Delta del Llobregat

Seguim els nous camins que han habilitat fins la desembocadura del Llobregat, que van des de prop de l’aeroport del Prat fins el mar.

Fa alguns anys, per motius de l’ampliació del Port de Barcelona, la desembocadura del riu Llobregat va ser canviada del seu lloc natural. Esperem que el riu no recobri la memòria i retorni als seus camins mil·lenaris arrasant el que trobi al seu pas natural. 

Malgrat el canvi ambiental que suposà, molts ocells aquàtics han instal·lat la seva llar entre els canyissars. Al riu i als aiguamolls dels voltants hi poden pescar. Aquests ocells i molts d'altres fan companyia visual, i també musical, als caminants que passegen per la vora d’aquest delta. 

És l’origen de l’aeroport del Prat. Per a que els avions s’enlairin o aterrin sense perill de xocar amb cap impediment  és essencial una zona geogràfica sense accidents naturals propers, massa alts.

L’arribada d’avions, en aquesta època no és tan seguida com a l’estiu i altres dates en que es viatja més, i per això el temps de pas entre un avió i un altre, és d’alguns minuts.

La sensació ensordidora dels avions passant per sobre dels nostres caps, a vegades és espectacular. Algú va dir que els avions van ser la més gran manifestació artística del passat segle vint. Potser sí que la seva perfecció tecnològica i mecànica ultrapassa la seva funció de mitjà de transport per a convertir-se en una catedral voladora. 

Per a les classes populars de l’edat mitja, que acostumaven a viure en barraques o en cases sense les condicions a les que actualment estem acomodats, veure una catedral gòtica, amb les seves formes estilitzades i els seus vitralls de colors, havia de ser una emoció potser més espectacular que per a nosaltres veure un avió aterrar. 

L’admiració que algunes d’aquelles persones devien sentir pels seus arquitectes, potser era superior a la que nosaltres puguem tenir pels enginyers que van dissenyar i construir el Concorde (en pau descansi) o qualsevol plataforma de l’espai. 

Si ets a on arriben els avions, just sota la panxa d’aquests formidables ocells metàl·lics, d’unes quantes tones de pes, quan falten pocs segons per a que toquin el terra, has de reconèixer el mèrit de les persones que han construït aital enginy.

  Veritablement el segle XX ens va dur la possibilitat d’anar d’aquí a l’altra costat del món en poques hores.

Aparentment viatjar amb avió ofereix molts avantatges si no fos perquè... a vegades cauen.