Un santsenc a Gràcia

  Fa dos dissabtes vaig anar a fer una consulta a Gràcia. A mig matí ja ho tenia tot enllestit i com que extraordinàriament havien tallat el trànsit automobilístic a molts carrers de la vila, m’hi vaig quedar a passejar.

   Feia mesos que no havia estat a Gràcia. Sempre que hi vinc gaudeixo de la passejada.

  Queden lluny les èpoques quan (segons m'expliquen els antics de Sants), els xicots de Gràcia rivalitzaven amb els de Sants i els tiraven pedres. O viceversa.

  Els carrers són plens de taules al mig de la calçada, de parades, de tenderols. Gràcia és una vila civilitzada: una espurna de rauxa i reivindicació i una altra de participació lúdica i festiva.

   Em sembla que la mitjana de felicitat avui aquí a Gràcia és elevada.

  A fora del Mercat de l’Abaceria han muntat un escenari i una banda toca peces d’ska i de reggae. De seguida s’hi reuneix públic, que cervesa (o aigua mineral) en mà, ve a fer un aperitiu musical.

   Hi ha ganes de bon rotllo.

    Passo pel davant d’un taller de fotografia on hi vaig estar treballant mig any. Avui és tancat perquè és dissabte.

  Al carrer Sèneca per fi han pogut clausurar, esperem que per sempre, la llibreria Europa, que feia apologia del nazisme. Algun dia, es pregunta el santsenc, tancaran les llibreries on encara es venen, impunement, llibres que fan apologia del franquisme? 

   Després de dinar re-emprenc la passejada.

  Qualsevol manifestació artística, per petita que sigui, de seguida reuneix unes quantes ànimes de càntir disposades a gaudir d'un espectacle improvisat. 

  Ho dic sense ironia, perquè si hi ha una ànima de càntir que avui vessa d'innocència, o potser de goig, és la del santsenc, més encara que les dels graciencs.

  A la plaça del Diamant paro l’orella, per escoltar la veu de la Mercè Rodoreda. Res: ni embalat ni valsos tocats per l’orquestrina. O sí! Potser sí que a les cantonades, quan comença a fer-se fosc, trobo part de l'essència de la Colometa.

   Al nucli antic hi ha carrers - molts - pintorescs. I places.

   Probablement un altre dia, un altre passejant troba Gràcia totalment diferent de com ho ha vist avui el santsenc.

  Quan es fa fosc s'enceta una altra Gràcia, la nocturna, la que rep molts visitants de fora. 

   Marxo sense haver trobat els gitanets rumberus, però sí que m’enduc el “sabor de Gràcia”.