La
dictadura
ja no
té el seu cap.
Però a
les altes instàncies
o sota
les clavegueres
el
feixisme respira.
Tornen
els toros,
que com
braus tomben estaques.
Però a
aquells que maten
amb
crits d’olés i sang:
aquells,
no tornaran!
Al
dictador
li han
fet el tomba, tomba.
No
tornarà.
El gest
de la Victòria
serà
només una ombra.
(Carme Rosanas)
El
carrer és del poble
que
treballa i somnia.
Demà
és a punt:
al
carrer del poble
que
lluita i festeja.
el bandalisme no està gens bé, però al costat de les provocacions que sovint aguantem era cantat que alguna cosa com aquesta passaria
ResponEliminaEncara que van intentar explicar l'inexplicable, el cavall del sanguinari sense cap, sobrava.
EliminaVa rebre en forma de pintura, menys de l'1 per cent de la sang que aquell covard va fer vessar.
Si no l'haguessin posat al Born, no crec que hagués passat res.
ResponEliminaEra una provocació en tota regla. I no només per l'estàtua, sinó per totes les declaracions prèvies sobre el born.
Quan diuen bestieses tan grans com que el Born és el Valle de los Caidos dels independentistes, confonent víctimes i botxins, confonent prepotències i vestigis històrics i tenen aquestes brillants idees... la veritat no m'estranya que hi hgi gent que s'escalfi una mica.
Gràcies per deixar-me participar del teu post, Xavier!!!
EliminaSigno el que dius del Born.
EliminaI gràcies a tu, Carme, pel poema de l'ombra.
Quina mania de voler que siguem com ells, d'imposar-nos les seves coses. Aquest és el respecte i la estima per Catalunya, t'imposo allò que em defineix, encara que no vulguis, i a callar. Doncs no, ja no callem. Ara més que mai, s'ha acabat el bròquil.
ResponEliminaVeure l'estàtua del dictador per terra, en aquests temps que es parla de desobediència, podria ser la metàfora de veure l'obediència (a qui no se la mereix) tombada.
ResponEliminaSom tan pacífics que quan ens trobem en un cas com aquest està ple de blogs que ens diuen "talibanes" i "yihadistas" de l'estelada. Quina mala fe!
ResponEliminaAquests que ens diuen yihadistes de l'estelada, són els que, com diu la Carme R. més amunt, volen confondre víctimes amb botxins. Nosaltres sabem a quin lloc som i sabem diferenciar bé a qui hem d'obeir i a qui no.
EliminaEi Xavier, cas anar al concert del casal Jaume Compte?? Jo hi volia anar però el temps inestable em va fer desistir...
ResponEliminaGrans Dr Calypso!! I Insershow!!
Només vaig veure una mica de Doctor Calypso. Hi havia bon ambient.
EliminaJustament he posat aquesta foto final, per posar una imatge optimista.
Quan és el poder institucional que fa una provocació com aquesta... les coses no poden anar bé. Trobo trist que els responsables no assumeixin que són responsables de les conseqüències que han generat. Com dèia Tintín: tot va bé si acaba bé.
ResponEliminaBon reportatge, Xavier, com sempre.
Gràcies Consol. Esperem no tornar a veure mai més aquesta estàtua tan odiosa, ni el que representà.
EliminaA mi cada vegada em sorprèn més adonar-me com s'està perdent el sentit comú, com queda bandejat, diluït, aniquilat de les ments dels nostres polítics de torn... Aquest episodi tan desagradable del Born crec que n'és un bon exemple, i hauria pogut ser totalment evitable. Viure per veure...
ResponEliminaSi algun dia volen tornar a passejar el cavall del sanguinari, que l'aparquin davant de capitania. I el cap davant de comandància.
EliminaCom dius la dictadura no té el seu cap, encara que si per alguns fora, li'l tornarien a posar i el banyarien d'or. Quina gent. Ells son els perillosos.
ResponEliminaEl partit que governa l'estat va ser fundat per un franquista. Incomprensible que fins i tot l'oposició li doni suport.
EliminaSempre em va semblar una provocació, ja es veia venir que hi hauria problemes.
ResponEliminaTants diners malgastats, tants maldecaps i tot plegat per tenir-la que retirar al cap de pocs dies.
D'avisos que no era no l'estàtua adequada, i encara menys el lloc indicat, en van tenir molts.
EliminaEn el pecat hi han trobat la penitència!
carai Xavier li hauries de trametre el post integre a l'alcaldessa! genial!
ResponEliminaCrec que ja han quedat escaldats tots plegats. S'ho rumiaran molt abans de tornar a provocar els anti-franquistes. Gràcies Elfree.
Elimina"a les altes instàncies/ o sota les clavegueres /el feixisme respira": tot és el mateix, només és qüestió de forma. Molt bo.
ResponEliminaEls perdedors havien dit: "¡no pasarán"! Van passar. Ara tornem a ser perdedors havent-nos esforçat tant.
Elimina"Quousque tandem Rajoy abutere patientia nostra..."
Felicitats pel fet del post anterior. Quina bellesa, noi.
Gràcies Helena. Respiren sorollosament, no deixen descansar els altres.
EliminaOlga, esperem que la nostra paciència ens faci forts. Una cançó de l'enfadós que és com la del Raimon: "Quan creus que tot s'acaba, torna a començar".
EliminaGràcies per la felicitació a la bellesa del post anterior.