Juntament amb la Carme Rosanas, ens ha sortit una cançó, a
partir d’un poema d’ella.
Són coses que fem discretament, per amor a l’art, per amor a la poesia i la cançó en llengua catalana.
L'ombra i la claror,
com el dia i la nit
com la joia i el neguit.
Com els mots i el silenci.
Com el vull i no puc.
Com uns dards llançats al buit,
com les flors que mai no hem collit.
Som l'ombra i la claror
Com la lluna i el sol.
L'ombra i la claror.
La solitud i l'amic
el ressò del què no hem dit.
Com el passat i el futur
com l'instant que no hem viscut.
Com el mar, i un gran desert
Com un erm i el bosc ben verd.
Com la vida i la mort.
L'ombra i la claror.
El record i l'oblit
com un dia sense sentit.
El dubte i la certesa
com la vida i la vellesa.
I aquell plor que mai no ha esclatat
i el riure que costa fer brollar.
Som l'ombra i la claror
I també som cançó.
L'enhorabona pel treball conjunt.
ResponEliminaAquí m'has semblat el Bob Dylan català!!! ;-)
Potser tens un nínxol de mercat ara que el Cesc Freixas plega...
Tires molt i molt amunt, Risto. La llista de Bob Dylan català és molt llarga: Albert Batiste i resta de Grup de Folk entre els quals durant una època hi havia fins i tot en Pau Riba. Falsterbo 3, i més cap aquí, Gerard Quintana i Jordi Batiste ab els miralls de Dylan. I la petja encara arribaria a la Ludwig Band.
EliminaI el Cesc Freixas, en el seu estil també ha estat un dels grans, i no tinc aptituds ni tan sols per afinar-li les cordes de la guitarra.
Tot i amb això, gràcies, Risto.
Et dic el mateix que ja vaig dir al blog de la Carme. Heu aconseguit una col·laboració bloguera extraordinària amb un resultat immillorable. Sou un parell de genis!
ResponEliminaEnhorabona i un gran aplaudiment a tots dos!!
Quan dic que fem cançons discretament, hauria d'afegir-hi també, modestament.
EliminaT'agraeixo que l'hagis escoltat, Mc. i si t'ha agradat, encara més.
Xavier,
ResponEliminaA l'obra El malaguanyat Thomas Bernhard deia que Glenn Gould, amb el seu geni, feia ombra als altres músics. Tu i la Carme en feu molta.
En aquest cas, l'ombra és literal. En paraules de la Rosanas: l'ombra i la claror.
EliminaGràcies Helena per les teves amables paraules.
Feu un bon tàndem els dos.
ResponEliminaUn magnífic i preciós conjunt de paraules, fotografies i notes que proven que l'amistat entre els blocaires pot anar molt més lluny que els blogs. Enhorabona!!!
Aferradetes, Xavier.
Al tàndem són dos a pedalar i cadascú ho fa amb les eines de que disposa.
EliminaGràcies Paula i aferradetes també per a tu.
Somriure mirant el teu post i no saber que més dir, a més a més del gràcies, gràcies, gràcies, per tot i per posar els meus versos al teu blog, encara unes moltes gràcies més.
ResponEliminaUna abraçada, Xavier!
Jo diria que ja en tenim 6!
EliminaDe res, de res, de res. Igualment, igualment, igualment.
EliminaSí, Carme: 6 cançons fetes a mitges. Gairebé totes de temes florals. Fins i tot a "L'ombra i la foscor" anomenes les flors ("que mai no hem collit")
Es nota que vius a la Floresta.
"La ginesta".
"La cançó de les troanes".
"Flors d'alzina".
"Trompetes de foc".
"Fruiters florits".
"L'ombra i la foscor".
Si algun dia arribéssim a 20, igualment ja no existirien els cd's.
Però ens hem fet rics!