La llum del 2014

Benvingut 2014! 

Després de la foscor de 3 segles d’esclavatge, la llum d’aquest nou any que ha començat il·lumina, radiant, les esperances de llibertat per la que fa anys lluitem.

Hem tingut la sort de ser a dalt de Montserrat per donar la benvinguda a aquest any tan esperat. La bellesa de les muntanyes perfila la llum d’un matí que no s’estronca.

 Naturalment que és probable que algú encara no tingui prou entusiasme per ser optimista. Sóc dels que pensen que el procés d’alliberament de Catalunya ha d’acabar bé. Necessàriament. I no només per optimisme, també per la lògica que ens demostren els fets que hem viscut darrerament. 

A tot el món es fan manifestacions, i en algun país s’han fet cadenes humanes com la que el poble català va fer, magníficament, l’11 de setembre d’aquest passat any, en la Via per la Independència, que recorregué de nord a sud la geografia del país. Però no hi ha gaires pobles que a més hagin reunit a la seva capital, un any just abans, gairebé 2 milions de persones reclamant la independència. I que aquest mateix poble 2 anys abans també va reunir més d’un milió i mig, per denunciar les retallades del Tribunal Constitucional.

I així, amb més o menys èxit, cada any, fins arribar a la manifestació, també milionària del 1977 a Barcelona, i a Sant Boi el 1976.

Però no vivim sols en aquest planeta, i a més de l’alliberament del nostre poble també hem de lluitar per la igualtat de tota la humanitat. Pel dret a la pau, a la dignitat, a l’educació. Per l’eliminació de la pobresa. 
Hi ha alguna cosa més ridícul que classificar guerres en legals o il·legals? Què esperen les Nacions Unides a prohibir les guerres? No és una il·lusió infantil, és una possibilitat real i imprescindible per a assegurar la supervivència d’aquest malmès planeta. 

Quina alegria quan es van prohibir les armes químiques! Però i les altres? Que no maten les armes de foc? Les bombes explosives que destrueixen vides i ciutats? Què espera el Tribunal de la Haia, o d'allà on sigui, a declarar il·legals totes les armes que causen patiment a les persones i destrucció de vida? 

Una amiga de ponent em va fer arribar aquesta frase del recentment desaparegut Madiba Mandela: “L'educació és l'arma més poderosa que pots fer servir per canviar el món.” Sens dubte, és cert, i venint de qui ve, els governs de tot el món, i tots els ciutadans, ens l’hauríem de prendre seriosament.

Aquesta frase em va fer pensar en una altra també molt coneguda, atribuïda a Víctor Hugo: "Quan s'obre una escola, es tanca una presó". Tant de bo que el 2014, a més de portar-nos la il·lusió que fa tants anys que esperem, inverteixi la tendència de tancar escoles i obrir presons. O com a mínim, que a les presons també hi entrin tots aquells multimilionaris responsables de la misèria que ha ocasionat  l’ingrés d’alguns, dels que les ocupen actualment.

No deu ser molt difícil de trobar els responsables de tanta misèria. Segurament que han deixat un rastre de luxes innecessaris, que ens durien a paradisos fiscals on guarden el producte d’anys de robatoris de nivell.

Potser demanem moltes coses a aquest 2014. Si l’any pogués parlar, potser ens diria: ep! Que sóc un any més, un any qualsevol, que només tinc 365 dies, com els altres!

Tant li fa! - li contestaríem - Allà on tu no arribis, ho farem nosaltres.