Capicua

De petit, quan encara creia que els Reis Mags eren mags, un any vaig demanar l’uniforme del Cabo Rusty. El tenien exposat a ca l’Oliver i quan els diumenges a la tarda anàvem a mirar aparadors a la carretera de Sants, demanava als pares que em deixessin entrar a admirar-lo. Els meus germans s’entretenien a mirar altres joguines, mentre jo anava directament al fons de l’aparador i em quedava plantat, gairebé en posició de firmes, en front d’aquella magnífica disfressa: camisa blava amb dues tires de botons platejats, pantalons blau marí fosc amb ratlla groga, barret i cartutxeres negres, mocador groc al coll, i pistola platejada.

Aquest joveníssim caporal ianqui era molt conegut a l’època de la meva infantesa: finals dels 50 i principis dels 60 del segle passat. Representava un nen adoptat pels soldats americans. I aquest vailet, a més tenia un gos llop anomenat Rin tin tin i les seves aventures eren seguides per la canalla, principalment els diumenges a la tarda, des del blanc i negre de la televisió de l’època. A casa no teníem aparell de televisió, i amb els meus germans, anàvem a casa d’un veí que sí que en tenia. Hi havia un paral·lelisme amb la història de Marcel·lí “Pa i Vi”. A aquest darrer el van adoptar uns monjos, i al Cabo Rusty, uns soldats.

I jo em mirava l’uniforme de caporal ianqui amb delit. Desitjava tant que me’l portessin... 

No vaig tenir el preuat regal, i en canvi el Toniet, el fill de la botiguera del carrer, a primera hora del matí de reis ja es passejava vestit de Cabo Rusty, i donava ordres als nens que havien baixat al carrer a jugar amb la pilota que els havien dut. Els Reis dels pobres eren pobres, mentre que els dels rics eren rics. Com sabien els Mags, que a casa no érem rics? 

Vaig trobar una capsa de soldats de plàstic, i un d’ells representava el Cabo Rusty. El meu germà gran em va convèncer: “és millor que el vestit.  Tu,  a més a més del Cabo Rusty  tens el Rin tin tin, el capità, el coronel, i un parell de soldats!” Li vaig preguntar com sabia qui era el capità i qui era el coronel. “Perquè el coronel porta el sabre”. - Va sentenciar. 

Ell estava content perquè tenia un circ de lona, amb el seus trapezistes, els domadors de lleons, els músics i les majorets. I a un altre germà el fort on els soldats es defensaven dels indis que els atacaven. Uns indis molt ben pintats, amb els arcs i les fletxes i els seus cavalls. I això que s’havia demanat uns cavallitus... de debò, com els de la Festa Major! Vaig passar moltes hores jugant amb aquells soldats. 

El petit Rusty fins i tot intentà prendre-li la xicota a un dels meus cowboys. Finalment l’Elisabeth, que és com es deia la noia, retornà amb el John.  Tots els meus soldats tenien nom, i habitaven a la capsa on els guardava amb gent d’altres èpoques, i així els soldats americans convivien amb els supervivents víkings de l’any anterior. 

I en anys posteriors compartirien la Ponderosa de fusta, amb la família Cartwright. Alguns encara els conservo. Despintats i gairebé tant desgastats com jo mateix.

Al cap d’una colla d’anys, en una època en que no tenia feina, vaig llegir un anunci al diari on demanaven personal per a fer d’extra a un film. M’hi vaig presentar. Havia de fer de figurant, representant un indi nord-americà en un western. Encara que la paga era més aviat minsa, la disfressa d’indi era magnífica. M’acceptaren i als primers assaigs se’m trencà la cinta del cabell on hi havia enganxades les plomes. 

  La vaig substituir per una goma de calçotets, i el dia de la meva primera escena, l’ajudant del director va venir dret cap a mi. Jo feia veure que no m’adonava que ell havia notat que jo m’adonava de que s’imaginava que jo sabia que era una goma de calçotets. “Tant se val!” - va dir malhumorat -  “Se’t veurà de molt lluny, i amb el fum i la pols no es notarà”. “Per què la majoria d’encarregats sempre són malcarats?” - vaig preguntar-me interiorment. 

  El director decidí que jo havia de ser el primer pell roja en morir. L’escena va servir a la primera. Vaig sentir la veu del director que deia: “tallin! És bona!” En obrir els ulls,  vaig mirar el soldat ianqui que m’acabava de liquidar. Era...un soldat del Cabo Rusty.