La llum projecta ombres
xineses. Unes olives i un raig de sifó al vermut de Reus. Un plat de somriures hi
ajuda. Em prenc un aperitiu de felicitat.
Una ombra de bellesa en
forma de flor. Posada al costat de la teva orella, recollint el teu cabell.
La font raja sentiment. L’ombra
de l’amistat existeix i ens abraça.
És hora d’estimar-se. El
rellotge marca l’ombra de l’amor.
L’ombra del desig. I quan va
acompanyada d’amor, l’abraçada és més intensa i penetrant.
En democràcia l’autoritat no
hi cap. Existeix l’ombra del consentiment.
L’ombra de la pau. Al teu
rostre, i si puc en el meu. A un cel serè o un cel plujós. Hi hagi pau als
cementiris.
Dóna’m la mà, i encomana’m l’ombra
de la teva saviesa.
A la paret hi ha projectada l’ombra
del destí. Però no la sé llegir.
L’ombra del geni salta
tanques. I obre portes.
Una taronja de la Xina. Hi ha projectada
l’ombra de la fortuna. Atractiva com la lluna de València. I llunyana.
I seguim brindant per a que la
llum que projecta l’ombra de llibertat ens ompli les copes. Salut!!
Ostres, Xavier, quin post més bonic!!!
ResponEliminaSuper poètic, i amb misteri, d'aquells que se't fica a dins i encara que no el descobreixis et fa sentir bé, com si haguessis recorregut un camí desconegut abans.
He vist com la tardor entrava per les portes obertes i treia el cap damunt les tanques i és que a la tardor no hi ha qui la pari... fa de bon mirar, ara que ja se'ns acaba...
M'agradaria saber llegir-te aquesta ombra del destí que no saps llegir, però tampoc en sé. Malgrat tot, fiem-nos de les intuïcions: és una imatge bonica i ben construïda i fins i tot equilibrada, sense ser gens rígida. El traçat de baix és lleuger i àgil, fins i tot deixa anar una petita part, a la banda de dalt per demostrar que no calen excessives rigideses, que el traç és igualment bell encara que no sigui sencer del tot. Flexible, però acollidor, aquest traç inferior recull tot el pes de la vida, que està representat per l'altre grafisme, aquest conté l'equilibri, les balances ben anivellades.
;DDDD ... perdoneu-me, a vegades estic com una cabra...
Aquests signes xinesos són bonics, encara que no els entenguem... quina idea que has tingut més original, emocionant i divertida
I ja paro que quan m'embalo encara sóc capaç de llegir amb el meu analfabetisme xinés i el meu "cuento xino" tots els signes que ens has regalat... he, he, he
Gràcies, Xavier!!! Abans de marxar beuré una mica d'aigua de la font, no sabria resistir la temptació.
Després de l'aigua, brindaré per la llibertat i per la força unida que representen els castellers...
Per a mi no calia que paressis en la interpretació de les ombres xineses. No sé si l'encertes, però ho sembla.
EliminaGràcies a tu Carme, beu tanta aigua com vulguis. Aquesta font, és de Collserola.
brindem fins a quedar esgotats......i que les ombres no ens deixin
ResponEliminaBrindo amb tu Joan.
EliminaSí ! brindem mentre podem!! i sobretot SALUT!
ResponEliminaLes fotos i les paraules, com sempre un balsam pels sentits !!
Francesc, en brut nature, reserva o criança sobretot que de salut que no en falti.
EliminaAlcem les copes!!
Si senyor, un post preciós i original...M'agrada molt la foto que si mires per la finestra , veus la tardor!
ResponEliminaL'any passat vaig començar un curset de xinés i no vaig durar més d'una setmana...No saps com en són de difícils aquests símbols i vaig veure que no me'n sortiria...Vaig aprendre a dir les paraules, hola i gràcies, que alguna vegada m'han fet servei si he anat a un xinés!!!
Bon vespre.
Gràcies per mirar per la finestra M. Roser, però si t'hi fixes bé és una porta. El que no s'endevina si no es coneix és que és la porta del petit cementiri de Coborriu de la LLosa, a la Cerdanya.
EliminaSi saps 2 paraules de xinès, ja en saps més que jo. Sé el significat d'alguns dels símbols que apareixen en forma d'ombra en aquest post, però no en tinc ni idea de com es pronuncien.
Un post molt enginyós amb un polsim de misteri: el destí, la fortuna i aquestes ombres que suggereixen però no sabem que volen dir.
ResponEliminaEl que més em sorprèn és que mai baixes el llistó. Al contrari.
Brindem!
Gràcies Glòria, tu tampoc no abaixes el llistó. Brindem per l'amistat i la llibertat.
ResponEliminaÉs com si cada imatge fos acompanyada d'un haiku, les teves paraules. M'has sorprès molt!
ResponEliminaGràcies per la teva sorpresa Helena.
ResponEliminaLes ombres xineses per a algú no iniciat en la matèria poden ser tan intel-ligibles com els signes més evidents de la natura per a aquells que es neguen a acceptar-los... Però segur que tenen un significat i que ens estan dient alguna cosa... Ens quedem amb la bellesa de les imatges i amb el misteri dels mots.
ResponEliminaUna abraçada!
Compartim admiració per la bellesa de la naturalesa, Montse. No cal entendre-ho tot necessàriament. Gràcies pels teus, de mots.
EliminaLa veritat és que no l'he entès massa el post, és com un poema puntejat d'imatges. Les imatges molt maques, això sí, cap novetat.
ResponEliminaÉs difícil entendre-ho tot Xexu, Hi ha situacions a la vida que ens sobrepassen. Gràcies per llegir les ombres, encara que siguin en xinès.
Elimina:) brindem fins assolir aquesta llibertat. Un post preciós Xavier
ResponEliminaGràcies Bruixeta, brindo amb tu per la llibertat.
Eliminaun post ben personal del teu particular estil,,,,,enigmàtic i poètic i xinés ....ple de llums que no d'ombres
ResponEliminaSense llum no hi hauria ombres, sense enigmes no hi hauria certeses.
ResponEliminaGràcies Elfree.
L'ombra és fresca, descansa els ulls i el cos, porta misteri, contrast, és viva, conté secrets, conspiracions, governs (a l'ombra), l'ombra de Rebeca és blanca i negra (pocs en deuen recordar la cançó). L'ombra té una cosina que és la penombra, i que no vol dir una ombra de pena.
EliminaOlga, com sempre que ho fas, el teu comentari enriqueix el post.
ResponEliminaConec bé el film "Rebecca" de Hitchcock, però la cançó no la tinc present. L'haurem de buscar. Gràcies per fer la diferenciació tan ben trobada entre ombra i penombra.
M'agraden molt les imatges i la sensació final que et queda després de llegir els textos. No sé explicar què ens diu el conjunt, però detecte alguna mena de fil conductor poètic que no em deixa indiferent.
ResponEliminaEnhorabona!
Vicent
No hi ha cap secret. Gràcies per seguir el fil Vicent. Hi ha la força de les sensacions que tenim.
EliminaI si no les posseïm les anhelem, o lluitem per elles: felicitat, llibertat, amistat, amor, pau... Fins i tot hi entra la definitiva que no desitgem gaire: la mort.
Va, que sí,
ResponEliminaque ja despunta.
Poques paraules Jordi: les justes.
ResponEliminaGràcies.
Estimat Xavier, ni la mas remota idea del "segon" idioma, pero se deduce como no podía ser menos de ti, una muy buena intención y si edemas está acompañado por estas tan bonitas fotos, pues MAGNÍFICO, es una guapada de presentación.
ResponEliminaTe deseo que tengas unas magníficas Festes Nadalenques i un venturòs Any Nou. Salutacions.-
Jo tampoc no sé xinès, però aquests símbols i els seu significat (si no m'he errat) s'adiuen amb les fotografies triades.
EliminaBones festes també a tu Juan Antonio, i gràcies pels desitjos.
M'agrada que no sàpigues llegir l'ombra del destí. Jo tampoc no en vull aprendre. Salut!
ResponEliminaNo sabem llegir el destí, ni a l'ombra, ni a les ratlles de les mans ni a una bola de vidre.
EliminaGràcies pels desitjos de salut Loreto, i que a tu la tinguis multiplicada.