Setau Sagèth (1)

      1a Etapa: Vielha - Bossòst.

  La travessa “Setau sagèth” (el Setè segell, en aranès) és una travessa per camins tradicionals, pobles i alta muntanya, que en cinc etapes fa una volta a l’Aran.

  Sortim de Vielha pel GR 211 en direcció a Vilac. El traçat que uneix els pobles de Mont, Montcorbau, Betlan, Aubert, Arròs i Pont d’Arròs és una constant de pujades i baixades.

     El poble de Begós, és punt de partida per pujar el poble més alt del dia: Vilamós. A partir d’aquí, ja (gairebé) tot serà baixada.

    L’arribada a Bossòst, a la tarda, tanca una llarga etapa. Hem dedicat més de nou hores a fer aquesta ruta de diferents alçades. Dormirem bressolats pel so de l’aigua de la Garona.

       2a Etapa: Bossòst - Refugi Era Honeria.

     El camí d’avui ens porta, primerament, a la població de Les. Abans d’arribar a Pontaut, podem observar racons on la Garona esdevé un riu més salvatge i solitari.

    On comença la pujada a Canejan, hi ha les ruïnes de la fàbrica on es rentaven els minerals que s’extreien de les mines de Liat.

   Igual que ahir el puja-i-baixa és constant. Després de passar per  Porcingles arribem a Sant Joan de Toran.

    Al refugi d’era Honeria, després de 7 hores de marxa, mentre el Jordi, el Francesc i jo reposem, l’Enric pinta una aquarel·la.

       3a Etapa: Era Honeria - Salardú

   Des del refugi seguim el GR 211 fins el Pla de Grauers y Coth de Guerri. En diuen l’etapa reina i, no és per menys. Ens esperen 27 quilòmetres fins a Salardú amb un desnivell de més de 1.300 metres de desnivell positiu i 1.000 de negatiu. Per això ens hem llevat molt d’hora, i després d'esmorzar a les sis del matí, hem començat la caminada a dos quarts de set del matí .

   Reconec que els camins i pobles que vam recórrer ahir i abans d’ahir són molt bells i interessants, però avui trepitgem alta muntanya que, és el que més ens agrada quan fem travesses.

    És una zona minera i les restes d’antigues mines que trobem, en aquests paratges tan enlairats, ens admiren.

     El refugi de Liat, és un bon punt per a contemplar l’estany de Liat.

     Encara trobem l’entrada d’alguna mina més.

     A la vall d’Unhola una pluja inoportuna ens fa alentir la marxa.

  Per sort quan passem per “la vall del riu Vermell” la natura fa una treva i deixa de ploure. Ja “trobàvem a faltar el seu somriure”

Entre els pobles de Bagergue i Unha ens torna a sorprendre la pluja i entrem a Salardú sota la pluja. Són més de les set del vespre: hem dedicat 12 hores i mitja a fer l’etapa més llarga.

Ara cal descansar a l'alberg i demà... seguir caminant!