Joan, la foto de la Claudia té uns 20 anys. En aquella època crec que no existia el photosop, i el somnia truites de la foto va fer el petó a un cartell publicitari.
Pensa, Loreto... a vegades ho intento. El títol de la del gos i el gramòfon el va millorar en Jordi C. suggerint canviar "la veu del seu amo" per "la flor del seu amo".
En el retorn a la cobertura, aquestes fotos del teu post m'han alegrat i m'han fet somriure, gràcies. Mira que el gall és una bèstia preciosa... i ja la donem per massa vista. I els gats, tendres i càlids, acollidors... El gos s'assembla al de l'amo del restaurant Racó de Mont-ral. El gos es diu Aznar... I el petó robat... ¿no fem petons també als sants de guix? Bona tardor, Xavier.
Quina alegria trobar la teva opinió, sobretot per saber-te restablerta i en plena forma! El gos és una gossa i té un nom més decent que el de Mont-Ral. Es diu Neu. Molta salut Olga!
Ai, que no havia vist aquest post, que guapo...Jo em quedo amb el gall d'indi tan aguerrit ell i amb la tendresa dels gatets... Petonets i bon diumenge.
Fa més patxoca el gall indi que la Claudia.
ResponEliminaJoan, la foto de la Claudia té uns 20 anys. En aquella època crec que no existia el photosop, i el somnia truites de la foto va fer el petó a un cartell publicitari.
EliminaCom t'agrada jugar amb les imatges!
ResponEliminaCert Xexu, però ni la de la Claudia ni la dels gats estan alterades.
EliminaHa, ha, ha, ha... quatre imatges i quatre somriures. Un jocs d'imatges i de paraules que les completen molt divertits...
ResponEliminaÉs com copiar (molt modestament) en Brossa amb els seus poemes visuals.
EliminaMolt ben pensades!
ResponEliminaPensa, Loreto... a vegades ho intento. El títol de la del gos i el gramòfon el va millorar en Jordi C. suggerint canviar "la veu del seu amo" per "la flor del seu amo".
EliminaGenials! :))
ResponEliminaGràcies Sílvia.
EliminaMolt bo!!! ;)
ResponEliminaGràcies Bruixeta: els actors de la dels gats, són el Neo (de la meva filla), que dorm sobre el Nin (el nostre), que l'ha adpotat com a un fill.
EliminaLa flor supera l'original en bellesa. Millor enganyar-se.
ResponEliminaÉs un engany amable. Va ser casual, després de fer-li la foto a la gosseta, trobar una flor en forma d'altaveu.
EliminaM'agraden tots. Ets un artista!!
ResponEliminaGràcies per alegrar-me el dia... a les 12.01.
Gràcies Cantireta. També per la teva alegria.
EliminaMolt originals, visca la imaginació.
ResponEliminaSalutacions.
pd.( referent a les habaneres, el baríton, ès el cunyat i molt bó)
Gràcies Juan Antonio, i felicita el teu cunyat cantaire.
ResponEliminaSi, si, tu Xavier pots dir el que vulguis del Photosop i la Clàudia, però en Joan té raó. Jo també trobo que fa més patxoca el gall indi.
ResponEliminaEts molt bo!
Gràcies Josep. Encara que es disfressi d'indi és un gall del Pallars Sobirà.
ResponEliminaCom a fotògraf ara podria teoritzar sobre la importància del peu de foto, cosa que de fet faig a les meves classes!
ResponEliminaAbraçades, des de El Far!
Jordi, segur que són unes classes interenssantíssimes. Venint del Far, han de ser molt lluminoses.
Eliminafotografies molt interessants i pel que veig amb història ! els peus de foto molt encertats!
ResponEliminaGràcies Elfree. Sempre hi ha alguna història al darrere.
ResponEliminaMolt bones! el gall m'agrada especialment, és molt "natural"!
ResponEliminaAquest gall es pensa que mana. Gràcies per l'opinió Sara.
EliminaQui fos el gatet petit per poder reposar en un coixí tan acollidor...!
ResponEliminaUna abraçada!
Actualment tenen la mateixa mida, però el gran segueix fent de pare i li cedeix el millor tall. Gràcies per la visita Galionar.
EliminaEn el retorn a la cobertura, aquestes fotos del teu post m'han alegrat i m'han fet somriure, gràcies.
ResponEliminaMira que el gall és una bèstia preciosa... i ja la donem per massa vista.
I els gats, tendres i càlids, acollidors...
El gos s'assembla al de l'amo del restaurant Racó de Mont-ral. El gos es diu Aznar...
I el petó robat... ¿no fem petons també als sants de guix?
Bona tardor, Xavier.
Quina alegria trobar la teva opinió, sobretot per saber-te restablerta i en plena forma!
ResponEliminaEl gos és una gossa i té un nom més decent que el de Mont-Ral. Es diu Neu. Molta salut Olga!
M'has fet somriure. Imatges divertides i amb imaginació. Boníssimes!
ResponEliminaM'ha fet especial gràcia "La flor del seu amo"
Genial!
Gràcies Glòria. Et deu haver recordat la marca de discos i gramòfons que vèiem de petits.
ResponEliminaAi, que no havia vist aquest post, que guapo...Jo em quedo amb el gall d'indi tan aguerrit ell i amb la tendresa dels gatets...
ResponEliminaPetonets i bon diumenge.
Gràcies Roser, te'ls pots quedar, sé que els cuidaràs bé.
ResponEliminaGenials, tants les imatges com els peus de foto!!
ResponEliminaM'has fet riure, avui que plou ;)
Aferradetes!
Content de les teves rialles Lluna.
ResponElimina