que una persona de la talla humana i pacífica com és la Dolors Bassa, estigui empresonada. L'única explicació és el mal que li fan a ella i a tota la seva família.
la trobem a faltar Molt, i a tots i totes altes empresonats empresonades injustament i als Jordis .....
ResponEliminaEmpresonats injustament Elfree, aquesta és la paraula. A Europa comencen a adonar-se de la (baixa) qualitat de la democràcia espanyola.
EliminaVeig que vas anar a la convocatòria republicana. Bravo! Desitjo que els sindicats d'obediència espanyola acabin desapareixent o sent minoritaris a Catalunya. Actualment el sindicat que em representa és l'I-CSC. I al sector educatiu l'USTEC.
ResponEliminaVaig estar més de 25 anys afiliat a CONC (CCOO de Catalunya). En Coscubiela en persona em va donar l'ensenya de plata. Però no m'agradava que a vegades seguien instruccions de les CCOO d'obediència centralista-espanyolista. Em vaig donar de baixa i ara deu fer uns 12 anys que vaig afiliar-me a la Intersindical -CSC.
EliminaMagnífic reportatge, Xavier. Tot sembla apuntar que aquest maig ha de ser crucial perquè la situació giri cap a alguna banda; esperarem amb candeletes el desenllaç de tot plegat!
ResponEliminaGràcies Montse.
ResponElimina"Pel maig cada dia un raig"... d'esperança!
Sí que en sonen, d'hores, després de l'una, l'altra, i totes ens sembla que portaran una novetat, una sorpresa, però la nostra esperança pateix en sofrir càstigs, sigui de l'altra banda o de la nostra. Perquè la nostra sembla que també menysté la voluntat del poble, que se la juga contínuament.
ResponEliminaTots plegats sembla que estem una mica impacients Olga. Esperem que els nostres representants sàpiguen encertar la voluntat majoritària, per a que deixin de passar hores buides.
EliminaLa foto final... tant de bo pugui ser!
ResponEliminaÉs cap on ens dirigim Helena.
Eliminasi no ens manca la tossuderia farem el que ens hem proposat, que no ens segui la impaciència
ResponEliminaCom diu en Llach: "tossudament alçats". I tossudament pacients quan convé.
EliminaÉs així, Xavier, tal com dius. Una dona bona, treballadora i lluitadora, l'empresonen i els barruts que no foten brot i només saben prohibir i denunciar ben asseguts a la seva poltrona.
ResponEliminaÉs clar que ens en sortirem! Sense esvalotar-nos i continuant amb la nostra línia pacífica. Aquesta és la nostra força.
És una contradicció Teresa: honrada i empresonada. En temps de Franco ho cantava Raimon:
Elimina"Hem vist tancats a la presó
homens (i dones) plens de raó."