L'amor

No sóc el primer ni tampoc no seré el darrer en proclamar-ho. Sé que és poc original repetir-ho, però deixeu-m’ho dir: l’amor és el motor de tot. És una frase encunyada (o enconyada?) fa segles, i resulta una obvietat referir-s’hi.

Per molt que alguns s’entestin a fer-me creure que el motor del món és l’economia i a sobre em tractin d’idiota, segueixo pensant que és més preferible tenir el cor ple que no pas la butxaca.

Però si és cert que l’amor és tan important, perquè grans personalitats conegudes de tothom, s’interessen més en enriquir-se materialment que no pas moralment?

Cada dia, i a vegades cada migdia ens assabentem de nous casos de corrupció. Quina poca vergonya! Hi ha qui prefereix robar que estimar. I generalment quan es roba és a costa de la misèria d’altri, generalment del més feble. Que no sap el corrupte que el miserable és ell mateix, per més que engreixi el seu compte corrent?

A un full del diari hi llegim que alguna personalitat anuncia que retallarà tal dret social i així estalviarà tants milions. A un altre full un informe diu que una personalitat (del mateix partit polític que l’anterior) ha desviat (presumptament) tants milions. Ja són a l’estranger i no els veurem never again. Casualment els fills d’aquest polític van a escoles privades de luxe, mentre els fills dels retallats segueixen en aules instal·lades (provisionalment) en barracons.

Encara no saben que la clau de la felicitat és la que obre els cors, i no pas la que obre les caixes de cabals. La clau de la caritat dóna més satisfacció que la de la cobdícia. La de l’amor més que la de l’egoisme. Si ho sabessin deixarien de robar i començarien a estimar.

Ens ha sorprès (a mi, no gaire) conèixer el cas d’alguns democratacristians que han estat condemnats (tampoc no gaire, o no gens) per haver robat diners públics que no eren per a ells. No em quadra. Com a cristians que s’autoanomenen, no coneixen el manament: “no robaràs”? I si el coneixen, també deuen saber aquell altre de no anomenar el nom de Déu en va. Aleshores perquè barregen el nom del seu Crist amb la política? Fan veure que no han llegit el seu evangeli, allà on Jesús els demana de donar al Cèsar allò que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu. Fa molts anys que no freqüento les misses però encara recordo algunes frases de l'evangeli. Humilment els recordaria que no s’enriqueixin tant, o no aniran al cel. Total, ja saben que Jesús també els advertí que abans entraria un camell pel forat d’una agulla, que un ric al Paradís. Són uns pregadéus de fireta. Uns insectes que sota la seva imatge religiosa devoren el seu igual, per satisfer la seva devastadora ànsia de riquesa 

L’amor és vida. L’odi genera més odi. I respondre l’odi amb sang, genera més sang. Però si algú s’enriqueix fent córrer rius de sang, justifica la violència o la guerra amb qualsevol excusa de mal pagador. 

Els economistes que ens segueixin anomenant idiotes. Que els corruptes s’omplin les butxaques, d’or o de paper de curs legal. Per molt que segueixin atracant totes les arques públiques, mai no seran feliços encara que ho sembli. El problema és que amb tota la certesa, fan infeliços els saquejats, entre els quals m’hi compto. Sort de l’amor... que fa miracles.

L'amor ho fa tot possible!