Coincidències

Aquesta història no és inventada, és totalment certa. Fa uns 40 anys, concretament un 18 de setembre, el Francesc, que estava enamorat de la Maria va decidir fer el cor fort i confessar-li el seu amor. Ella tenia 16 anys i ell 18.

Li costà, no sabia com començar. Tenia una mica de por de fer el ridícul, o el que era pitjor, de rebre carbasses. De fet, el diumenge anterior ja li havia insinuat alguna cosa, però ella feia veure que no entenia les seves intencions.

Finalment es decidí i li va dir que era la noia que més li agradava de la colla, que l’estimava, que estava enamorat d’ella, i totes aquelles altres coses que un noi diu quan es declara a la noia que estima. D’entrada la Maria li digué que no ho veia clar. Ho va fer amb tacte. “Donem-nos un temps, som massa joves per iniciar una relació”. El Francesc quedà una mica abatut. Abans d’acomiadar-se ella li digué: “Si vols d’aquí un temps... per exemple mig any, ho tornem a enraonar.” 

Eren altres temps, i quan una parella començava a festejar, acostumava a ser per casar-se. A més, aquell no era un bon dia per a la Maria. Ell no ho sabia però havia escollit un dia trist. El 18 de setembre feia un any exacte que s’havia mort el pare de la Maria.

Van seguir sortint juntament amb tota la colla. Anaven d’excursió a la muntanya amb la resta d’amigues i amics. En una d’elles, van anar a la Cerdanya, i al refugi de la Vall Civera, aprofitant una estona que els altres no els escoltaven el Francesc li va recordar que ell seguia tenint els mateixos sentiments, però ella no contestà.

El 8 d’abril de l’any següent, va ser la Maria qui li ho plantejà. “Vem dir que al cap de mig any ho tornaríem a parlar, oi?” I aquell dia, que aquell any va caure dins de la Setmana Santa, en dilluns,  sí que van començar a sortir.

Aquell mateix Dijous Sant van anar junt amb el seu grup de muntanya a l’Estany Gento, al Pallars Jussà, a passar-hi la Setmana Santa.

Era un any de molta neu. I al cap tres anys i mig, el Francesc i la Maria es van casar. El 8 d’abril els portà sort, i cada any el celebraven fins i tot més que la data de casament. 

Fins aquí, aquesta història no té gaire res d’especial.

 Però al cap d’uns 20 anys es va produir un fet inesperat. El pare del Francesc va morir un 8 d’abril, i es va igualar la coincidència. Ell s’havia declarat el 18 de setembre, coincidint, sense saber-ho, amb la data de la mort del pare d’ella. I ella, el 8 d’abril, totalment impossible de predir, el dia de la mort del pare d’ell. 

Esperem que s'acabin les coincidències. Altrament si algun dia la filla que tenen el Francesc i la Maria es declara, ell ja sabria el dia que li tocaria el rebre. Encara sort que no sabria de quin any.