Hi ha parelles tan possessives que intenten per tots els mitjans que l'altre se'n separi. Joan, m'agrada el títol que suggereixes: caminant cap a la llibertat.
Ara el diminutiu de senyoreta ja no es fa servir, tot són senyores tant casades com solteres. Quin goig que fa l'estelada envoltada de verd, esperança i llibertat van plegades, una foto preciosa!
Sílvia, he invertit expressament aquest antic "piropo". Aleshores estava obligat a fer servir el mot, que apuntes molt bé que ha desaparegut, de senyoreta. Sortosament, també ha desaparegut l'expressió pejorativa de "solterona" cap a una dona que no estava casada.
Primer m'ha semblat un acudit. I m'ha fet gràcia. Recordo aquests tipus de "piropos". Com aquest: -Gracies! -Vostè les té totes... ;D Desprès en veure la segona fotografia ja ho entés: Una metàfora. I té raó és massa "guapa" per estar tan mal casada.
Ja ho veieu, ens hem modernitzat. Abans és deia: senyora o senyoreta? Qui m’ho havia de dir, oi? A les meves velleses i sense saber com, ara em trobo que no se com dir-ho. Crec que si diem jove queda més bé. Oi gateta?
Com sempre, Xavier, la foto i l'estelada són una meravella. Una abraçada.
Una cosa és ser soltera i l'altra divorciada, però avui tot és el mateix, igual com tot són senyores. El cavall en llibertat em sembla més rellevant que els gats.
Senyora Bonals tens raó, fa temps que tot és igual. Si et fixes bé en el "cavall" en llibertat, veuràs el seu poltre estirat al seu costat. També és senyora.
Ja som molts que la preferim soltera, o divorciada, com diu l'Helena, encara que no sigui fadrina. Però molt em temo que si no s'espavila el marit, al final acabarà sent vídua...
Veig que li has donat la volta al diàleg...A mi aquesta pregunta sempre m'ha molestat...Perquè als homes mai se'ls pregunta, senyor o senyoret?...M'agrada que en facis broma! Tens una parella de gats molt elegants... Bon vespre, Xavier.
Roser, tal com dius la conversa està capgirada. La gent jove no ha escoltat mai aquest diàleg perquè ara ja no es fa aquesta pregunta. De gats només tenim el tigret. La gata ve a vegades de visita, i s'avenen molt.
Converses de gats... divertides i la foto preciosa...
A un poble del Perigord anomenat Padillac, vaig veure una noieta molt jove que feia la seva visita amb una capa d'estelada... internacionalitzant la nostra causa.
M'alegro de tornar a ser per aquí i de llegir-vos...
La veritat és que amb aquest posat qualsevol conversa de gats és versemblant. I ja que miren totes dues en la mateixa direcció, no n'hi haurà una altra de més guapa allà a l'esquerra?
Caminant cap a la llibertat....o cercant la solteria?
ResponEliminaHi ha parelles tan possessives que intenten per tots els mitjans que l'altre se'n separi.
ResponEliminaJoan, m'agrada el títol que suggereixes: caminant cap a la llibertat.
Ara el diminutiu de senyoreta ja no es fa servir, tot són senyores tant casades com solteres. Quin goig que fa l'estelada envoltada de verd, esperança i llibertat van plegades, una foto preciosa!
ResponEliminaSílvia, he invertit expressament aquest antic "piropo". Aleshores estava obligat a fer servir el mot, que apuntes molt bé que ha desaparegut, de senyoreta.
ResponEliminaSortosament, també ha desaparegut l'expressió pejorativa de "solterona" cap a una dona que no estava casada.
Primer m'ha semblat un acudit. I m'ha fet gràcia. Recordo aquests tipus de "piropos". Com aquest:
ResponElimina-Gracies!
-Vostè les té totes... ;D
Desprès en veure la segona fotografia ja ho entés: Una metàfora. I té raó és massa "guapa" per estar tan mal casada.
Glòria, val per totes dues coses, com a acudit i com a metàfora.
EliminaJa ho veieu, ens hem modernitzat. Abans és deia: senyora o senyoreta? Qui m’ho havia de dir, oi? A les meves velleses i sense saber com, ara em trobo que no se com dir-ho. Crec que si diem jove queda més bé. Oi gateta?
ResponEliminaCom sempre, Xavier, la foto i l'estelada són una meravella.
Una abraçada.
Sí Josep, abans ser soltera era ser menys. Per sort tot ha canviat.
EliminaL'estelada és el projecte.
I els gats?! Ningú diu res dels gats?! Si son lo millor!
ResponEliminaPons, el tigrat és el mascle i es diu Nin. La gata negre i blanca és la Gina, i a vegades ve a casa, de convidada del Nin.
ResponEliminaEl de la dreta és clavat al meu, el paisatge d'abaix respira primaveres lliures.
ResponEliminaRafel, bones coincidències pel gat i la llibertat.
EliminaUna cosa és ser soltera i l'altra divorciada, però avui tot és el mateix, igual com tot són senyores. El cavall en llibertat em sembla més rellevant que els gats.
ResponEliminaSenyora Bonals tens raó, fa temps que tot és igual.
EliminaSi et fixes bé en el "cavall" en llibertat, veuràs el seu poltre estirat al seu costat. També és senyora.
En Nin la sap llarga... I que elegant que és!
ResponEliminaLoreto, li diré al Nin el que has dit.
EliminaUna metàfora genial
ResponEliminaTant de bo que la llibertat sigui real i no metafòrica.
EliminaJa som molts que la preferim soltera, o divorciada, com diu l'Helena, encara que no sigui fadrina. Però molt em temo que si no s'espavila el marit, al final acabarà sent vídua...
ResponEliminaSoltera o single, divorciada o separada: la preferim lliure.
EliminaVeig que li has donat la volta al diàleg...A mi aquesta pregunta sempre m'ha molestat...Perquè als homes mai se'ls pregunta, senyor o senyoret?...M'agrada que en facis broma!
ResponEliminaTens una parella de gats molt elegants...
Bon vespre, Xavier.
Roser, tal com dius la conversa està capgirada. La gent jove no ha escoltat mai aquest diàleg perquè ara ja no es fa aquesta pregunta. De gats només tenim el tigret. La gata ve a vegades de visita, i s'avenen molt.
EliminaPreciositat de gats, companyia sedosa i silenciosa. Dos gats i una bandera, el paradís.
ResponEliminaOlga, sí que és una bona companyia la dels gats. I pel que fa al paradís... tant de bo el que representa la bandera ens hi acosti.
Eliminaal gats i gates crec que tant els hi fa l'anomenat estat civil
ResponEliminaSi hi ha alguna bèstia que passi de tot és el gat. I la gata encara més!
EliminaConverses de gats... divertides i la foto preciosa...
ResponEliminaA un poble del Perigord anomenat Padillac, vaig veure una noieta molt jove que feia la seva visita amb una capa d'estelada... internacionalitzant la nostra causa.
M'alegro de tornar a ser per aquí i de llegir-vos...
Carme, converses de gats... i de persones!
ResponEliminaQuanta més gent de fora vegi l'estelada, abans entendran els nostres anhels de llibertat.
La veritat és que amb aquest posat qualsevol conversa de gats és versemblant. I ja que miren totes dues en la mateixa direcció, no n'hi haurà una altra de més guapa allà a l'esquerra?
ResponEliminaTeresa, No hi ha cap altra gata. Ni cap altre camí que el de la llibertat.
ResponElimina