Ha fet 50 anys de la gran nevada

Quan rememorem fets molt llunyans, a vegades els records se’ns presenten en blanc i negre. Sens dubte la nevada que cobrí gran part de Catalunya, els que no la van viure la poden conèixer per les imatges que es conserven, majoritàriament en blanc i negre. I tractant-se d’una nevada, més blanc que negre.

És cert, fa 50 anys gairebé tot era en blanc i negre. Les fotos dels diaris, el No-Do feixista, la televisió, per qui en tenia, els mestres falangistes, els Hermanos de sotana negra, i llargues mans blanques, que semblaven més inquisidors que Maristes... tot era en blanc i negre. En el meu cas hi havia una excepció: el pis de casa, davant de la via del tren. A fora hi havia màquines de tren negres que feien fum blanc. A dins de casa hi havia color.

L’any 1962 jo era petit, tenia 7 anys, i la setmana de la nevada estava malalt. Els primers dies no vaig poder baixar al carrer a trepitjar la neu. Sí que ho van fer els meus germans grans i jo em vaig haver d’acontentar a mirar-m’ho des de la finestra. Quan vaig poder fer-ho la neu ja s’havia endurit, estava apilada i bruta.

El pare va fer un parell de fotografies, i malgrat que les còpies que li van fer al laboratori no són gaire bones, ens serveixen per comparar les mateixes vistes amb les actuals, en color i amb el calaix que cobreix les vies, i que com gairebé tot, amb l’excusa de la crisi, està mig aturat.

Depenent de les edats de cadascú, de tot fa anys: 20, 30, 40... Dels colors que vivim en aquests instants, dels que es van descolorir amb el final de l’any que ha acabat recentment, i dels que el que neix ens portarà, algun dia també farà 50 anys.