Fita

dissabte, 6 de setembre del 2025

Tenim dret a ser feliços?

Sóc feliç, sóc un home feliç

i prego que ara em perdonin, en aquest dia,

els morts per tanta felicitat.

(Sílvio Rodríguez – Joan Isaac)

Aquest estiu a la Vall Ferrera m’he fet, sovint, aquesta pregunta: tinc dret a ser feliç mentre, hi ha infants a qui han mutilat? A qui han d’operar sense anestèsia, mentre els bombardegen l’hospital? A qui, en un genocidi inhumà, els han assassinat pares, germans, avis, oncles i veïns? A qui no els permeten el dret més bàsic, que és el d’un got d’aigua neta i tres àpats diaris? A qui estan matant de fam? O en molts altres països a qui un bombardeig els esfondra la casa?

M’espanta l’odi galopant que s’està re-introduint, com una espècie invasora, fins i tot entre nosaltres.

Esperem un miracle que aturi aquest odi que s’escampa com una taca d’oli pudent i, que tant detesto: vingui de Tel Aviv, Moscou, Washington, Madrid o Ripoll.

diumenge, 20 de juliol del 2025

Setau Sagèth (i 2)

4a Etapa: Divendres, 4 de juliol: Salardú - Refugi Conangles

El primer tram d’avui és per carretera i pista forestal i, després de l’esforç d’ahir, el Francesc, l’Enric i jo mateix decidim estalviar-nos dues hores de caminar per carretera i anem amb taxi fins al Pont deth Ressèc. El Jordi, que és el més jove del grup, es lleva més d’hora, ho fa a peu i ens trobem al final de la carretera, just on comença el camí.

En aquestes valls, no és fàcil de veure-les, i menys encara fotografiar-les, però, en un instant de sort, podem admirar la papallona Apol·lo.

Si ahir vam trobar unes quantes mates de marcòlics grocs...

... avui en trobem una de vermells.

Fa alguns dies que tinc símptomes amenaçadors de lumbàlgia, i quan fa una mitja hora que caminem, les amenaces es converteixen en realitat. M’he d’aturar i prendre’m un ibuprofè. El Jordi s’ofereix a dur la major part de pes de la meva motxilla. Li accepto aquest gest tan generós que em permetrà seguir.

Els paisatges de la Ribera de Rius, són esplèndids. Amb menys càrrega i, a mesura que la pastilla em fa efecte, puc anar pujant.

En una aturada per reposar i beure aigua, admirem la cara nord del Montardo.

Quan passem pel llac de Rius, uns núvols comencen a tapar el cel. Les previsions són de pluja a primera hora de la tarda, i no fallen. Encara no hem dinat i ens cau un aiguat.

Passat el Port de Rius, s’atura la pluja però el cel segueix amenaçant. I encara falta molt per arribar al refugi. L’aiguat que ens cau és tan fort que no goso treure la màquina fotogràfica perquè de ben segur que s’espatllaria.

Poc abans d’arribar a Conangles la pluja fa una treva. El torrent ha augmentat el seu cabal.

A la fageda de Conangles, encara que no plou ens seguim mullant de l’aigua que cau de les fulles dels arbres. Arribem al refugi, malgrat les capelines, xops des de la gorra fins als mitjons.

5a Etapa: Dissabte, 5 de juliol: Refugi Conangles - Vielha.

Les previsions de pluja avui encara són pitjors que ahir. Si ahir indicaven pluja a la tarda, avui ja diuen que plourà al matí.

El nostre camí passa pel Port de Vielha i no ens arrisquem. Hi ha un bus que va a Vielha pel túnel.

Mentre no arriba l’hora d’agafar el bus fem una visita al Salt de Molières que no és gaire lluny.

En tornar a la parada el temps s’embolica i quan pugem al bus es posa a ploure. Ens conjurem a tornar algun dia a fer el que no hem pogut fer avui: el Port de Vielha.

Hem acabat la volta, si bé no de la manera que volíem.

Mentre tornem cap a casa, vers el sud, la Garona segueix nord enllà, el seu curs espriuà, “on diuen que la gent és neta i noble, rica, lliure, desvetllada i feliç...”

dissabte, 12 de juliol del 2025

Setau Sagèth (1)

1a Etapa: Vielha - Bossòst.

La travessa “Setau sagèth” (el Setè segell, en aranès) és una travessa per camins tradicionals, pobles i alta muntanya, que en cinc etapes fa una volta a l’Aran.

Sortim de Vielha pel GR 211 en direcció a Vilac. El traçat que uneix els pobles de Mont, Montcorbau, Betlan, Aubert, Arròs i Pont d’Arròs és una constant de pujades i baixades.

El poble de Begós, és punt de partida per pujar el poble més alt del dia: Vilamós. A partir d’aquí, ja (gairebé) tot serà baixada.

L’arribada a Bossòst, a la tarda, tanca una llarga etapa. Hem dedicat més de nou hores a fer aquesta ruta de diferents alçades. Dormirem bressolats pel so de l’aigua de la Garona.

2a Etapa: Bossòst - Refugi Era Honeria.

El camí d’avui ens porta, primerament, a la població de Les. Abans d’arribar a Pontaut, podem observar racons on la Garona esdevé un riu més salvatge i solitari.

On comença la pujada a Canejan, hi ha les ruïnes de la fàbrica on es rentaven els minerals que s’extreien de les mines de Liat.

Igual que ahir el puja-i-baixa és constant. Després de passar per Porcingles arribem a Sant Joan de Toran.

Al refugi d’era Honeria, després de 7 hores de marxa, mentre el Jordi, el Francesc i jo reposem, l’Enric pinta una aquarel·la.

3a Etapa: Era Honeria - Salardú

Des del refugi seguim el GR 211 fins el Pla de Grauers y Coth de Guerri. En diuen l’etapa reina i, no és per menys. Ens esperen 27 quilòmetres fins a Salardú amb un desnivell de més de 1.300 metres de desnivell positiu i 1.000 de negatiu. Per això ens hem llevat molt d’hora, i després d'esmorzar a les sis del matí, hem començat la caminada a dos quarts de set del matí .

Reconec que els camins i pobles que vam recórrer ahir i abans d’ahir són molt bells i interessants, però avui trepitgem alta muntanya que, és el que més ens agrada quan fem travesses.

És una zona minera i les restes d’antigues mines que trobem, en aquests paratges tan enlairats, ens admiren.

El refugi de Liat, és un bon punt per a contemplar l’estany de Liat.

Encara trobem l’entrada d’alguna mina més.

A la vall d’Unhola una pluja inoportuna ens fa alentir la marxa.

Per sort, quan passem per “la vall del riu Vermell”, la natura fa una treva i deixa de ploure. Ja “trobàvem a faltar el seu somriure”

Entre els pobles de Bagergue i Unha ens torna a sorprendre un núvol inoportú i entrem a Salardú sota la pluja. Són més de les set del vespre: hem dedicat 12 hores i mitja a fer l’etapa més llarga.

Ara cal descansar a l'alberg i demà... seguir caminant!

dimecres, 28 de maig del 2025

Tres dies al Montsant

Des del Balcó del Priorat contemplem el poble de la Morera del Montsant. I l’extensió de boscos, camps i vinyes que l’envolten.

Hem arribat fins aquí després de pujar el Grau dels Barrots.

Alguns passos de la serra del Montsant no són aptes per a les persones que tinguin vertigen, entre les quals i, d’ençà que em vaig fent gran, m’hi compto.

Després de pujar fins a la carena de la Serra Major, el Piló dels Senyalets (1.109 m) i el Pi del Cugat, baixem al Clot del Cirer, que és com una mena d’oasi verd i florit a mil metres d’altura. Cauen gotes i una gran bauma ens dona aixopluc.

A la tarda, camí de retorn a la Morera del Montsant, contemplem l’anomenada “Llibreria”.

La baixada pel Grau de Salfores faria més vertigen si no hi hagués, en algun tram, unes cadenes per subjectar-s’hi.

Hem passat la nit a la Bisbal de Montsant. Comencem el segon dia visitant, per consell de la Montse de cal Trucafort, la Cova de Santa Llúcia, que el 1938 es va habilitar com a hospital, durant la Batalla de l’Ebre.

Ens traslladem al Pantà de Margalef, on comencem la pujada, per un camí diferent del d'ahir, a la Serra Major.

Deixem enrere una bauma propera a la Cova de la Taverna, on hi ha les restes d’un antic forn, el dels "Maquis".

Ran d’una gran bauma anomenada “el Racó del Teix” hi ha el monumental arbre que li dona nom.

Caminem alguns quilòmetres per la carena de la Serra Major, i davallem cap al Barranc dels Pèlags, on hi ha el Toll de l’Ou. Un lloc ideal per refrescar-s’hi i dinar una mica.

El camí torna a pujar cap a una altra carena on hi ha el Pi de la Carabasseta.

De baixada i, després de passar per l’ermita de Santa Magdalena, veiem el poble d’Ulldemolins on, després de sopar una truita amb suc, ens espera un llit confortable.

El tercer dia, retornem a Margalef. L’etapa serà ben diferent de la d’ahir. Si ahir vam passar pel damunt de la serra, avui seguim el riu Montsant. Passades les Cadolles Fondes, entrem al Congost de fra Guerau i visitem l’ermita de Sant Bartomeu, que és al costat d’una gran Bauma.

Les roques del Montsant que anem veient des del camí, encara que s’assemblin, sempre són diferents. I baumes! Si hi ha un accident geològic freqüent al Montsant són les balmes, o baumes, com en diem els santsencs.

Si abans-d’ahir vam trobar barrots de ferro o cadenes per pujar els graus, avui de baixada en un pas complicat, hi trobem una corda. És més modesta que els barrots, però carregats com anem, igualment ens és d’una gran utilitat.

El riu Montsant és net i ple de vida. Als seus gorgs hi neden els peixos i, se sent cantar els granots.

A l’altre costat del riu les ruïnes del Mas del Caime contemplen com el riu es va eixamplant. És un senyal que ens aproximem al pantà de Margalef i, a la fi de tres dies de somni al Montsant.