Carta a la Neus

   Benvolguda Neus,

   Fa setmanes que et volia escriure,

  però ja t’ho pots imaginar, la feina em distreu massa. Volia trobar una estona aquest cap de setmana per venir a visitar-te, però tampoc no ha pogut ser. 

   Encara em dura el refredat i estic tancat a casa, al costat de l’estufa de petroli. 

   M’han dit que t’han vist pel Montseny, Neus.

  Em ve a la memòria la nostra darrera trobada estimada Neus. Ens vàrem refugiar a la xabola que tu saps. 

   Les pedres són testimonis del que ens estimàrem. El nostre amor fa més de 40 anys que dura, ànima freda, cor de glaç.

    T’agraeixo de tot cor la fotografia que em vas enviar del nostre fill. Cuida’l bé, que no li toqui gaire el sol. Ja saps que no el puc tenir a casa, l’escalfor de l’estufa no li va bé.

   Em dius que a la teva pell encara notes el rastre de la nostra darrera trobada. T’agraeixo que em guardis el record.

    De seguida ens vàrem trobar com a casa en aquella suite amb vistes.

    El sol fa caure la neu de les branques, mentre es conserva als cims. 

  Carícia blanca, sang freda, quants segles de vida deus tenir? Els llavis tallats de qui et besa, el llagrimeig de qui et mira de front són testimonis de la teva fredor.

    Sense tu trobo a faltar una mica de gener. T’he de deixar. Estigues segura que tornaré.

    Una abraçada glaçada i un petó de fred, (l'escalfor ha fos la signatura)