L'ombra i la claror

Juntament amb la Carme Rosanas, ens ha sortit una cançó, a partir d’un poema d’ella.

Són coses que fem discretament, per amor a l’art, per amor a la poesia i la cançó en llengua catalana.

L'ombra i  la claror,

com el dia i la nit

com la joia i el neguit.

Com els mots i el silenci.

Com el vull i no puc.

Com uns dards llançats al buit,

com les flors que mai no hem collit.

Som l'ombra i la claror 

Com la lluna i el sol.

 

L'ombra i la claror.

La solitud i l'amic

el ressò del què no hem dit.

Com el passat i el futur

com l'instant que no hem viscut.

Com el mar, i un gran desert

Com un erm i el bosc ben verd.

Som l'ombra i la claror

Com la vida i la mort.

 

L'ombra i la claror.

El record i l'oblit

com un dia sense sentit.

El dubte i la certesa

com la vida i la vellesa.

I aquell plor que mai no ha esclatat 

i el riure que costa fer brollar.

Som l'ombra i la claror 

I també som cançó.

Ara sí

14 de febrer, des del Coll de Pal i de bon matí, veiem, el Montseny.

Ara sí que t’hem trobat nevada, muntanya estimada.

Des de la carena del coll de Coma Floriu s’albira, lluny, Montserrat.

                                                                                   (Foto: Francesc Heras)

Hi ha qui avui celebra el dia dels Enamorats. Declaro el meu amor a la Neu.

El Francesc celebra el dia dels Enamorats... de la Muntanya.

Ara sí que  ens falta poc per arribar al Cap del Serrat.

                                                                                                (Foto: Enric Domingo)

Hi ha res millor que trepitjar neu verge?

     

    Des del cim del Cap del Serrat Gran (2.402 m) veiem que la boira envolta la Tosa d’Alp, que és allà on anàvem. Fa molts anys, caminant per una carena amb boira, en lloc d’anar a Setcases, involuntàriament vam anar a raure a Mentet a l’altre costat, totalment oposat, de la carena. Vaig aprendre que amb la boira, si es pot, val més no jugar-hi.

Ara sí que tirem enrere.

       

     Un dels símbols de l’excursionisme català, el Pedraforca, és ben visible, juntament amb la serra del Cadí.

Ho havia dit que avui és el dia dels Enamorats... de la Neu?

 

 Allò que passa a vegades. Quan som a prop del Coll de Pal... ara sí que surt el sol.

    

    Ara sí que faria mandra tornar a calçar-se les raquetes per pujar la Tosa. Un altre dia serà.

L’Enric celebra el dia dels Enamorats... de l’Art.

 

Aigua freda a Aiguafreda

     Per un camí que surt de la Font dels Enamorats, fem una volta circular per la riera de Martinet.

     La setmana dels barbuts, m’ha sorprès afaitat. Per a molts, entre els que m’hi compto, ha estat la setmana dels refredats.

   El Gorg de la Sort (o de l’olla) no s'ha congelat com altres racons de la riera.

De ben segur que l’aigua del pou de l’Afrau també és ben freda.

     L’artista Paco Ballesteros exposa obres seves, algunes a la intempèrie i d’altres dins de la casa de l’Afrau.

Els caramells de glaç sembla que cantin el “sol, solet, vine’m a veure...

...vine’m a veure que tinc fred...”

     També l'hauria de cantar el rellotge de sol de la façana de l’església de Sant Martí d’Aiguafreda de dalt.  Aquesta dita, que acostumen a compartir alguns rellotges de sol, a les esglésies que en tenen: “Jo sense sol i tu sense fe, no valem res”, en aquesta setmana li escauria més: “Jo sense sol i tu sense fred, no som res”.

     De tornada a la Font dels Enamorats, un roure  em fa una confidència: m’agrada el fred, però quan vingui la primavera, de ben segur que una mica d’escalforeta també m’enamorarà.

A les muntanyes

              Les muntanyes s’han vestit de blanc.       

La blanca ha cobert els cims i els prats més alts.

A la Mola i a Montserrat.

Al Montseny, Prades, el Montsant, els Ports.

Al Pedraforca, els Rasos de Peguera, Montgrony...

Al Cadí, la Gallina Pelada i la serra d’Ensija

I als Pirineus.

Busquem la pau en el seu veritable color.

Canviarem el porró per les copes més fines.

Bon Nadal.

Tardoral

          Un matí, una serra: la del Cadí.            La boira s'arrossega per la carena.             Entrem al bosc.                   Hi ha fulles tacades de sang.                     Flors encarnades.           Bolets atractius, semblen gustosos: n'ompliré el cistell.                          Un refugi, un capvespre.               Una nit: lluna creixent.          Una fada m'ha canviat els bolets. Diu que aquests són més saborosos.           Flor de safrà de muntanya, com un fanalet. "Quan ressona el cornetí..."                Saps el camí que baixa al poble?               Hi ha indicadors, no té pèrdua.                 Camp a través.                 Ja es veuen les teulades.                Tornem a ser a casa.