Biciclistes

Quan érem petits a casa anomenàvem els ciclistes de la manera més lògica: si corrien amb bicicleta, eren biciclistes i practicaven el biciclisme. I no érem els únics a fer-ho. Altres nens i nenes de Sants o de Cervelló també parlaven amb llenguatge no fabrià. En aquella època (finals dels 50 del segle XX) per designar un gelat, allò que en altres indrets de Catalunya se’n deia un “corte”, amb una galeta a sobre i una a sota, molta gent els distingíem per la marca, i anàvem a la pastisseria o al bar i demanàvem directament un “frigo”. I encara que fos de la marca “Camay” (no n’hi havia més) la dependenta feia un tall de la barra de gelat, i et servia el frigo. Amb els anys, amb l’expansió d’altres marques, triomfà el corte per damunt de frigo, però només temporalment, ja que a la llarga, i sobretot per l’augment d’oferta de varietats en les cartes de gelats, el corte també ha desaparegut.

De la mateixa manera, com és lògic i normatiu, els ciclistes que practiquen ciclisme s’han imposat per sobre dels biciclistes. I els ciclistes, ja sigui amb la seva pròpia bicicleta, o amb bicicleta llogada, s’estan estenent pels nostres carrers i les nostres carreteres.

No ho dic per que jo mateix sigui un habitual del transport urbà sobre dues rodes immotoritzades, sinó perquè és fàcilment comprovable. L’augment de l’ús de la bicicleta, és proporcional a l’augment de la salut de la ciutat. I no només per qui el practica, sinó fins i tot per qui no ho fa. La bicicleta no contamina, ni ambientalment ni acústicament. Aleshores la resta de vianants de la ciutat es beneficien de l’ús d’aquest transport. 

No em puc imaginar que de sobte, a una gran ciutat com Barcelona, tothom que es trasllada amb bicicleta, de cop i volta canviés el senzill vehicle per una moto. O sí que m’ho puc imaginar. El nivell de soroll als carrers, i el que és pitjor, de fums a la nostra malmesa atmosfera, augmentaria d’una manera alarmant.

I probablement, i això només és una suposició, les habitacions dels hospitals, cada cop més escasses per les salvatges retallades en sanitat, s’anirien omplint, de potencials malalts de les vies respiratòries.

Un exemple claríssim el tenim a la Xina i a d’altres països d’Àsia. A mesura que accedeixen a les comoditats d’occident, augmenta l’ús dels vehicles motoritzats, amb el conseqüent deteriorament de la qualitat de l’aire. Pel que fa a l’aire que respiren, era millor quan eren pobres, lluny de la voracitat del capitalisme, que no tan sols es menja les persones, sinó que també ho fa amb l’atmosfera que cobreix les seves ciutats.

Em sembla que per sort,l’aire de Barcelona i el d’altres ciutats dels Països Catalans encara és lluny de la terrible pol·lució ambiental de ciutats com Pekín o Xangai. Per a no arribar a aquells terribles nivells, entre moltes altres mesures seria bo que el govern ajudés a la propagació de la bicicleta com a mitjà de transport. Es veuen molts joves que agafen el ciclomotor per anar a la universitat, o a treballar, i a vegades no viuen tan lluny com per no poder fer l’esforç d’anar-hi pedalant una mica.

Ajuntaments com el de Barcelona, d’uns anys ençà han fet un canvi de mentalitat construint una xarxa de carrils bici i de parades de bicing inimaginables fa uns 25 anys, quan el consistori argumentava que l’ús de la bicicleta a una ciutat amb tantes pujades com a Barcelona era impossible. Per sort van reconèixer que anaven equivocats i van rectificar.

Actualment intenten perpetrar un augment de tarifes desproporcionat per fer ús del Bicing. Un responsable de l’ajuntament deia que si els usuaris de la bicicleta de titularitat pública la trobaven cara, que se’n compressin una. Bona idea!  Sobretot per qui viu a un quart pis sense ascensor i amb una escala estreta. Per la mateixa regla de tres, si algú troba car el bitllet del Metro, que es compri un metro per a ell sol. I si proposen que les bicicletes tinguin rodes quadrades?

 No diuen que la millor mesura per fer salut és la prevenció? Esperem que s’adonin, com van fer anys enrere del seu error i no tan sols no augmentin les tarifes, sinó que construeixin més carrils per a ús de les bicicletes, siguin públiques o particulars. De passada els ciclistes deixarien de pujar a les voreres. Si no es rebaixa l’ús del transport privat, en benefici, sempre que sigui possible, de la bicicleta, es malmetrà la salut de l’aire de les nostres ciutats.

 A vegades em sembla que encara sóc una mica innocent, i quan m’assec sobre la bicicleta, m’identifico com a biciclista.