Flor del taronger

Ens roba la voluntat

I ens emmetzina

La flor del taronger,

la tarongina.

                                               (M. Vicent- J.M. Serrat)   

                     Ja a finals de març la flaire de la flor del taronger encomana  primavera, i ara, a principis d’abril, el perfum és tan dens que aconsellaria a qui tingui por d’enamorar-se que no s’acosti a un taronger florit. L’enamorament és garantit. Amor als insectes que s’hi acosten a festejar les flors, a omplir-se les potes de pol·len. Em sembla que dec ser una mica borinot perquè m’agrada rondar els tarongers quan són florits.

M’ajupo a collir les floretes que han caigut a terra. Me les poso al palmell de la mà i les oloro. Sense voler tanco els ulls, com fan les parelles quan es besen. Després diposito les floretes a l’escriptori de la feina, ben a prop de l’ordinador. Diria que el hardware s’humanitza. 
Amb la olor de la tarongina els mal de caps se suavitzen i els problemes es relativitzen. 

Tenen un perfum que a algú li podria semblar el del gessamí. Certament el gessamí és un competidor potent a l’hora de deixar anar fragància. Potser el guanyaria en intensitat, però per a mi la fragància de la tarongina és més delicada.

La pluja ha fet un escampall de floretes. Jeuen a terra però no han perdut l’olor. Cada dia passo prop de tarongers florits. El taronger és un arbre modèlic. Com que no hi entenc gaire en botànica no comprenc com uns tarongers poden florir mentre uns altres estan ufanosos de fruita madura. O el més extraordinari, que alguns llueixen simultàniament, flors i fruita.

Si un sastre mai aconsegueix fer un vestit d’aquestes flors, qui se’l posi ara en primavera, pot estar segur que anirà més a la moda, que si es vesteix en els grans magatzems que en fan reclam. Em sembla que si algú s’hi vesteix, els paletes des de les bastides deixaran de treballar i l’ompliran de floretes. Encara més! I les flors sempre fan de bon portar.

El meu cor no s'espera i la mirada contempla el rastre de flors del camí que hem fet, del que anem traçant, i del que ens resta. 

Recollirem fruits.

M’he guardat una flor de tarongina i l’he posada a la meva bandera, com si fos l’estel del pol, que guia els caminants i enlluerna com el sol. 

I la revolta serà perfumada.